Mató agredolç a Pedralbes, amb l’últim Santa Eulàlia amb les monges vivint al monestir

El 12 de febrer està marcat al calendari com el dia de Santa Eulàlia i a Barcelona és festa grossa, ja que, per la seva condició de copatrona de la ciutat, té l’honor de presidir la festa major d’hivern de la ciutat. Tradicionalment, un dels actes més simbòlics és la recepció de la comunitat de monges clarisses del monestir de Pedralbes a la corporació municipal, encapçalada per l’alcalde, una d’aquelles ocasions en que tots els regidors s’enfunden en la banda cerimonial que dona el to de la importància d’un acte que finalitza amb la també tradicional degustació del mató de Pedralbes.

La cita d’enguany, però, ha estat especialment significativa, atès l’anunci de la marxa imminent, aquesta mateixa setmana, de les tres últimes monges que encara hi residien, sor Immaculada, sor Pilar i sor Isaura, de 90, 73 i 66 anys, respectivament. Aquesta singularitat s’ha reflectit en la mateixa expectació generada entre els mitjans de comunicació que han cobert en l’acte, però també amb la presència de veïns i creients que, de manera excepcional, s’han presentat amb pancartes reivindicatives, amb textos com ‘Conservem el llegat humà històric de les Clarisses de Pedralbes’ i ‘No buidem de vida el monestir de Pedralbes’ per fer patent la voluntat de que els monges no marxin.

“Les noies no han sentit la crida”

Per això mateix la recepció matinal ha estat presidia pel que el mateix alcalde, Jaume Collboni, ha titllat de “barreja de sentiments”, entre la “joia” de celebrar Santa Eulàlia i la “tristesa” per l’anunci de la marxa de les religioses, que seran traslladades al convent de l’orde de Santa Clara a Vilobí d’Onyar (la Selva). Sor Immaculada, en un sentit parlament, acompanyat d’un inici de llàgrimes per part de sor Pilar, ha marcat la transcendència de la marxa, que tindrà lloc just un any abans de la celebració del 700 aniversari del monestir. “Hi ha hagut canvis profunds i accelerats”, ha assegurat, per afegir, amb certa resignació que “les noies no han sentit la crida”. 

I és que a diferència d’altres ocasions en que les monges han hagut de marxar de Pedralbes més aviat per conflictes bèl·lics, aquest cop ha estat la manca de vocacions la que ha comportat la marxa de les germanes, ja que cal un mínim de cinc per mantenir la comunitat. Obedient com marca la regla de Santa Clara, sor Immaculada no ha fet cap al·lusió concreta al seu desig de quedar-se, només sor Isaura, la més jove, l’ha exterioritzat amb un gest de complicitat amb els veïns que reclamen la seva permanència. La germana Immaculada, això sí, ha assenyalat que el que sí que romandrà és “l’amistat sincera” amb la ciutat, a més d’anunciar que es mantindrà el culte els diumenges. 

Collboni espera que tornin

Al seu torn, l’alcalde, beneficiat pel fet que no ha d’observar cap vot d’obediència, sí que ha pogut expressar lliurement el seu desig del fet que les monges tornin al monestir: “Voldríem la marxa no sigui definitiva i la decisió sigui reversible”, ha assenyalat, per recordar a les germanes que al llarg dels últims set segles “fins en cinc ocasions heu abandonat el monestir però sempre heu tornat, i per això estem convençuts que tornareu”, afegint que, en tot cas, des de l’Ajuntament “no podem fer més que respectar la decisió de l’orde”, però confiant que aviat puguin tornar les monges de forma estable.

Com quedarà el monestir sense les monges?

Cal tenir present, en tot cas, que la comunitat del monestir de Pedralbes i l’Ajuntament tenen un acord de col·laboració de llarga durada, de 75 anys, que garanteix la continuïtat de les activitats culturals del monestir, així com la conservació de tot el complex. Pel que fa a les celebracions litúrgiques, es mantindrà la missa dominical de les 12 del migdia. Encara més, es podrà mantenir el costum de portar ous a les monges, una tradició barcelonina practicada sobretot pels nuvis que desitgen sort en el seu imminent matrimoni i que no plogui el dia del casament. Això sí, aquestes donacions s’hauran de concentrar en el diumenge, coincidint amb la celebració de la missa. Així mateix, també es mantindrà la tradició del 12 de febrer, encara que calgui convidar i portar les monges clarisses des de Vilobí d’Onyar.

En paral·lel als actes protocol·laris, un centenar de veïns s’han pogut manifestar, al claustre mateix, demanant que les monges no marxin, i fins i tot han aplaudit sonorament les paraules de l’alcalde formulant el desig de la seva tornada. Això sí, la més aplaudida ha estat sor Immaculada, que ha finalitzat el seu discurs amb la fórmula ritual: “Que Santa Eulàlia protegeixi Barcelona i els barcelonins”. Tot seguit, autoritats civils i eclesiàstiques han passat a tastar el mató de Pedralbes, on han coincidit amb els veïns, això sí, sense pancartes. Aquest mató de Pedralbes, fet amb ous, és força dolç, però el regust que ha deixat enguany, ha estat agredolç.