El Bicing de Barcelona és (o pot ser) meravellós. Qui l’utilitzi diàriament pot pensar que és el millor sistema de transport per moure’s per Barcelona. Servidor el fa servir cada dia per evitar el metro i arribar 15 minuts abans a la feina, 20 minuts abans a casa la parella i uns altres 20 per anar a jugar a bàsquet amb els amics. A més de fer arribar els seus usuaris abans a les seves destinacions, és més barat. La T-Casual (l’antiga T-10) val 11,35€, de manera que cada trajecte costa 1,13€. En canvi, qui pagui una quota de 50€ anuals de Bicing pot viatjar gratis amb una bicicleta mecànica de tota la vida i pagar només 35 cèntims per trajecte si en tria una d’elèctrica. Spoiler: tothom viatja amb elèctriques. Perquè els que hem triat viure a la civilització no volem arribar suats als llocs.
El Bicing és fantàstic, però només ho és quan funciona bé. I funciona bé només a l’hivern, quan fa un fred que pela les mans de qualsevol que s’atreveixi a posar-les sense guants sobre un manillar. En aquella època de l’any la demanda baixa i no hi ha cap problema per trobar bicicletes. L’estiu, en canvi, és una altra història (per això aquest article forma part de la nostra secció especial d'estiu La Gandula). Tothom vol pedalejar. És important explicar-ne el motiu perquè hi ha molta gent que mai no ha agafat una elèctrica i es pensa que només serveixen per anar més de pressa: no requereixen cap esforç físic. Amb aquest tipus de bicicletes pots pujar fins al castell de Montjuïc sense vessar ni una gota de suor. Molt diferent del que passa a l’estiu als passadissos subterranis del metro.
El Bicing a Barcelona i la guerra entre usuaris
A l’estiu, el Bicing pot arribar a ser un despropòsit. La dificultat per trobar elèctriques és humiliant. Sovint es produeixen situacions en les quals dos joves corren com a desesperats per veure qui s’endú l’última bicicleta que queda a l’estació, i m’atreveixo a dir que això atempta contra la dignitat de les persones. És un despropòsit, de veritat. Perquè els usuaris paguen una quota fixa a l’any, i durant uns mesos es troben que no poden fer ús del servei públic en incomptables ocasions.
El Bicing i el malson de l’App Smou
Existeix una funcionalitat que és la de reservar a través de l’App Smou una bicicleta durant cinc minuts. Una grandíssima idea per evitar baralles a peu de carrer, si no fos perquè poques vegades funciona bé. Actualment, jo estic ‘sancionat’ per haver arribat “al màxim de reserves no utilitzades aquest mes”. És mentida. He arribat sobrat de temps a totes les reserves que he fet en les darreres setmanes i ara tinc bloquejada aquesta funcionalitat temporalment. I veig que no soc l'únic que té problemes.
Dijous 8:30. Bon estiu ciclistes!@bicing pic.twitter.com/rbPPTMUxdT
— JofreCF (@jofrecf) June 30, 2022
Les reserves de bicicletes es fan a través del mapa interactiu que té l’App Smou. L’últim dia del passat mes de juny l’usuari @jofrecf publicava a Twitter una captura de pantalla del seu mapa en el qual s’observa que no queda cap bicicleta disponible al seu entorn. El mateix tipus de foto penjava dues setmanes després l’usuari @carlosmat23, que es queixava que el Bicing “encara permeti que més gent s’hi aboni quan el servei ja no dona per a més”. “M’aixeco a les sis del matí per aconseguir una bici elèctrica per pujar a Vall d’Hebron; l’App indica que en queden tres, però no; només n’hi ha una i quan començo a pedalejar m’adono que no funciona; bon servei aquest estiu, us esteu lluint”, va afegir dos dies després la @MTorrens3.
Bateria, reparació... i la llum vermella del Bicing
L’altre dia el dramaturg i director Xavi Buxeda es queixava al seu compte de Twitter que aquests dies “trobar una elèctrica costa més que trobar un forat a la Barceloneta”. El compte oficial de Bicing sortia en la seva defensa i li responia el tuit assegurant que “durant els últims mesos els usos de la bicicleta elèctrica s'han duplicat i això comporta una situació d'estrès a les bateries, que no tenen temps de fer el cicle de càrrega complet i això comporta una recuperació manual”. Vet aquí l’explicació a allò que fa sentir més miserable a un usuari del Bicing: arribar a l’estació i trobar-te fins a deu bicicletes, però no poder-ne usar cap perquè totes tenen una llum vermella.
Una cosa @bicing, diguem que @kas ha pagat només les enganxines, oi? Perquè a gairebé 40º i trobar una elèctrica costa més que trobar un forat a la Barceloneta. pic.twitter.com/evjbBUFqWa
— Nyavi (@XaviBuxeda) July 13, 2022
A les bicicletes aparcades també se’ls il·lumina una llum vermella quan un usuari prem el botó amb símbol d’una clau anglesa per denunciar que cal reparar-la. Fa gràcia que el Bicing, en la seva resposta a aquest director de teatre, denunciés que els barcelonins fan “un cert mal ús” d’aquest botó. Com si ara, de cop, els qui utilitzen aquest servei s’haguessin convertit en uns exquisits. Que quedi clar: cal que els usuaris premin aquest botó cada cop que la bicicleta té una deficiència, per molt petita que sigui, tant si és que el fre no funciona bé, com si una roda està una mica desinflada o la bicicleta no circula a la velocitat desitjada. Que per això paguem. I ens hi va la seguretat. I caldria que l’Ajuntament de Barcelona invertís en més estacions i més bicicletes, s’afanyés a reparar-les més ràpidament i demostrés que l’expulsió dels vehicles contaminants dels carrers de Barcelona passa per una aposta pel transport més àgil, barat i ecològic de la ciutat: el Bicing.
