Acabat d’estrenar l’any 2025 proposem als lectors una última mirada al 2024, un any que a Barcelona ha estat el d’una Copa Amèrica de Vela que ha quedat per sota de les expectatives creades; un any de relleus polítics amb la retirada dels alcaldes Xavier Trias i Ada Colau; el de la consolidació d’un govern municipal en minoria de Jaume Collboni; el de l’agreujament dels problemes d’accés a l’habitatge; el d’una inauguració per la porta del darrere del primer tram de connexió del tramvia per l’avinguda Diagonal, o el de l’inici de la celebració del centenari de la xarxa de Metro.
Ara bé, més enllà del dia a dia de la ciutat i de les seves vicissituds polítiques, socials i ciutadanes, l’any 2024 també es pot recordar per un seguit de reportatges publicats a ElNacional.cat que ofereixen una mirada de fons, sovint nostàlgica, a voltes reivindicativa i gairebé sempre amb un component històric però lligat amb el present, que han apropat als lectors altres aspectes de la ciutat, generant complicitats i responent a la curiositat dels que fan i estimen la ciutat sigui com a espectadors o com a protagonistes d’aquest ésser viu anomenat Barcelona. Aquesta és una selecció dels més representatius de l’any que acabem de tancar:
El Metropolità Circular, la descomunal xarxa de Metro que va quedar al calaix
🚇 El Metropolità Circular, la descomunal xarxa de Metro que Barcelona hauria pogut tenir fa un segle
Pocs mesos abans de l’inici del centenari del Metro de Barcelona, una donació a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona va fer sortir a la llum la documentació relativa al Metropolità Circular, un projecte de l’enginyer suís Adolf Weber (1880-1958) que proposava l’any 1924 set línies de Metro i 143 estacions i que l’Ajuntament de Barcelona va arribar a estudiar però que finalment no va tirar endavant. ElNacional.cat va detallar per primer cop aquest descomunal projecte que, si s'hagués dut a terme, hauria revolucionat a principis del segle passat les connexions en transport públic de la ciutat.
La Sagrada Família i el seu trencaclosques final
🧩 Trencaclosques final de la Sagrada Família: revelen tres projectes d’afectacions a veïns
Les obres de la Sagrada Família són un clàssic de la història contemporània de Barcelona, però arribant ja al seu tram final, amb la possibilitat que el temple estigui acabat cap a l’any 2033, a ningú se li escapa que cada cop hi ha menys marge per resoldre el punt més conflictiu de tota l’obra, l’escalinata d’accés a la façana de la Glòria pel carrer Mallorca, que podria comportar l’enderroc dels edificis d’habitatges del davant. En aquest context, al maig es van revelar tres projectes per concloure els accessos, amb diferents graus d’afectacions. A falta de trobar una solució, aquests projectes són punts de partida que caldrà tenir en compte.
L’aportació de Barcelona a la llengua catalana en cinc frases fetes
📣 ‘Estar a la quinta forca’ i altres frases fetes amb origen a Barcelona
‘L'Any de la picor’, ‘semblar Can Seixanta’, ‘estar a la quinta forca’, ‘armar-se la de Cal Déu’ i ‘fer més voltes que el 29’ són frases fetes de la llengua catalana que tenen el seu origen, precisament, a la ciutat de Barcelona. La capital de Catalunya ha fet moltes aportacions al català i en aquest videoreportatge de Pol Casellas es recullen aquestes cinc que mostren que el seu origen no surt del no-res: totes tenen una història darrera que els dona sentit. De fet, el folklorista i referent de l'etnologia catalana Joan Amades els hi va dedicar un llibre complet, el Refranyer barceloní.
Estrangers a Barcelona: dades per contrastar
🍝 Estrangers a Barcelona, quin és el col·lectiu més nombrós i com es reparteixen per la ciutat?
Barcelona ha superat els 1,7 milions d’habitants, una xifra que, si es manté, implicarà un augment de dos regidors en les eleccions municipals del 2027, passant dels 41 actuals als 43 que es van perdre el 1995 a causa de la baixada de la població. Més enllà d’aquest fet, la presència d’estrangers a la ciutat és un fet viu que forma part de la seva transformació, ja que ja representen una quarta part dels barcelonins. Ara bé, per afrontar aquest fenomen i evitar polèmiques infundades, el millor és disposar de dades fiables i contrastades per entendre situacions com el fet que el col·lectiu estranger més nombrós a Barcelona és el de persones amb nacionalitat italiana, per bé que bona part són nascuts a l’Argentina.
El Cilindre d’Horta, la infraestructura desconeguda
🌀 El Cilindre d’Horta, una infraestructura fallida, hipnòtica i desaprofitada de Barcelona
La descoberta d’espais ocults té molta afició a Barcelona, una ciutat que compta amb molts llocs d’aquest tipus, que sovint es poden descobrir en el marc del festival d’arquitectura Open House. El Cilindre d’Horta és un d’aquests espais, una infraestructura fallida, hipnòtica i desaprofitada que es va concebre per salvar els quinze metres de desnivell entre la rambla del Carmel i el carrer de Lisboa a Horta-Guinardó i que, després de greus problemes d’inseguretat i vandalisme ha quedat com a estrany magatzem municipal a l’espera de trobar-hi millor ús. La seva rampa helicoidal, en tot cas, suposa un fascinant viatge per una Barcelona que de vegades té bones idees mal concretades.
El precedent històric de la vaga de lloguers
🗝️ Quan Barcelona va deixar de pagar el lloguer fa gairebé un segle: la vaga del 1931
Barcelona va viure el passat novembre una important manifestació en protesta pels preus dels habitatges i amb una amenaça a l’horitzó, una vaga de lloguers, una acció que ja va tenir lloc l’any 1931, quan en plena recessió postexposició universal del 1929 més de 100.000 famílies obreres -moltes d’elles habitants dels nuclis de cases barates- van deixar de pagar el lloguer a partir del 5 de juliol del 1931. La protesta fou durament reprimida i els impagaments del lloguer dispararen els desnonaments a Barcelona, que es començaren a triplicar i quadruplicar a les zones obreres. Un fet històric recordat en aquest reportatge de Berto Sagrera que es podria repetir aquest 2025.
La riuada històrica de la Rambla
🌊 L’efecte advers de l’enderroc de la muralla de Barcelona: així es va inundar la Rambla el 1862
En un 2024 marcat pels estralls de la DANA del 29 d’octubre al País Valencià ha esdevingut pertinent recordar la riuada històrica que va patir el centre de Barcelona l’any 1862, on una conjunció d’adversitats va provocar la inundació de la Rambla. Un episodi significatiu de pluges va provocar el trencament del dic de contenció de la riera d'en Malla i el seu desbordament en direcció a un centre on, a causa de l’enderroc de les muralles, havien desaparegut els fossats que canalitzaven les aigües de pluja cap al mar. La riuada del 15 de setembre del 1862 va tenir, a més, un testimoni excepcional, l’escriptor danès Hans Christian Andersen.
Torre Baró, l’inesperat barri de moda del 2024
🏰 Torre Baró, o com la pel·lícula ‘El 47’ ha situat al mapa un barri (encara) oblidat
Si en el pla cultural la pel·lícula de l’any 2024, si més no amb relació a Barcelona, ha estat El 47, el barri de moda ha estat allà on es produeix tota l’acció del film, el de Torre Baró, al districte de Nou Barris, situat en un extrem de Barcelona, enganxat al barri de ciutat Meridiana i separat de la resta de Barcelona pel nus d’autopistes d’entrada/sortida a la ciutat des de Montcada i la serra de Collserola. Malgrat els anys passats des del cinematogràfic segrest de l’autobús per part de Manolo Vital, al barri persisteixen els mateixos problemes: habitatges d’autoconstrucció, isolament i precarietat. Això sí, ara els barcelonins ja ubiquen Torre Baró al plànol de la ciutat.
Memòria del passat: els antics restaurants de la platja de la Barceloneta
🥘 Els desapareguts berenadors de la Barceloneta: quan es menjava marisc i paella amb els peus a la sorra
Les platges de Barcelona han evolucionat al llarg del temps fins a convertir-se en el que són actualment, espais d'activitat ciutadana plens de vida especialment a l’estiu. Fa uns anys però, a la Barceloneta hi havia un seguit de restaurants que s’endinsaven a la sorra fins a primeríssima línia de platja. Desapareguts a causa de la transformació olímpica, aquest videoreportatge de Pol Casellas els ret homenatge i recorda que baixar a la Barceloneta a menjar va ser durant dècades un costum plenament barceloní, a banda d’un atractiu turístic d’una ciutat encara no massificada per la presència de visitants estrangers.
La transformació del Port Olímpic, llegat tangible de la Copa Amèrica
⛵ Així s’ha transformat el Port Olímpic de Barcelona: d’espai d’oci nocturn a pol d’economia blava
A l’espera d’una auditoria definitiva sobre l’impacte de la celebració de la Copa Amèrica de Vela a Barcelona i davant l’evidència que l’interès ciutadà per la competició esportiva va quedar molt per sota de les expectatives, el que sí que ha quedat com a llegat tangible ha estat la necessària renovació del Port Olímpic, que ha deixat enrere el seu passat com a epicentre de l’oci nocturn per donar pas a una nova activitat centrada en l’economia blava, el gran eix d’expansió econòmica de la ciutat, a més de disposar de nous espais d’esbarjo ciutadà i una nova oferta gastronòmica.