La 150a edició de les festes de la Mercè arrenca aquest dijous enmig d’un clima enrarit pel malestar creixent davant la gestió de la coalició que ostenta el govern municipal formada per Barcelona en Comú i el PSC, amb l’alcaldessa, Ada Colau, i el primer tinent d’alcaldia, Jaume Collboni, com a caps visibles.
Com és habitual, el Pregó i el Toc d’Inici d’aquest dijous a partir de les 19:00 seran el tret de sortida d’una edició de les festes que, malgrat ser les del 150è aniversari, tindran un format reduït, només tres dies -divendres 24, dissabte 25 i diumenge 26- i amb mesures de seguretat marcades per la persistència de la pandèmia del coronavirus.
Tot i el consens que desprenen tant la pregonera, l’activista veïnal i feminista Custodia Moreno, com el cartell de l’edició 2021, obra de la il·lustradora Malika Favre, el cert és que el govern municipal arriba a la festa major de la capital de Catalunya amb força fronts oberts, que podrien desembocar, aquest dimecres mateix, en una sonora xiulada contra l’alcaldessa.
Hi haurà xiulada?
És una de les incògnites de la jornada. En les passades festes de Gràcia, amb pregó de Jordi Cuixart, l’alcaldessa es va endur una bona esbroncada que fins i tot li va fer saltar les llàgrimes. A les festes de Sants, l’ajuntament va mirar de parar el cop assegurant-se que una part del públic assistent al pregó fes de claca, aplaudint el discurs de l’alcaldessa, mirant d’apaivagar així els xiulets.
De cara a la Mercè, per mitjà de les xarxes socials s’ha promogut una xiulada, però sense que hi hagi cap organització, col·lectiu, entitat o partit polític que hi doni suport explícit. A més, la decisió de tancar la plaça de Sant Jaume ha estat motiu de mala maror política entre el grup municipal de JxCat, que hi veu un intent clar d’evitar l’escridassada i el govern municipal, que es justifica en les mesures promogudes pel Procicat per impedir l’accés del públic general a la plaça. De fet, el tinent d’alcalde Jordi Martí (BComú), ha carregat contra el seu homònim, el regidor Jordi Martí (JxCat) i l’ha acusat d’intentar “incendiar la festa”.
Fronts oberts
En tot cas, el govern Colau-Collboni arriba a la Mercè amb molts fronts oberts, tant en l’àmbit concret de districtes com a escala de ciutat. D’exemples n’hi ha molts: el sistema de recollides Porta a Porta implementat a Sant Andreu, tota mena de protestes veïnals en defensa de punts singulars de la ciutat com les cases de les bugaderes d’Horta, els horts de Maladeta o l’accés a les bateries antiaèries del Turó de la Rovira.
Entre els més genèrics hi ha la implementació de les superilles i l’urbanisme tàctic, els dubtosos mètodes de pacificar entorns escolars, la controvertida connexió del tramvia per la Diagonal, la guerra declarada al vehicle privat, l’aparició de cuines fantasma dins tot el conflicte amb els repartidors d’empreses com Glovo i Deliveroo, la inseguretat, l’incivisme i, per sobre de tot, dos problemes principals: els greus problemes de neteja, especialment notats aquest estiu, que han propiciat l’aparició de plagues de rates i l’eclosió dels macrobotellots incontrolats, que van trobar la seva màxima expressió a Barcelona durant les festes de Sants i que seran el primer objectiu de la Guàrdia Urbana durant els propers dies.
A tot plegat se suma la situació al ple municipal, on l’aritmètica sorgida en les eleccions de maig del 2018 fa molt difícil articular una alternativa a un govern municipal facilitat pel regidor Manuel Valls en la seva única actuació efectiva del seu fugisser pas per la casa gran.
Equador de mandat
En l’equador del mandat, Colau afronta una festa major gairebé post-pandèmica, una Mercè amb cita prèvia que estarà marcada per la necessitat de reservar plaça en totes les activitats, fet que va provocar l’exhauriment de les entrades per a molts actes -en especial, concerts- al cap de poques hores de posar-se a disposició del públic. A més, els actes es faran amb aforament controlat, de manera que la previsió per als més multitudinaris no sobrepassarà les 3.000 persones. Tant és així que el mateix ajuntament ha llançat una advertència a la ciutadania: “Si no tens entrada, no vinguis”.
Amb l’aprovació dels pressupostos a l’horitzó -amb un increment de cent milions d’euros d’endeutament- i diversos projectes entre mans -la inauguració del túnel de les Glòries seria el més imminent-, Barcelona arriba a la festa major amb un malestar latent que es pot notar no només entre els grups polítics de l’oposició -que els hi va d’ofici-, sinó també a peu de carrer. Només cal donar un tomb pels barris per copsar-lo.