La població de Barcelona segueix creixent a un ritme que està superant els registres dels últims anys, segons les dades d’empadronaments més recents publicades per l’Oficina Municipal de Dades de l’Ajuntament de Barcelona. Però per primer cop, les persones de nacionalitat estrangera ja són més d’una quarta part de la població barcelonina registrada, que supera els 1,7 milions de persones per primera vegada des del 1990 fins a arribar als 1.701.891 habitants l'1 d'agost del 2023. Al voltant d’un 85% de nous residents són estrangers i, en conjunt, aquests ja són 427.119 persones, un 25,1% del total. Per primera vegada, aquesta comunitat supera la quarta part de la població del municipi. L'1 de gener del 2023, Barcelona comptava amb 1.660.435 habitants, i havia tingut un creixement de l'1,2% respecte del 2022.
Aquest creixement rècord dels últims 34 anys a Barcelona ha estat motivat pel ritme més alt de creixement dels primers set mesos del 2023. Del gener a l'agost del 2023, la població es va disparar en 41.456 habitants. Segons dades del departament d'Estadística de l'Ajuntament recollides per l’ACN, l'últim any en què la ciutat tenia més 1,7 milions d'habitants va ser el 1990 (1.707.286). En aquella època, Barcelona estava perdent habitants des que va tocar el sostre històric el 1979, amb 1.906.998 residents. Però ara, la població torna a créixer com no ho ha fet en els darrers sis anys. Prop de la meitat dels nous empadronats tenen entre 25 i 39 anys, amb 20.474 nous empadronats, un 49,4% del total de l'augment. En concret, la franja d'entre 30 i 34 anys és la que més puja, de 8.025 persones. La majoria d'edats incrementen en nombre, excepte algunes edats avançades i els infants de 0 a 4 anys, que es mantenen estables al llarg del 2023. Tant és així que la majoria de la gent empadronada a Barcelona, de la franja d'edat d'entre els 25 i els 39 anys, ja té com a lloc de naixement un país estranger. Concretament, el 57% dels 378.152 residents a Barcelona a l'inici del 2023 havien nascut fora d'Espanya. Es tracta d'una xifra superior als aproximadament 3 de cada 10 que van néixer a la ciutat, el 5% que ho van fer a la resta de Catalunya, i al 7% que ho van fer a la resta de l'Estat.
La majoria de nous empadronats, de fora de la UE
Segons l’ACN, els residents amb nacionalitats de fora de la UE van pujar en 28.368 persones entre gener i agost del 2023, mentre que els estrangers comunitaris també van incrementar-se, concretament en 6.760 residents, així com les persones amb nacionalitat espanyola (6.328). Així i tot, la nacionalitat més popular a la capital, a banda de l'espanyola, continua sent la italiana (49.371 empadronats), com ja fa anys que és tendència. Des del 2016, pràcticament s'ha duplicat el nombre de ciutadans italians, ja que fa just vuit anys n'hi havia 26.993. La segona comunitat més gran és la colombiana, seguida de la pakistanesa, la xinesa, la peruana i la francesa.
Les nacionalitats, però, no sempre coincideixen amb els llocs de naixement, sobretot perquè molts ciutadans procedents de Llatinoamèrica tenen altres nacionalitats, com la italiana. En aquest sentit, Argentina és el país d'origen més popular, a banda d'Espanya, amb 45.568 persones (unes 4.500 persones més en els primers set mesos del 2023) i la xifra duplica els empadronats del país sud-americà l'any 2017. Colòmbia, Perú, Veneçuela i el Pakistan són els llocs de naixement més freqüents després d'Argentina, amb augments de residents de més de 3.000 persones per país de gener a agost del 2023.
Les nacionalitats russa i ucraïnesa també van a l'alça. Concretament, entre el març del 2022, dies després que comencés la guerra entre els dos països, i l'agost del 2023. Si a principis del 2022 hi havia prop de 5.000 ucraïnesos, un any i mig n'eren 9.510, i la xifra no s'havia estabilitzat, sinó que continuava creixent. Pel que fa als russos, dels 7.554 de març del 2022, s'ha passat a 11.411 l'agost del 2023.
Els nascuts fora del Barcelonès ja són majoria
Amb dades oficials també del padró, amb data d'1 de gener del 2024, els residents a capital catalana que han nascut fora de la comarca del Barcelonès són majoria per primera vegada des de l'inici de la sèrie històrica el 2016. Uns 812.000 empadronats van néixer a algun dels cinc municipis de la comarca, cosa que representa prop del 49% del total. La xifra ha anat caient al llarg dels anys, sobretot perquè els nascuts a Barcelona ciutat han baixat en més de 30.000 persones des del 2019. De fet, el 2020 va ser el primer en què els nascuts a la ciutat van passar a no ser majoria. En l'últim quart de segle, els nadius barcelonins han caigut en unes 100.000 persones.
Les persones oriündes a Catalunya encara són majoria a la ciutat, però el seu pes va baixant, no només per la caiguda de barcelonins, sinó perquè els qui van néixer a la resta del país també van baixant, per bé que molt més lleugerament al llarg del temps. En els primers mesos, hi ha hagut un repunt d'un miler de persones d'aquest origen fins a les 117.320.