Rere una rehabilitació patrimonial hi ha tot un seguit d’actuacions que sovint passen desapercebudes pel gran públic. Des de la decisió de restaurar un element patrimonial en concret -en algun cas acompanyat d’una tempesta política- fins al lliurament d’obres, poden passar anys. I és que no és tasca senzilla definir i executar un projecte de rehabilitació, i encara menys en un espai patrimonial protegit, ja que a banda d’haver de presentar el projecte a concurs públic -i guanyar-lo-, també és important comptar amb un pressupost que assumeixi la necessitat de dur a terme la restauració amb criteris d’excel·lència, rigor i respecte històric i patrimonial.
Marta Urbiola, arquitecta del departament de restauració i sòcia de l’estudi BTA Arquitectura, ha estat la responsable del projecte de rehabilitació recent de l’Hivernacle del parc de la Ciutadella de Barcelona, una construcció que data de l’exposició del 1888 i que portava catorze anys no només tancat, sinó també abandonat. Catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional, un dels màxims nivells de protecció, l’Hivernacle és un edifici modernista que torna a lluir després d’un acurat procés de restauració, que repassem amb la seva responsable.
El passat desembre es va reinaugurar l’Hivernacle de la Ciutadella després d’una rehabilitació feta per BTA Arquitectura. Com ha estat dur a terme aquest projecte de rehabilitació?
De l'Hivernacle de la Ciutadella s'ha de dir que és un casc únic, que difícilment es repetirà, però perquè no hi ha edificis amb aquestes característiques. Aquest és un projecte que va començar fa molts anys i hem anat fent fases a poquet a poquet, però ara aquesta última és quan ja hem acabat la rehabilitació i hem recuperat la imatge original de l'edifici.
Restaurar és treballar per recuperar l'origen: traiem capes, capes, capes, capes, capes i capes, per recuperar el que hi havia"
Com es treballa amb una rehabilitació d’un element patrimonial d’aquest tipus que, a més a més, en el cas de l'Hivernacle, té més de 100 anys i ha passat ja per anteriors rehabilitacions?
Restaurar és treballar per recuperar l'origen: traiem capes, capes, capes, capes, capes i capes, per recuperar el que hi havia. Busquem els colors originals, busquem les decoracions originals i en paral·lel treballem tota la qüestió estructural, perquè vam començar fent sondatges i vam detectar problemes estructurals i també hem hagut d’actuar en aquests punts. Però el repte és que aquestes actuacions estructurals no es notin. I recuperar la imatge original, això es fa amb molta recerca fotogràfica i amb la complicitat dels restauradors, que són, en el fons, els que estan allà a peu d'obra.
I amb el vistiplau de l'administració pública, en aquest cas l'Ajuntament de Barcelona. Hi ha molta competència per treballar amb aquest tipus d’encàrrecs?
La tria de projectes es fa per concurs públic. Fa anys, quan vam començar, no eren concursos públics, però ara sí. I si el guanyes és per la metodologia que presentes i per l'oferta que fas. Nosaltres ja coneixíem l’edifici i vam acabar guanyant el concurs, però també cal comptar amb la complicitat del dia a dia amb l'Ajuntament de Barcelona i amb la Generalitat. No ha sigut fàcil, però cal treballar en equip, perquè en un edifici d'aquestes característiques no ho pots fer si no anem plegats. Per restaurar l’Hivernacle tens un projecte, però després és com una ceba, vas traient capes i capes i et van sortint uns colors i unes decoracions que et fan prendre decisions que s’han d'anar validant.
Es treballa en col·laboració amb historiadors de l’art o gent especialitzada?
En aquest cas concret vam tenir la sorpresa agradable que les pintures eren de l'Alexandre de Riquer, és una troballa que va fer l'Ajuntament, i dins del nostre equip hi havia historiadors de l'art que van fer tot el buidatge del fons d'Alexandre de Riquer. A l’Hivernacle hi ha alguns plafons amb motius que es van repetint, però n'hi ha d'altres que no, i n'hi ha d'altres que estaven incomplets, aleshores per recuperar això ens ha anat molt bé aquest buidatge, per omplir llacunes, per exemple.
Des de fora hi ha gent que pot pensar que la rehabilitació no és més que una rentada de cara.
En aquest cas no era una rentada de cara, precisament el que vam haver de fer era treure les capes de maquillatge per arribar a l’original.
En l'anterior rehabilitació de l'Hivernacle en realitat el van pintar, li van fer xapa i pintura, i això és el que nosaltres hem hagut de treure"
Però com és que ha calgut restaurar un edifici que ja va ser rehabilitat als anys 80 del segle passat?
Perquè en aquella ocasió en realitat el van pintar, li van fer xapa i pintura, i això és el que nosaltres hem hagut de treure. Van pintar l’edifici quan originalment estava decorat. Es treballava diferent abans, i això clar, ha tingut un sobrecost. Ens passa en altres feines que fem, com rehabilitar edificis d’habitatges a l’Eixample, ens trobem amb que les escales estan pintades, i quan hi traiem la capa de pintura trobem el que hi havia originalment, i allò és el que cal restaurar, i tot això té un cost. Al final hi ha un benefici en la recuperació d’una cosa que té molt de valor, molta qualitat, però té un sobrecost, has d'estar disposat pagar això.
Al final el nivell de restauració depèn del pressupost?
I de com s'han de fer les coses i les normatives. L'avantatge és que les normatives de vegades juguen a favor. A l'Hivernacle s'havia de fer així perquè és un edifici que està catalogat. Les escales de l'Eixample o de Ciutat Vella, o de segons quins centres històrics, tu has de recuperar el que hi havia. No pots agafar i pintar i en aquest cas la normativa ens ajuda.
Més enllà d’un edifici singular com l’Hivernacle, com es compagina la necessitat de protegir el patrimoni amb la necessitat de modernitzar un edifici, posant-hi climatització o ascensors, per exemple?
Amb molta imaginació. No és fàcil però es pot fer. L'avantatge és que en rehabilitació les normatives hi són i les has de complir, però també estan adaptades a la realitat del patrimoni. Et pots trobar amb el repte de fer unes instal·lacions vistes o fer uns calaixos per passar instal·lacions. Però cal posar-hi imaginació i també molt de mirament, sobretot. I entendre on estàs treballant, no pots fer unes canals de plàstic de color blanc perquè quedarà un nyap, però ho pots estudiar amb mirament i trobar com fer-ho. Cada projecte requereix una cosa diferent. Pots fer unes instal·lacions vistes i mantenir un sostre amb pintures, pots passar les instal·lacions per un arrambador o per un sòcol o amb unes màquines vistes… Cada projecte és una història, cal conèixer l'edifici i veure el que necessita.
Cada projecte és una història, cal conèixer l'edifici i veure el que necessita"
Una rehabilitació com la de l’Hivernacle implica recuperar oficis artesans? És difícil trobar-los?
Els acabes trobant, quan t'hi dediques al final acabes teixint com una xarxa d'artesans. Guixaires? Sabríem qui trobar per reproduir una cornisa, i en paviments, i en vitralls també. I sempre són els mateixos, perquè tampoc són tants.
S'està fent bé la política de restauració per part de l'Ajuntament de Barcelona?
Crec que sí. La veritat és que nosaltres quan hem treballat en restauració hem tingut màxima complicitat d'ells. I quan han sortit sorpreses, a l'Hivernacle, per exemple, ens vam trobar un cas curiós i és que havíem d'enderrocar uns plafons que ens vam trobar que estaven en molt bon estat de restauració i que eren de l'Alexandre de Riquer, i vam acordar intervenir d’una altra manera, i això ha significat un sobrecost i l'Ajuntament hi ha estat d'acord. Ara, també et diré que en el nostre cas som molt pesats i hi insistim molt.
La paradoxa és que si un edifici s'ha de restaurar és perquè no ha tingut el manteniment que calia?
Cada cas és cada cas. Per exemple, a Ciutat Vella l'Ajuntament ha comprat edificis de mans privades en molt mal estat. En aquests casos concrets no ha sigut culpa de l'Ajuntament, sinó que al contrari, sort que l'Ajuntament els ha comprat per rehabilitar-los i que la gent es quedi. La política és reubicar els habitants, rehabilitar i tornar-los a portar allà on han viscut sempre. L'Hivernacle, pobre, sí que és cert que ha passat per diferents mans, de cap aquí i cap allà.
I últimament vivia un greu estat de degradació, amb gent que hi dormia entre brutícia.
Ho sabem perfectament, ho conec perquè quan arribàvem allà havíem d'avisar la Guàrdia Urbana per entrar-hi. Era molt trist.
En el mateix àmbit s’ha restaurat també el Museu Martorell i queda pendent l’Umbracle.
Sí, l’Umbracle ja ha sortit a concurs. Ens hi vam presentar però no vam guanyar, però tot i que està pendent de restauració, ara està obert. Tot té a veure amb que s'està fent una aposta amb un projecte molt més gran, el de la Ciutadella del Coneixement, i no té sentit rehabilitar un edifici si no fas els altres. Ara és el moment de la Ciutadella. Potser fins ara no era el moment de la Ciutadella pel que sigui, però ara és el moment de la Ciutadella.
Quina és la gran rehabilitació que té pendent Barcelona des del punt de vista de BTA Arquitectura?
El parc d'habitatge. En general.
I si pregunto per un edifici concret?
És que són tants. Per exemple, a Poblenou hi ha molta fàbrica que ara s'hi estan fent equipaments. És una manera també de rehabilitar i s'està fent bona feina. Però els habitatges, et passeges per Ciutat Vella, per exemple, i està molt degradat. Però està degradat l'habitatge i està degradada la vida social, és una qüestió molt més complexa.
El que ens agrada és agafar edificis i rehabilitar-los per fer habitatges i recuperar-los, que és un repte perquè comences amb un projecte i després arribes a l'obra i t'has de replantejar moltes coses"
Hi ha algun projecte que us faria especial il·lusió entomar?
El que ens agrada és agafar edificis i rehabilitar-los per fer habitatges i recuperar-los, que és un repte perquè comences amb un projecte i després arribes a l'obra i t'has de replantejar moltes coses. L'Hivernacle és molt maco i en una visita durant l’Open House em va quedar gravat veure aquestes bicicletes que passegen gent gran. Veies la gent contenta en un edifici que ha estat tancat molt de temps. Veure la gent gaudir de l’edifici fa il·lusió, perquè veus que la rehabilitació és útil. Per això per a nosaltres és important la rehabilitació d’habitatges i treballar en habitatge social m'agrada molt perquè veus que tindrà un ús. Estàs recuperant patrimoni però també està recuperant habitatge per a la gent.