Aquest dimecres, 9 de novembre, davant la seu del districte de Sant Martí, es va viure un fet preocupant, membres del partit ultra Vox, a través d’una entitat pantalla anomenada Mi Barrio Seguro, no només van fer acte de presència en una protesta veïnal convocada per SOS Triángulo Golfo, sinó que, a més, proveïts d’un megàfon propi, van prendre la paraula durant uns minuts fins que els mateixos organitzadors, un cop alertats del fet que es tractava de membres del partit ultra, van optar per retirar-los el torn, originant així una petita guerra de megàfons que, més enllà del fet en ell mateix, ha posat sobre la taula la necessitat d’abordar un problema amb el que les entitats veïnals s’hi han trobat de sobte, la presència de membres de la ultradreta en les seves convocatòries.

De fet, no és el primer cop que passa, però aquesta vegada hi ha hagut un salt qualitatiu, un intent d’esdevenir protagonistes, davant del qual diverses entitats s’han hagut de plantejar quines estratègies seguir davant els intents d’infiltració de l’extrema dreta. De fet, la tònica general de les concentracions veïnals és la d’admetre la presència de polítics de tots els colors a condició que es mantinguin en segon pla. A tall d’exemple, en diverses concentracions recents s’ha pogut veure el regidor de Valents Óscar Benítez o fins i tot en la manifestació contra el soroll al carrer d’Enric Granados va fer acte de presència el regidor de l’Eixample Pau González Val, membre de Barcelona en Comú, i integrant del govern municipal.  

“Hem de desemmascarar el feixisme”. Així de contundent es mostra Jero Lorenzo, membre de la plataforma SOS Triángulo Golfo i la persona que va haver de retirar la paraula als ultres dimecres passat, que en declaracions a elNacional.cat apunta que la seva presència “és molt preocupant, perquè tenen un discurs amb el que estem totalment en contra, un discurs homòfob, racista i contra les minories”. “Nosaltres estarem molt atents a que cap partit vulgui treure rèdit de les nostres lluites”, afegeix, per considerar que els moviments veïnals “hem d’aturar el feixisme als nostres barris”. “El deure de tots els demòcrates és el de frenar tot aquest discurs xenòfob, racista, islamofòbic i transfòbic”, afegeix.

Precedents al Raval i a Nou Barris

Els precedents més recents han tingut lloc al Raval i a Nou Barris, en el primer cas, el passat 20 d’octubre, quan entre els dos centenars de concentrats hi havia un petit grup d’activistes que després van resultar ser de Vox, però la situació no es va detectar fins a l’endemà, quan el compte oficial del partit ultra a Barcelona va difondre imatges i es va vantar d’haver donat suport als veïns d’un dels barris amb més problemes de la ciutat. També a Nou Barris, el 25 d’octubre, van protagonitzar, amb discurs inclòs, una concentració pels problemes de violència al Parc Central de Nou Barris, atribuïts als usuaris del Centre Residencial de Primera Acollida que hi ha en el mateix complex de la seu del districte.

 

I encara es pot anar més enrere per recordar que el 4 de març d’aquest any, el dia que l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va haver de declarar a la Ciutat de la Justícia com a imputada pels delictes de prevaricació, frau en la contractació, malversació de diners públics, tràfic d'influències i negociacions prohibides, també va haver-hi presència de Vox. En aquell cas, però, el partit ultra va anunciar la seva presència i va assistir amb pancartes perfectament identificades, però així i tot, a banda de generar tensió amb el centenar de persones que donaven suport a l’alcaldessa, van produir uns moments de confusió amb un altre grup de manifestants antiColau que ràpidament es va apartar dels ultres, per evitar ser confosos amb ells. 

En el cas del Raval, el vocal de l’Associació de Veïns d'aquest barri Carlos Martínez, que va portar la veu cantant durant la manifestació, confirma a elNacional.cat la seva “indignació” pels fets. “No pot ser que una manifestació no política sigui utilitzada per algú en benefici propi”, continua, a més de recordar que els veïns es van mostrar molt molestos pel fet que a través de les xarxes socials, membres de Vox van qualificar el barri de ‘femer’, cosa que el va portar a donar una dura resposta via Twitter. Ara bé, Martínez assenyala que no es pot “prohibir l’assistència” a qui vulgui participar en una manifestació, però sí que lamenta que n’hi hagi que hi vagin “únicament a mostrar oportunisme i populisme”. “No podem permetre que ho facin servir en benefici propi”, rebla.

Ningú coneix Mi Barrio Seguro

Tot i que en les altres ocasions els membres de Vox van fer acte de presència amb pancartes casolanes que es podrien confondre entre la resta i sense cap identificació clara, en la manifestació de Sant Martí ho van fer amb una pancarta serigrafiada a nom de l’entitat Mi Barrio Seguro, amb inclusió de la seva adreça web. La mateixa entitat ha distribuït imatges a través del seu compte de twitter barceloní, on es veu simpatitzants habituals de Vox al costat d’un personatge recurrent en aquest tipus d’intents de treure rèdit a les concentracions veïnals, el coordinador de Vox a Barcelona, Gonzalo de Oro.

 

El cas és que entre el món dels moviments veïnals ningú tenia notícia de l’existència d’aquesta entitat, que al seu compte de Twitter, obert al juny i que no arriba als dos-cents seguidors, s’autoqualifica com a ‘Associació sense ànim de lucre que lluita per un barri segur i lliure d’okupes’. “No n’havíem sentit a parlar mai”, assegura Lorenzo, que apunta que un cop han descobert que els seguien a Twitter han optat per “bloquejar-los”. Per la seva banda, Jordi Andolz, membre de la PACAME (Plataforma Afectats Contaminació Acústica i Massificació d'Esdeveniments), assegura a aquest mitjà que “fa un temps que n’havia sentit a parlar, però que aquest ha estat el segon cop que sento el nom”. Miquel Prats, membre de la Xarxa Veïnal del raval, també assegura que no tenia cap coneixement “de l’existència d’aquesta entitat”.

Tot indica que Mi Barrio Seguro, que també té presència a Madrid, opera com una entitat pantalla de Vox per infiltrar-se en les lluites veïnals amb la voluntat de difondre entre els veïns els seus missatges sense que aquests es relacionin directament amb el partit ultra Vox. La seva estratègia és clara, assumir com a pròpies les reclamacions veïnals, però amb la voluntat de treure’n rèdit, ni que sigui l’endemà i per via de les xarxes socials. Ara bé, les xarxes socials els delaten quan comparteixen les mateixes imatges tant des de Mi Barrio Seguro com des de Vox. Prats apunta que el problema està “sobre la taula”, perquè pot arribar a generar “divisió entre els veïns”. “Nosaltres -apunta el representant de la Xarxa Veïnal del Raval- apostem per una política social i de prevenció, però hi ha veïns que aposten més per la presència policial”, i aquests poden quedar-se més amb el discurs de Vox.

Polítics sí, però en segona fila

De fet, segons les entitats sondejades per aquest mitjà, hi ha una certa unanimitat a considerar els moviments veïnals com transversals i no partidistes. Això no impedeix que en les seves concentracions facin acte de presència representants polítics, fet que, d'altra banda, és difícil de controlar. La norma no escrita és acceptar-los sempre que es mantinguin en segona fila “i això val per tots, per les dretes i les esquerres”. “Quan vam manifestar-nos a la plaça de Sant Jaume -apunta Andolz-, hi havia gent de Junts i d’ERC, callats i donant suport, i si la gent ve així, doncs bé i ho agraïm, siguin del color que siguin”. 

Ara bé, la diferència arriba quan es tracta de polítics d’ultradreta o bé volen assumir protagonisme. O com en el cas de Sant Martí, totes dues coses alhora: “Vam passar a un altre nivell, amb uns senyors que es van voler imposar”, assenyala Prats, per afegir que des de la seva entitat estan “totalment en contra que aquesta gent s’apropiï de les manifestacions”. El problema està sobre la taula però com assegura Lorenzo, no es pot afluixar en aquest tema: “Ens preocupa que es filtrin i escampin el seu discurs d’odi”. Almenys, ara ja se’ls comença a conèixer...