En un novembre marcat, des del punt de vista del transport públic, per la inauguració del nou tramvia entre les places de les Glòries i Verdaguer per l’avinguda Diagonal de Barcelona, prevista per al dissabte 9 de novembre, arriba a les llibreries el quart lliurament de la sèrie de llibres sobre la història del tramvia de l’editorial Miradorllibres. Després de Tramvies del pla de Barcelona I (1872-1899) i Tramvies del pla de Barcelona II (1899-1970), i de Tramvies de Collserola, ara Tramvies de la Costa (Miradorllibres, 2024) ofereix una retrospectiva de la història dels tramvies més enllà de Barcelona, i concretament els que van arribar al Maresme.
De fet, la xarxa del tramvia històric de Barcelona va tenir un perllongament important en direcció a la costa del Maresme passant per Badalona, encara al Barcelonès, i arribat fins a Montgat i Tiana, a més d’una línia independent, igualment històrica, que va connectar els municipis de Mataró i Argentona. Obra de Gerard Roger com la resta de llibres esmentats, Tramvies de la Costa se centra en l’evolució de la xarxa tramviària més enllà de la capital catalana que, malgrat la seva autonomia, es va desenvolupar en paral·lel a la de Barcelona i va tenir el mateix final, amb la desaparició a finals dels anys seixanta del segle XX, una mica abans que a Barcelona, on l'últim tramvia va desaparèixer el 1971.
Amb gran profusió de fotografies històriques, el llibre explica, a través de les seves 90 pàgines, com ben aviat es va veure l’interès per desplegar tramvies per arribar als municipis costaners al nord de Barcelona, d’una banda, per afavorir la mobilitat dels treballadors en poblacions industrials com Badalona i Montgat, i de l’altra per arribar a pobles d’estiueig situats a l’interior de la comarca, com Tiana i Argentona. En aquest context, el maig del 1887 va arribar el primer tramvia a Badalona provinent de Barcelona i travessant l’encara municipi independent de Sant Martí de Provençals i el de Sant Adrià de Besòs. Una fita aconseguida, això sí, quan ja feia quinze anys que hi havia tramvies a la capital de Catalunya. El 1903, el mateix mitjà de transport va arribar a Montgat, i el 1916 a Tiana. Val a dir que Montgat en aquell moment formava part del municipi de Tiana, del qual es va emancipar el 1933.
Mataró-Argentona, una línia autònoma
Ara bé, mentre els tramvies anteriors mantenien, de forma directa o indirecta, una connexió amb la xarxa de tramvies de Barcelona, una mica més amunt del Maresme va aparèixer una línia singular, desvinculada de la resta. Es tractava del tramvia de Mataró a Argentona, que va entrar en servei el 1928 i que, com passava amb els vehicles que arribaven a Tiana, eren molt aprofitats pels estiuejants. Uns i altres, en tot cas, van gaudir de molta popularitat, però com va passar a Barcelona, van acabar desapareixent davant la influència creixent del parc automobilístic que, per exemple, reclamava no compartir espai amb el tramvia en recorreguts que transcorrien per la carretera N-II, que segueix connectant Barcelona i Mataró. Això sí, sense tramvies.