El líder d'ERC a Barcelona, Ernest Maragall, ha estat entrevistat a RAC1 arran del nou escàndol d'espionatge que ha transcendit a l'esfera pública. I és que, segons ha publicat La Vanguardia, els serveis d'intel·ligència espanyols haurien intervingut el telèfon d'una persona que estava participant en les negociacions per a la configuració d'un govern entre ERC i Barcelona En Comú, la formació d'Ada Colau. Al CNI li preocupava que l'Ajuntament de Barcelona acabés en mans de l'independentisme, concretament sota el control d'Esquerra Republicana. Sobre el nou cas d'espionatge, Maragall ha afirmat: "Es tracta d'unes eleccions intervingudes. És una operació d'estat, que afegeix els seus propis instruments per impedir que un partit com ERC governi una ciutat com Barcelona". Davant d'aquesta nova vulneració democràtica, Maragall s'ha preguntat "on queden els ciutadans en tot això?". I ha afegit que "aquí hi ha raons d'estat, serveis d'intel·ligència, hi ha jutges...".

A més, Maragall ha dit que les converses de BComú amb el partit de Manuel Valls estaven "preparades i premeditades" i que "evidentment, amb coneixement de la senyora Colau”.

Sobre aquest nou escàndol d'espionatge, ha afirmat que "ara ja no podem parlar de sorpresa, però podem parlar d'afectació democràtica profunda. Ara ja tenim tot el panorama sencer. Això ja ens hauria d'inquietar a tots. A més de tenir el Catalan Gate, ara tenim el Barcelona Gate". En aquest sentit, s'ha referit als partits que governen l'Ajuntament de Barcelona: "Els partits que governen s'han de preguntar com s'ha arribat fins aquí. Cadascú jugava el seu paper. El senyor Manuel Valls, també. Li van fer un encàrrec, va aguantar uns mesos i va marxar". I ha etzibat que el BarcelonaGate col·loca en una greu situació de dubte a la senyora Ada Colau i al senyor Jaume Collboni. 

Ernest Maragall també ha estat entrevistat a Catalunya Ràdio pel BarcelonaGate. A la ràdio pública catalana ha declarat que: "potser tenien por d'un altre 14 d'abril", en referència a la declaració de la República catalana dins la Confederació Ibèrica del 14 d'abril de 1931, que va arribar després d'una clara victòria dels republicans en les eleccions municipals del 12 d'abril. Després d'aquesta referència històrica, Maragall ha estat contundent: “s’està dient a la ciutadania que tant se val el que decideixin, que se’ls pot influir, controlar i manipular”. 

Maragall, que va guanyar les eleccions municipals a Barcelona l'any 2019, però que ha estat relegat a l'oposició, ha condemnat l'espionatge del CNI i ha afirmat que “és una evidència que som en una democràcia intervinguda, amb espionatge polític i on guanyar eleccions es pot considerar un delicte”. I ho ha reblat, tot assegurant que "tot s'hi val perquè ERC no pugui governar". Sobre aquest punt, en ser preguntat pel paper de Manuel Valls, ha afirmat que "va ser un joguet més dins d'aquesta operació d’estat".

No ha estat anunciat oficialment, però és molt probable que Ernest Maragall repeteixi com a cap de llista d'ERC a les eleccions municipals de 2023 per Barcelona, ja que ha estat l'únic precandidat de la formació. Ara bé, encara roman la incògnita sobre qui l'acompanyarà com a número 2. En ser preguntat per aquesta qüestió, el republicà no ha volgut donar més detalls sobre si Elisenda Alemany, número dos per Barcelona l'any 2019, repetirà. “L’única preocupació que tinc és quin camí ha de prendre el socialisme espanyol per tornar a taula de la democràcia”, ha explicat.