S’hi va apropar, però el Mercat del Born de Barcelona no va arribar a fer un segle dedicat a l’ús per al qual va ser construït. Inaugurat el 1876 en plena eclosió de l’arquitectura del ferro, al cap de 95 anys va tancar les portes, concretament el 7 d’agost del 1971, per començar una segona vida de la qual ja suma cinquanta anys, per bé que no va ser fins al 2013 quan va quedar assegurat el seu futur com a Centre Cultural.
Aquell agost d’ara fa cinquanta anys, el que s’havia convertit des del 1921 en Mercat Central de la Fruita i la Verdura tancava portes per donar pas a unes noves instal·lacions a Mercabarna, lluny del centre de la ciutat, però molt més d’acord amb les necessitats d’una ciutat moderna i resolent de cop els problemes de saturació que ocasionava a la Ribera un mercat pensat per abastir un barri i que va acabar abastint tota una metròpoli.
Ara, mig segle després, El Born CCM, Mercabarna i Mercats de Barcelona recorden aquest moment de la història del mercat, del barri i de la ciutat amb un seguit de propostes de caràcter cultural, popular i festiu que tindran lloc al llarg del segon semestre de l’any, segons ha informat l’Ajuntament de Barcelona. El tret de sortida de l’aniversari és un vídeo breu de la història del mercat del Born que es difondrà pels canals digitals, el videowall del vestíbul d’El Born CCM i a diverses pantalles instal·lades als mercats de Barcelona.
Així mateix, els actes s’allargaran fins a finals d’any amb la celebració, entre d’altres, de conferències sobre alimentació, a la Fira Mercat de Mercats a l’octubre; amb una mostra fotogràfica que contraposarà el passat i el present del mercat i una festa a Mercabarna, al novembre, que inclourà música i esport. I al desembre es clourà l’aniversari amb la presentació del calendari 2022 de Mercabarna, dedicat en aquesta edició als 50 anys del trasllat del mercat central de fruites i hortalisses del Born a Mercabarna.
Un mercat per a la Ribera
La història del mercat del Born comença amb l’enderroc de la fortalesa de la Ciutadella i el retorn a la ciutadania d’aquells terrenys que el règim borbònic els va arrabassar en finalitzar la guerra de Successió. El 1869 es planteja la construcció d’un parc en els terrenys que ocupava la fortificació, però en el projecte del mestre d’obres Josep Fontserè i Mestre s’inclou un mercat cobert per donar servei al barri de la Ribera.
La construcció es va enllestir en dos anys, del 1874 al 1876, amb un projecte modern que combinava ferro -l’element principal-, maó i vidre i inspirat en gran mercat central de Les Halles de París -enderrocat a principis dels anys setanta del segle XX- i va permetre el trasllat a un entorn net i aixoplugat de les parades que tradicionalment s’havien situat al passeig del Born. A la nau central s’hi trobaven les parades de fruites i verdures, mentre que els laterals estaven destinats a la venda de carn, volateria, pesca salada i peix fresc.
De mercat de barri a mercat central
Però l’augment imparable del comerç a l’engròs, la congestió al mercat de la Boqueria, la bona localització logística del mercat del Born i el creixement que va experimentar la ciutat al llarg de la primera meitat del segle XX van propiciar un canvi de rumb i el 1921 el mercat va passar a concentrar tots els majoristes de fruites i verdures de la ciutat, una mesura provisional que va durar 50 anys. D’aquesta manera, el Born va passar de funcionar com un mercat de barri, majoritàriament de dones, a ser un mercat de ciutat i amb una presència majoritària d’homes, tant entre els treballadors com entre els compradors.
El mercat va quedar ultracongestionat i ocupava cada dia tot el seu entorn / Born CCM
Als anys seixanta l’equipament estava ultracongestionat i va arribar l’hora de plantejar traslladar els mercats a l’engròs a un sol punt, fora del centre de la ciutat i amb capacitat per unificar tots els serveis en un sol àmbit. La solució va ser Mercabarna, el gran mercat de la Zona Franca, un espai pensat i dissenyat per funcionar com a mercat central per a una conurbació humana de més de dos milions d’habitants.
Quaranta anys de travessa del desert
El tancament del Mercat del Born va suposar una llarga travessa del desert que va durar quatre dècades i que va afectar enormement el barri de la Ribera, que d’un dia per l’altre va viure la dràstica desaparició de bona part del teixit comercial -botigues, bars o agències de transport- relacionades directament amb l’activitat del mercat.
L'entrada principal del mercat del Born, en una foto actual / Jordi Palmer
De fet, la primera intenció de l’ajuntament franquista, encapçalat per l’alcalde Porcioles, era la d’enderrocar el mercat -el mateix destí de Les Halles de París-, però la iniciativa veïnal va aconseguir salvar-lo, tot i que al preu de passar dècades d’indefinició. Entre 1977 i 1979 va ser restaurat i fins al 2002 va ser seu d’exposicions, concerts, fires i altres activitats culturals i també escenari per a actes polítics.
A principis del segle XXI van començar els treballs per instal·lar-hi la Biblioteca Provincial de Barcelona -un projecte encara pendent-, però quan van aflorar les restes de la ciutat derruïda per construir la Ciutadella -que ja s’esperava que hi fossin, perquè la construcció del pàrquing situat just al davant a principis del noranta va treure a la llum un jaciment tant o més important que el que hi ha al mercat- es va canviar el projecte, donant lloc al Born Centre Cultural, inaugurat el 2013 i actualment Born Centre de Cultura i Memòria.
Imatge principal: El Mercat del Born quan funcionava com a mercat central de fruita i verdura / Born CCM