Enderrocar una església no és un fet gaire habitual a la ciutat de Barcelona, però tampoc és un fet inèdit. Per exemple, a principis d’aquest segle XXI va ser enderrocada l’església de Sant Francesc de Paula, al carrer de Sant Pere Més Alt, per donar pas a l’ampliació del Palau de la Música Catalana. També hi ha casos en què les esglésies, convenientment dessacralitzades, s’utilitzen per a nous usos, com passarà amb la Capella de la Misericòrdia, que aviat serà rehabilitada per convertir-la en el nou Centre d’Atenció Primària (CAP) del Raval Nord. Amb tot, a la ciutat ara hi ha una església a punt d’enderrocar, i una recollida de signatures per aturar el projecte ja acumula unes de 8.500 signatures.
Es tracta de l’església de l’Esperit Sant, situada a la Travessera de Gràcia, 401, al barri del Baix Guinardó, on la passada Setmana Santa es van oficiar els últims actes religiosos, inclosos dos batejos, i ja es prepara la finca per al seu enderroc, que previsiblement tindrà lloc al maig. El projecte és destinar el solar a la construcció del nou edifici de la Facultat de Ciències de la Salut de la Universitat Blanquerna - Ramon Llull, reservant 713 metres quadrats a usos parroquials i 4.096 metres quadrats a la seu de la facultat, amb unes noves instal·lacions on seria compatible l’activitat docent amb la missió pastoral. Cal tenir en compte que la Fundació Blanquerna és una fundació de l’arxidiòcesi de Barcelona.
Amb tot, aquesta operació compta amb l’oposició de veïns i feligresos, que ja han engegat una recollida de signatures a la plataforma Change.org, on ja s’han recollit 8.500 signatures. Segons la petició per salvar l’església, aquesta està liderada per “feligresos i ciutadans preocupats” per l’enderroc i assenyalen que més enllà de l’edifici, la parròquia és “comunitat vibrant amb adoració eucarística perpètua, una vida sacramental activa i un grup dedicat a sant Josep que atén pobres i necessitats”, i per això reclamen al cardenal arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, que “reconsideri la decisió i busqui alternatives viables per preservar la nostra estimada església”.
Un vitrall monumental, el seu principal valor artístic
L’església de l’Esperit Sant és un exponent de l’edificació contemporània i de cert estil brutalista. Va ser construïda els anys seixanta del segle passat a partir del projecte de l'arquitecte Manuel Puig Janer i inaugurada el 1967 i de la seva decoració en destaca el gran vitrall de l’entrada, que dona a la Travessera de Gràcia. Es tracta d’una obra monumental, d’uns 200 metres quadrats i obra del taller Raventós del 1965, que de moment també està destinat a la demolició, ja que no té cap mena de catalogació o protecció. Fonts de la mateixa església citades pel portal ‘Religión en libertad’ apunten que el vitrall “no ha estat mai catalogat com a res especial” i que correspon a "una tècnica barata que es feia als anys 60 per incorporar vidre a estructures de formigó”.
Per la seva banda, l’Arquebisbat de Barcelona, en una nota feta pública el passat 22 de març, va assenyalar que el projecte d’enderroc compta amb el vistiplau dels òrgans diocesans i la preceptiva autorització de la Santa Seu. A més, s’especifica que “es preveu una cessió de dret de superfície d’una part de la finca i no una venda”, per la qual cosa l’Arquebisbat “no perd en cap moment la propietat del sòl i d'aquí a uns anys tindrà la propietat de l’edifici construït”. A més, també apunta que “la parròquia no s’extingeix i que, durant el temps que duraran les obres de construcció de la nova edificació, continuarà amb la seva activitat pastoral a l’Església de l’Hospital de Sant Pau i de la Santa Creu”, i que “un cop acabades les obres, l’activitat pastoral de la parròquia de l’Esperit Sant retornarà al nou temple parroquial, situat al mateix número 401 de Travessera de Gràcia”.