En el marc de la reurbanització de la Via Laietana i davant l’evidència que el faristol que fins abans de les obres recordava les persones torturades en l’edifici ocupat pel Cos Nacional de Policia era contínuament vandalitzat malgrat estar situat en una zona amb policies permanentment desplegats i amb tot de càmeres de videovigilància, l’Ajuntament de Barcelona va optar per col·locar unes rajoles davant l’edifici de la Prefectura de la policia espanyola amb les paraules ‘Justícia’, ‘Reparació’, ‘Memòria’ i ‘Veritat’, en record a les persones que van ser torturades en aquell edifici durant el franquisme i la transició democràtica, una pràctica que el mateix govern espanyol ha admès que va tenir lloc en el sinistre edifici situat a la Via Laietana, 43.
El cas és que les noves rajoles, que van ser col·locades pocs dies abans de la celebració de l’aniversari del Primer d’Octubre, van provocar la reacció immediata de l’espanyolisme, amb crides per part de Vox i el Partit Popular a la seva retirada. Dani Sirera, president del grup municipal del PP a l’Ajuntament de Barcelona, va exclamar en un tuit en ple aniversari del referèndum d’independència, la seva indignació per l’existència del memorial, assegurant que les rajoles “insulten i qüestionen la tasca de la policia”, mentre que el líder de Vox a l’Ajuntament de Barcelona Gonzalo de Oro-Pulido, va demanar “la retirada immediata d’aquest memorial de la vergonya que sembla una burla cap aquells policies que van ajudar a mantenir l’ordre i la llei davant l’intent de cop d’estat dels separatistes”. També va expressar les seves protestes el Sindicat Unificat de Policia (SUP), que interpreta que el memorial és un atac al Cos Nacional de Policia (CNP).
Tapades per plaques d’obra
Ara bé, els líders de l’espanyolisme barceloní han estat dels pocs que, en realitat, han pogut veure les rajoles amb les paraules escrites en memòria dels torturats, perquè durant el mes d’octubre i el que portem de novembre han romàs sistemàticament ocultes sota unes plaques de plàstic de color groc de les que es posen en les zones d’obra, normalment per facilitar el pas als vianants. Val a dir, a més, que a principis d’octubre encara quedaven alguns romanents de l’obra a la part superior de la Via Laietana, però que en l’actualitat, amb el trasllat integral de les obres al tram inferior d’aquesta avinguda, tota la zona entre les places d’Antoni Maura i Urquinaona ha quedat finalitzada, fins i tot amb l’obertura dels nous carrils bici que ja quedaran com a definitius.
En aquest context i davant les contínues mobilitzacions per demanar el traspàs de l’edifici -que no compten amb el suport del govern municipal-, la sortida de la policia espanyola que encara l’ocupa i la conversió en un memorial que recordi les sinistres pràctiques de repressió i tortura de la dissidència política fins i tot en etapa democràtica, sobta que les rajoles memorialístiques no siguin visibles a la ciutadania. A tall d’exemple, el passat 7 de novembre, durant el fracassat intent de contramanifestació espanyolista a la concentració setmanal de la Comissió de la Dignitat i l’Assemblea Nacional Catalana per reivindicar la reconversió de l’edifici, les rajoles continuaven tapades i dins el perímetre policial.
Ara bé, encara que les rajoles indignin els espanyolistes i aparentment les obres ja s’hagin acabat en tot aquest sector, fonts de l’Ajuntament de Barcelona consultades per ElNacional.cat han assenyalat que hi ha raons tècniques que impedeixen donar el memorial per enllestit, i per això continua cobert amb plaques grogues, ja que tot i que ja està col·locat tot el paviment memorialístic, “falta reomplir el gravat i s'estan assajant diverses tècniques en resina i en metall”. Aquesta tasca s’ha de dur a terme per part d’especialistes i és per això que “encara no està acabada la intervenció”. Les mateixes fonts han indicat que de moment no hi ha data prevista de finalització.
Nova concentració per diumenge
D’altra banda, aquest diumenge, 19 de novembre, a les 12 hores, Òmnium Cultural i les entitats impulsores de la campanya ‘Via Laietana 43. Fem justícia, fem memòria’ han convocat una nova concentració i acte polític davant la Prefectura de la Via Laietana, en el marc del 20-N, en el 48è aniversari de la mort del dictador Francisco Franco. Es preveuen parlaments de Xavier Antich, president d’Òmnium Cultural; de Maribel Ferrandiz, víctima de tortures; de representants d’Irídia, d’Amical de Mauthausen i altres camps i de totes les víctimes del nazisme; de l’Associació Catalana de Persones Ex Preses Polítiques del Franquisme; de l’Ateneu Memòria Popular; de la Comissió de la Dignitat, de la Comissió de la Memòria Històrica –ICAB; de l’European Observatory on Memories - EUROM; de la Fundació Cipriano García – CCOO CAT i, de la Mesa de Catalunya d’Entitats Memorialistes. L’acte estarà presentat per Carme Sansa i Enric Majó, i comptarà amb les actuacions musicals d’Adala, Quico Pi de la Serra, Sílvia Comes i Jordi Montañez.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!