Pròxima parada: justícia europea. La mala qualitat de l'aire a Barcelona arriba al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Serà aquest dijous quan l'alt tribunal amb seu a Luxemburg celebrarà una vista per examinar la denúncia de la Comissió Europea contra els alts nivells de contaminació al Barcelonès, a part del Baix Llobregat, al Vallès Occidental i al Vallès Oriental. L'executiu comunitari acusa aquestes zones de violar "sistemàticament" les normes europees sobre els límits de gasos contaminants, legalment vinculants des del 2010. Després d'anys d'avisos, Brussel·les va optar el 2019 per la via judicial, ja que les mesures mediambientals adoptades en aquestes ciutats eren insuficients i inadequades.
No serà ningú de l'equip de l'alcaldessa Ada Colau qui defensarà la posició de Barcelona a Luxemburg. Els jutges del TJUE i l'Advocat General, encarregat d'emetre una primera opinió no vinculant sobre el cas, escoltaran les parts dijous al matí: la de la CE i la de l'estat espanyol. En els procediments d'infracció com aquest, Brussel·les demanda l'estat membre en qüestió, encara que el govern central no sigui el responsable de l'incompliment. Llavors, serà l'advocada de l'Estat davant la UE, Andrea Gavela, qui haurà de defensar la posició de les ciutats implicades en la causa judicial. De fet, és Gavela qui intenta frenar el president Carles Puigdemont arreu del bloc comunitari.
Forçar judicialment Barcelona a complir les normes
A Catalunya s'han vulnerat els límits a les àrees que engloben grans centres urbans com Barcelona, Terrassa, Sabadell, el Prat de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, l'Hospitalet o Granollers. És a dir, que les zones delimitades per l'executiu comunitari corresponen a les comarques ja esmentades del Barcelonès, del Vallès Occidental, del Vallès Oriental i d'una part del Baix Llobregat. Així, mitjançant la denúncia, Brussel·les pretén forçar judicialment Barcelona i la seva àrea metropolitana a complir les normes europees. Si el cas acaba en una nova condemna a l'estat espanyol, la CE podrà amenaçar amb multes si l'incompliment continua. Tanmateix, per imposar-les necessitarà una nova ordre judicial i, per tant, tornar als tribunals de Luxemburg.
L'executiu comunitari acusa Barcelona i la seva àrea metropolitana d'infringir la directiva sobre qualitat de l'aire, ja que fins al 2019 emetien més diòxid de nitrogen (NO2) del permès. El límit se situa en 40 µg/m³ de mitjana anual, alhora que els estats membre tampoc poden superar els 200 µg/m³ més de 18 vegades a l'any. I és que aquestes zones estan sota la lupa de Brussel·les pels alts nivells de contaminació de l'aire des del 2015. Mitjançant un "avís motivat" l'any 2017, la CE va advertir l'estat espanyol de la possibilitat d'arribar al TJUE si no es prenien mesures "efectives". Aquestes mesures es van prendre, però han sigut insuficients.
La situació millora a Barcelona, però no per la ZBE
Gairebé 9.000 persones moren prematurament cada any a l'estat espanyol a causa del diòxid de nitrogen, segons les dades de l'Agència Europea del Medi Ambient. De fet, la contaminació atmosfèrica és el principal problema de salut ambiental a la UE, ja que la mala qualitat de l'aire provoca malalties greus com l'asma, problemes cardiovasculars i càncer de pulmó. La mitjana anual d'aquest gas contaminat a Barcelona se situava entorn els 42 µg/m³ l'any 2017, per sobre del límit permès al bloc comunitari. Aquest límit s'excedia sobretot en alguns barris de Barcelona com l'Eixample, Gràcia i Sant Gervasi. Per exemple, a l'Eixample el diòxid de nitrogen arribava gairebé a 60 µg/m³ l'any 2017.
Ara per ara, la situació és millor: a Barcelona el nivell de diòxid de nitrogen es va situar de mitjana en 24,09 µg/m³ el 2021. Llavors, les emissions d'aquest gas contaminat estan ara per sota dels límits que marca la UE. L'Agència Europea del Medi Ambient reconeix que s'ha produït un "descens" en els barris amb més contaminació (a l'Eixample s'ha baixat fins als 35 µg/m³ els anys 2020 i 2021), però de moment diu que és "difícil" atribuir el canvi a una sola mesura com la Zona de Baixes Emissions (ZBE). La qüestió és que "la meteorologia també influeix" i les "circumstàncies van ser excepcionals" el 2020, ja que els nivells del gas contaminat van caure en picat al març, abril i maig per la pandèmia. Colau admet que la ZBE no resoldrà el problema de la contaminació i reclama més finançament tant al Govern com a l'estat espanyol per reforçar el transport públic metropolità, sobretot davant l'augment observat en els últims mesos del 2021: al desembre s'estava a prop dels límits permesos (30,6 µg/m³).