Al parc de la Ciutadella de Barcelona hi ha força racons sorprenents, però un dels que crida més l’atenció és el gegantí mamut que es troba en un lateral del camí que transcorre paral·lel al llac entre la Gran Cascada i el Parlament de Catalunya. De fet, l’estàtua és gegantina, però només perquè reflecteix l’escala natural d’aquests animals antediluvians, que en un passat remot va habitar les terres que avui formen Catalunya.
L’animal, fet de formigó armat, està precisament aquest diumenge d’aniversari, ja que va ser inaugurat tal dia com avui, 12 de desembre, però de fa 114 anys, el 1907, dins d’un projecte que havia d’incloure fins a una dotzena d’escultures d’animals extingits, però que, finalment, es va quedar sol. Tant és així que fins i tot la companya que va tenir durant els anys setanta i vuitanta del segle XX, una locomotora de vapor retirada del servei, fa dècades que també el va abandonar.
El primer i últim animal antediluvià
“El jueves próximo, y con motivo de la visita que efectuará el alcalde, acompañado del Ayuntamiento, a todas las dependencias situadas en el Parque, quedará expuesta al público la reproducción, en tamaño natural, del Mamut, la primera que, de la serie de animales que vivieron en Cataluña en anteriores épocas geológicas, se propone reunir dicha Junta”. Amb aquesta breu nota anunciava el diari ‘La Vanguardia’ el 10 de desembre del 1907 la inauguració de la reproducció del mamut, tot anunciant que es tractava del primer d’una sèrie de reproduccions a escala natural que no va passar d’aquí, d’una primera escultura dedicada a l’antecessor de l’elefant.
I és que el parc tenia un projecte per fer dotze escultures d’animals del passat a escala real. Finalment, només se’n va construir una, la del mamut que avui encara es pot contemplar. La idea de fer aquella col·lecció va sorgir del geòleg Jaume Almera i el naturalista Jaume Bofill, els quals el 1888 -el mateix any que el parc de la Ciutadella acollia l’Exposició Universal- van assistir a un congrés de geologia a Londres, on van tenir ocasió de visitar un parc amb escultures d’animals extingits i van proposar a l’alcalde de Barcelona, en aquell moment Francesc de Paula Rius i Taulet, importar la idea.
El millor lloc de Barcelona per fotografiar criatures? / Jordi Palmer
Amb tot, el projecte no es reprendria fins gairebé dues dècades més tard, amb el parc ja deslliurat de part de les infraestructures que van acollir l’Exposició Universal i el Zoològic en funcionament des de 1892, quan va ressorgir el projecte de la mà de la Junta Municipal de Ciències Naturals, creada el 1906 i amb autonomia per decidir els projectes de les instal·lacions científiques del parc, entre els que s’hi comptava el Museu de Ciències Naturals de Barcelona o Museu Martorell.
Almera, membre de la Junta, va impulsar el projecte i va aconseguir una dotació de 15.000 pessetes per encarregar una primera escultura, modelada pel geòleg Norbert Font i Sagué i realitzada per l’escultor Miquel Dalmau, que primerament la va construir en fusta, però després, amb l’ajuda de l’arquitecte, Claudi Durán, va incorporar el formigó armat, un material que ha garantit la seva resistència durant més d’un segle tot i que l'obra va ser completament restaurada el 1998 i la seva part més feble, la trompa -lloc predilecte per a tota classe de fotos i que actua com a reclam per penjar-s’hi- ha hagut de ser reparada en alguna ocasió.
Es conserven les maquetes de la resta del projecte
Tot i que el mamut es va quedar sol, principalment perquè un dels grans impulsors del projecte, Font i Sagué, va morir prematurament als 36 anys, la resta del projecte no va quedar a un calaix, sinó en vitrines que formen part de la col·lecció del Museu Martorell.
I és que es van arribar a fer les maquetes de tota la fauna en pedra que havia de poblar la Ciutadella, entre les que s’hi comptaven animals que no havien viscut mai al que avui és Catalunya, però que representaven una mostra dels animals extingits, entre els quals dinosaures com l’iguanodont i el diplodocus, mamífers, rèptils i fins i tot una au gegant, l’acpyornis, procedent de Madagascar.
Detall del mamut de la Ciutadella / Enfo
Amb les seves mides de 5,60 metres d’altura, 7,50 de llargada i 2,30 d’amplada, el Mamut porta doncs 114 anys en el seu emplaçament original, el mateix que glossava ‘La Vanguardia’ del 13 de desembre del 1907, l’endemà de la inauguració: “Inmediata a la cascada figura la instalación del mamut, limitada por una hermosa verja de hierro, construida en los talleres municipales, destacándose en el centro la colosal reproducción del elefante, que vivió en Cataluña en el período glacial y que es la primera de las reproducciones de los grandes animales que vivieron en nuestra comarca en las anteriores épocas geológicas, de las que la Junta de Ciencias Naturales se propone ejecutar”. Però es va quedar sol, tot i que...
...al costat hi havia una locomotora
Mentre el mamut centenari subsisteix, del que ja fa anys que no se’n pot gaudir és de la locomotora que hi havia just uns metres més avall, en paral·lel al llac i en direcció al Parlament, en un espai en que ara només hi ha gespa.
Es tractava d’una locomotora a vapor tipus ‘Berga’, que segons el bloc especialitzat ‘Alma de Herrero’ va ser construïda per l’empresa alemanya Krauss Lokomotivfabrik el 1896, tot i que posteriorment el mateix model també seria construït per la Maquinista Terrestre i Marítima. L’exposada a la Ciutadella tenia número de constructor 3480 i el número de sèrie era el 28. Batejada com a ‘Gironella’, va ser utilitzada a la línia de tren de Manresa a Berga per a serveis de passatgers i mercaderies lleugeres.
Locomotora tipus Berga exposada a Igualada, similar a la que hi havia a la Ciutadella / Jordiferrer
Als anys seixanta va ser retirada del servei i aleshores va ser comprada per l’Ajuntament de Barcelona i situada al parc de la Ciutadella, on fàcilment s’hi podia accedir al seu interior i fins i tot enfilar-s’hi, com es pot comprovar en aquesta imatge d’un grup de música. En tot cas, era un altre racó entranyable del parc de la Ciutadella durant els anys setanta i vuitanta del segle passat, fins que finalment va ser retirada cap als anys noranta, per ser traslladada al projectat Museu del Transport de Catalunya de la Pobla de Lillet.
De fet, encara que no va estar tant de temps en exposició al parc de la ciutadella, aquella locomotora és més antiga que el propi mamut. Si l’animal antediluvià fa aquest diumenge 114 anys, la màquina de vapor en suma ja 125. Per molts anys als dos.
Imatge principal: La colossal figura segueix impressionant quan es veu per primer cop / Enfo