La figura de l’alcalde de nit que vol instaurar Jaume Collboni, i que està disposat a cedir al partit que es converteixi en el seu soci de govern en l’acord que s’està cuinant entre bambolines, és un càrrec que pot ser un caramel enverinat. Un “bon marró"’ com va dir Xavier Trias, el cap de l’oposició de Junts per Barcelona. La intenció de l’alcalde de Barcelona és reactivar la vida cultural i d’oci de la ciutat i les atribucions que tindria aquest alcalde de nit seria la de “programar, coordinar i fer de mediació de l’activitat que té la ciutat a la nit”, segons va explicar el mateix Collboni, que quan va fer l’anunci de què Barcelona incorporaria aquesta nova figura en l’estructura municipal va recordar que altres ciutats ja la tenen, com és el cas de Londres, Amsterdam o Nova York.
Cal aportar solucions i comunicació
En sendes entrevistes amb l’ACN, els responsables de les tres ciutats expliquen la seva experiència i coincideixen que aquest marró -com va definir Trias- que suposa assumir el càrrec d’alcalde de nit, només es pot afrontar des del diàleg i no a força d'imposar multes. Aquesta figura, segons recomanen Ariel Palitz, la primera alcaldessa nocturna que ha tingut Nova York; Amy Lamé, responsable a Londres, i l’holandès Freek Wallagh, a Amsterdam, ha de “tenir experiència en establiments de nit, tarannà dialogant i habilitats negociadores”, perquè tots tres defensen un model més dialogant amb bars i discoteques que promogui una millor relació amb els veïns. "Per molt sorollós que sigui un bar o per moltes baralles que hi hagi, no es resol res només amb multes i inspeccions, cal aportar solucions i comunicació", afirma Ariel Palitz en una entrevista amb l’ACN.
Un candidat amb experiència a la nit
També Ariel Palitz era propietària d'un local a Manhattan. "Era considerat el bar més sorollós de Nova York perquè un veí trucava constantment per denunciar-me. Només era una persona, però va captar molt l'atenció de les autoritats i em van fer la vida impossible", explica. D'aquí li ve el seu activisme per defensar el sector i quan el 2018 es va obrir el concurs per gestionar la nit de la ciutat que mai dorm, s'hi va presentar. Tant Palitz, Wallagh com Lamé van passar un procés de selecció públic. Nova York i Amsterdam tenen una oficina que actua com a enllaç entre el sector de la nit i el govern municipal, mentre que a Londres aquest departament està integrat dins l'ajuntament de Sadiq Khan. Malgrat la seva relació en el passat amb el partit laborista, Lamé no havia concorregut a les eleccions municipals i va optar al càrrec a través d'un concurs obert. La possibilitat que Barcelona també opti per una persona amb experiència en el món de la nit, també existeix. L’alcalde Jaume Collboni va reconèixer aquest divendres que aquest càrrec no l'ha d'ocupar "necessàriament" un polític i que "pot ser una persona reconeguda en l'àmbit de l'oci nocturn i el món cultural de la ciutat". L’alcalde també va afirmar que Barcelona es fixarà especialment en el model de Nova York i Londres. Les tres ciutats conceben l’oficina de nit com l'oficina de nit: un punt de trobada entre totes les "criatures de la nit", l'ajuntament i els veïns. Això vol dir bars, pubs i clubs, però també treballadors d'altres sectors, com infermeres o conductors.
Una feina molt exigent
El marró no només es refereix als problemes propis de la nit entre totes aquestes criatures, sinó que la persona que assumeixi el càrrec d’alcalde de nit ha de saber que la feina implica treballar moltes hores. En el cas de Londres, segons explica Amy Lamé, tenen horaris partits, perquè durant el dia han de fer gestions amb l’administració, entrevistar-se amb responsables de bars, clubs i llocs d’espectacle i oci nocturn. Així i tot, “tinc una de les millors feines de Londres", assegura Lamé, que és responsable del que passa entre les sis de la tarda i les sis del matí a la capital britànica. El seu gran repte des que va començar el 2016 va ser salvar els negocis nocturns de la pandèmia. "Si perdem els locals independents, de música en directe, clubs, espais LGTBIQ+ a Londres, perdríem el cor i l'ànima de la nostra ciutat", alerta Lamé.
Freek Wallagh, per la seva part, té molt clar que "no només es tracta de sexe i 'rock and roll', sinó de com les nostres comunitats es poden retrobar i anar a l'una", Pandèmies a banda, Wallagh creu que un dels grans reptes d'un alcalde de nit és "intentar posar seny a la irracionalitat. És a dir, decidir quines queixes són vàlides i quines són de gent que només es queixa perquè té massa temps lliure". Per la seva banda, Lamé s'està fixant en Barcelona per promoure una nit més llarga a Londres. "Ens agradaria seguir les passes de Barcelona, flexibilitzar les regulacions i permetre que l'hostaleria obri fins més tard". Reconeix que la cultura juga un paper en els horaris, especialment tenint en compte que la gent sopa "cinc hores més tard" a Barcelona. Però malgrat les diferències, Lamé vol que els londinencs puguin gaudir d'una nit més llarga: "Hi ha llocs a Londres que obren fins tard, però en volem més".
Soroll, turisme i seguretat
La nit té associats uns problemes que els tres representants de Nova York, Londres i Amsterdam coneixen molt bé. El soroll és un d’ells. "La idea de silenciar la nit és poc realista", opina Palitz. La novaiorquesa va apostar per millorar la comunicació entre els veïns i els locals de manera que, abans de trucar a la policia, parlessin entre ells. A més, va implementar un programa per acabar amb les macroredades en establiments de nit i buscar solucions dialogant amb els propietaris, els veïns i la policia. Un altre dels cavalls de batalla és el turisme. “Aquest és un gran problema. S'han fet polítiques que fan la ciutat menys habitable, però després ens girem i culpem la nit", lamenta Wallagh. En canvi, Lamé no creu que sigui problemàtic a Londres i, de fet, diu que els turistes són molt importants per a l'economia. Ara bé, reconeix que el cas de Barcelona és diferent perquè és un punt d'arribada de creueristes. "Un alcalde de nit serà un gran benefici per Barcelona perquè permetrà integrar la planificació del turisme, l'hostaleria i la cultura i tenir algú que ajudi a coordinar", anticipa.
La tercera preocupació més comuna que expressen és la seguretat de les dones, de les persones LGTBIQ+ i d'altres col·lectius discriminats. Wallagh explica que està impulsant un programa per fer "més segures" les discoteques i els bars, fixant-se sobretot en l'assetjament sexual. També té en el punt de mira l'augment d'atacs pel carrer a drag queens i homosexuals. Lamé es mostra "molt orgullosa" d'haver posat en marxa una "Carta de Seguretat Nocturna per a les Dones" que han firmat més de 2.500 negocis per comprometre's a garantir un oci segur per a les dones.
Una figura que funciona
Amsterdam va ser la primera a incorporar la figura de l’alcalde de nit el 2014, i després altres ciutats van seguir el seu exemple, com ara vol fer Barcelona. Darrere també hi ha un rerefons de dinamització econòmica de la nit. “L'economia nocturna és una gran font d'ingressos i també de noves idees, d'art. Quan això està en risc, les ciutats busquen un alcalde de nit que tradueixi els problemes en mesures concretes", reconeix Wallagh. Per la seva part, Lamé creu que “durant massa temps les nits han estat massa regulades i poc planificades", lamenta. "Una perspectiva purament d'ordre públic no funciona (...). La tendència a crear alcaldes de nit existeix perquè allà on s'ha creat aquesta figura s'ha demostrat que funciona i millora la qualitat de vida dels ciutadans", remata Palitz.