El barri de la Sagrada Família, al districte de l’Eixample, pren el seu nom del temple d’Antoni Gaudí, que s’ha convertit en el nexe aglutinador d’aquesta part de Barcelona. Equipaments com el mercat municipal, l’estació de Metro o entitats com la mateixa associació de veïns prenen el seu nom del de la basílica i, des de l’any 2006, quan la ciutat va ser delimitada en setanta-tres barris, és un dels sis que formen part del districte. Pren la forma d'un polígon irregular de sis costats delimitat per l’avinguda Diagonal i els carrers Nàpols, Rosselló, Sardenya, Sant Antoni Maria Claret i Dos de Maig fins a enllaçar novament amb la Diagonal a la plaça de les Glòries.
El nom actual del barri és, amb tota seguretat, dels més fàcilment reconeixibles i identificables, no només dins de Barcelona, sinó arreu del món gràcies a la importància del temple a escala mundial. Amb 4,5 milions de visitants l’any 2019, el temple de Gaudí és el monument més visitat de la ciutat, fet que ha comportat que aquesta part de l’Eixample sigui un dels punts amb més afluència de turistes de tota la ciutat, i aquest no és precisament un fet menor en el dia a dia d’un barri on viuen 52.164 barcelonins (dades del 2021) en un territori de 105,10 hectàrees.
Amb tot, quan l’any 2019 les entitats del barri van aconseguir dotar-se d’un equipament per al seu ús després de fracassar en l’intent de convertir l’antic cinema Niza -ara convertit en un Mercadona- en un centre cívic, es va decidir batejar-lo com Ateneu el Poblet, un nom que recupera una part de la història gairebé oblidada, la de l’antic nom d’aquest veïnat que, a més, no va formar part de Barcelona fins al 1897 amb l’agregació del municipi de Sant Martí de Provençals. I és que el Poblet era el nom d’un barri situat aleshores a la perifèria de Sant Martí, tocant ja al municipi de Gràcia.
Exposició al Guinardó
La recuperació del nom va marcar, en certa manera, distàncies amb la denominació moderna del barri i amb l’església que l’ha engolit, però va servir també d’esperó perquè un grup de veïns constituís la Comissió de Memòria Històrica el Poblet, amb seu a l’ateneu del mateix nom i que té com a objectiu “redescobrir els orígens fins allà on podem”, segons relata el seu secretari i coordinador, Josep Maria Sans, que recorda que tot i prendre forma el 2019, no s’han pogut reactivar després de la pandèmia fins al passat 2022, amb activitats com conferències sobre el passat del barri i l’exposició ‘Origen, revolució i reivindicació’, que després d’estrenar-se a la seva seu, ara ha sortit del barri i es pot veure fins al 28 de gener al Casal d’Entitats Mas Guinardó.
L’exposició està formada per plafons explicatius que recullen el passat d’un barri que tenia un origen rural però que aviat es va convertir en industrial i que va adquirir la seva fesomia actual amb la implementació del pla Cerdà, per reivindicar els vestigis que encara són presents a la trama urbanística de la ciutat, com són diversos passatges que s’han mantingut fins a l’actualitat. “Volem recuperar espais de memòria”, sosté Sans, que afegeix que la comissió ha pogut localitzar referències del nom del Poblet en llibres i documents. De fet, una de les seves principals tasques és la investigació històrica, i per això no s’han cansat de remenar en els fons de l’Arxiu de Sant Martí, l’Arxiu Contemporani de Barcelona i l’Institut Cartogràfic.
Amb la represa postpandèmia, aquest col·lectiu ja ha pogut organitzar diverses xerrades, una de les quals dedicada a l’antiga fàbrica Myrurgia -al carrer Nàpols amb Mallorca- “un dels últims exemples d’arquitectura art decó de Barcelona” i alhora fer una feina de promoció de l’ateneu i la mateixa comissió, ja que aprofiten per demanar als assistents si tenen algun tipus d’informació als seus arxius familiars que els puguin ajudar en la seva recerca amb la voluntat de documentar i donar a conèixer el passat del barri i la seva transformació al llarg dels anys, partint de la base que es tracta d’una història desconeguda per a molts dels seus veïns.
Canviar el nom del barri?
En un barri que sempre ha tingut una relació complicada amb el temple de la Sagrada Família, sobretot per l’allau de turistes que ha suposat la transformació del teixit comercial, un dels objectius a llarg termini d’aquesta entitat seria promoure el canvi de nom del barri i recuperar el del Poblet. Amb tot, Sans assenyala que abans hi hauria altres reptes més assequibles, com recordar que molts dels passatges supervivents, com Gaiolà i Font, “en realitat fan referència a les seves propietàries, Matilde Gaiolà i Paula Font”, i que a l’ajuntament “no veurien malament” adaptar els noms, ja que entraria dins de la política municipal de feminitzar el nomenclàtor.
Pel que fa al nom del barri, des d’aquesta entitat de memòria històrica reconeixen que algun cop s’ha deixat caure la idea de recuperar-lo oficialment, però que abans cal “un treball previ de camp i crear xarxa i sinergies a favor del canvi”, i en aquest aspecte recorda que la mateixa associació de veïns porta el nom de Sagrada Família i no el Poblet. En tot cas, de moment prefereixen centrar els seus esforços -des del voluntarisme, com tot en el teixit veïnal- a documentar i divulgar el passat històric del barri i construir un relat en el que el temple omnipresent perdi el seu paper centralitzador.
El Poblet i l’hipòdrom que mai va ser
Tot i que els límits històrics del Poblet no coincideixen al cent per cent amb l’actual barri de la Sagrada Família, es tracta de l’única zona habitada abans de l’arribada del pla Cerdà, amb la instal·lació de bòbiles a partir del 1831 que són a l’origen del barri. Ildefons Cerdà, en el seu pla de l’Eixample, va preveure en aquesta zona una reserva d’espai per construir-hi un hipòdrom que hauria ocupat catorze illes en el rectangle format pel passeig de Sant Joan i els carrers Roselló, Padilla i Mallorca (a la fotografia principal, Josep Maria Sans assenyala sobre el plànol la magnitud del projecte). Desestimat aquell hipòdrom, una de les illes va ser destinada a la construcció de la Sagrada Família, mentre que la resta es van anar urbanitzant i perdent el seu caràcter anterior.
Tal com recull l’exposició que encara es pot veure la setmana entrant al Casal d’Entitats Mas Guinardó, els pocs vestigis que queden prenen la forma de passatges que van sobreviure o es van poder obrir malgrat la implementació del pla Cerdà. Sigui com sigui, la feina de la Comissió de Memòria Històrica del Poblet se centra a recuperar al màxim tot allò que pugui ajudar a recordar que l’actual barri de la Sagrada Família anteriorment rebia el nom del Poblet, un nom a recuperar malgrat haver estat engolit per l’omnipresent influència de l'obra d’Antoni Gaudí.