El nomenclàtor barceloní es renova a velocitat de creuer salvant els últims esculls per rebatejar carrers que mantenien noms imposats en el seu moment per les dictadures de Primo de Rivera o de Franco. En la bateria de propostes aprovades el passat mes de març, dissenyades amb la voluntat de donar més presència femenina als noms de carrer hi havia la substitució del carrer dedicat a Enric Bargès per dedicar-lo a la mestra Dolors Batlle i Sunyer, al barri de Sants.
Divendres passat es va fer un pas més en aquest canvi, amb l’aprovació per part del ple del districte de Sants-Montjuïc del nou nom, que inclou també la dedicació d’un espai adjunt com a plaça de la Volta a Catalunya, amb la qual cosa ja només queda pendent l’aprovació definitiva. La proposta va ser aprovada amb el vot favorable de tots els grups a excepció de Ciutadans, que es va abstenir. Amb aquesta decisió Barcelona es desmilitaritza una mica més, ja que Bargès va aconseguir posar nom a un carrer situat a tocar de l’estació de Sants, paral·lel al carrer Numància, entre altres motius pel seu pas per la Capitania General de Catalunya, on va tenir un paper clau en la repressió de la vaga general del 1902, que va deixar una dotzena de morts i més de cinquanta ferits de gravetat.
El militar que marxa...
L’any 1929, en plena dictadura de Primo de Rivera, el consistori barceloní va decidir dedicar un carrer a Enrique Bargés i Pombo (Barcelona, 1842 - Madrid, 1906), catalanitzat posteriorment a Enric. Coetani del general Prim, Bargés va començar la carrera militar el 1855 i, amb el grau de subtinent va participar en la Primera Guerra del Marroc (1859-1860), participant, segons una pomposa biografia publicada per la Real Academia de la Historia, en batalles com les de Serralada de Bullones, Castillejos i Tetuán. A l’etapa africanista va seguir l’americana, destinat a Cuba a partir del 1863 i ja com a capità, va participar en l’expedició a Santo Domingo en el breu període que la República Dominicana va tornar a estar sota mandat espanyol. A Cuba es va fer càrrec de la Comandància Militar de Guantànamo i va entrar en combat contra els independentistes.
Amb grau de tinent coronel, el 1871 es va incorporar a l’Exèrcit del Nord i va participar amb les forces isabelines en la Tercera Guerra Carlina tant a Navarra i el País Basc com a Catalunya. De retorn a Cuba va participar, amb el bàndol colonial, en la primera guerra d’independència cubana (1868-1878). El 1888 va ser ascendit a tinent general i va exercir de Capità General a Extremadura, Burgos, Granada, Canàries i finalment, el 1901, Catalunya, on va reprimir amb duresa la vaga general del 1902.
El futur carrer Dolors Batlle i Sunyer, a tocar de l'estació de Sants / AjBCN
Aquella aturada general va començar el 17 de febrer, però l’ambient ja estava enrarit arran de la vaga que des del gener mantenien els obrers de la metal·lúrgia i el greu incident que va provocar la Guàrdia Civil a cavall a la zona de l’actual barri de la Mina, a Sant Adrià de Besòs, aleshores un espai de lleure amb berenadors, carregant contra uns tres mil obrers i les seves famílies. Segons el llibre ‘La ciutat trasbalsada’ (Albertí Editor, 2016) de Ròmul Brotons i Segarra, Bargés no va dubtar a declarar l’estat de setge, reunir tots els poders públics sota la seva autoritat i desplegar els militars al carrer, amb enfrontaments en diversos punts de la ciutat com la Rambla i el Raval. A mesura que passaven els dies s’anaven acumulant les víctimes mortals de la repressió amb un resultat final el 23 de febrer, quan es va tornar a la normalitat, de "dotze morts, una cinquantena de ferits de gravetat, centenars de lesionats, més de tres-cents detinguts i un ensurt considerable". Un bagatge força dubtós per mantenir un carrer a la ciutat de Barcelona.
...i la mestra que arriba
Dolors Batlle i Sunyer (Agullana, 1892 – Barcelona, 1982) va exercir l’ensenyament a Barcelona (1921-1923), a l’escola unitària de la plaça Comas de les Corts i va ser seleccionada per a formar part del Grup Escolar La Farigola. Fou considerada com una de les mestres capdavanteres que abans de la guerra van renovar els esquemes educatius de Catalunya, per això fou escollida per a codirigir el Grup Escolar Lluís Vives de Sants, un dels grups de més prestigi del Patronat Escolar de Barcelona. En aquest centre va estar des de la inauguració el 1931 fins al gener de 1939, essent la directora de la secció de noies, però durant la guerra ho feu en funcions de tot el Grup per l'activitat política de Pere Blasi. Va patir sancions i fou depurada pel nou règim franquista després de 1939.
De retruc, homenatge a la Volta
L’espai comprès entre el nou carrer Dolors Batlle i Sunyer i el carrer Numància a continuació del carrer de Puiggarí serà rebatejat com a plaça de la Volta a Catalunya, una cursa ciclista ben arrelada a Sants que es disputa des del 1911. La secció ciclista de la Unió Esportiva Sants, presidida per Ramon Torres Casanova, es va fer càrrec de l’organització el 1923.
L'espai que serà batejat com a plaça de la Volta a Catalunya / AjBCN
La Volta només va deixar de celebrar-se els anys 1937 i 1938 per la Guerra Civil, i l’any passat per pandèmia de la Covid-19. Tant la UE Sants com la Volta Ciclista a Catalunya Associació Esportiva, que és com es diu des del 2007 l’entitat organitzadora de la cursa, tenen la seu al carrer de Riego, a l’altre costat de l’Estació de Sants.
Imatge principal: El capità general de Catalunya Enric Bargès i Pombo / Senado.es