La forma actual del districte d’Horta-Guinardó de Barcelona prové de l’any 1984, quan l’Ajuntament de Barcelona va aprovar la vigent divisió de la ciutat en deu entitats. Amb poc més de 170.000 habitants, està dividit en onze barris, per bé que el d’Horta n'inclou un de no reconegut, el de la Font del Gos. El nucli central del districte està constituït per l’antic municipi d’Horta, que no va ser agregat a Barcelona fins al 1904, al qual es va afegir tota la zona del Guinardó, que havia format part del municipi de Sant Martí de Provençals i la Font d’en Fargues, que històricament havia format del municipi de Sant Andreu de Palomar.
⛪ Una inesperada Dama d’Elx, una església brutalista, l’antic canòdrom i altres atractius de Sant Andreu
🏰 Un castell fals, l’antic mental, un grapat d’aqüeductes i altres atractius de Nou Barris
Per la seva extensió i evolució històrica, Horta-Guinardó és un districte de contrastos, des del Baix Guinardó, amb trama gairebé Eixample, fins a Montbau, exemple reeixit de polígon desarrollista, passant pel nucli històric d’Horta, el barri de torres de la Font d’en Fargues o els barris que s’enfilen als tres turons, on hi ha les millors vistes de Barcelona, o a Collserola, sense oblidar que en aquest districte hi ha dos dels grans equipaments sanitaris de la ciutat, els Hospitals de la Vall d’Hebron i de Sant Pau. Si el districte està format per onze barris, aquí van onze recomanacions de punts d’interès, una per cada barri.
El Baix Guinardó: Un sorprenent palau neomudèjar
El barri del Baix Guinardó, el més proper al centre de Barcelona d’Horta-Guinardó, acull la seu del districte en l’anomenada Casa de les Altures, un sorprenent palau d’estil neomudèjar integrat en el Parc de les Aigües -un gran dipòsit d’aigua per abastir la ciutat-, construït el 1890 com a residència de l'enginyer director de la Societat General d'Aigües de Barcelona, que gestionava el parc. El nom de l’edifici prové del fet que contenia motors elevadors d’aigua i a causa del seu estil, el seu pati interior recorda els palaus andalusins. L’any 1984 va passar a ser de propietat municipal i el 1990 va recollir un premi FAD per la seva rehabilitació integral.
Can Baró: Un pont per treure el singlot
El barri de Can Baró, aglutinat a l’entorn de la masia que li dona nom, està situat al vessant mar del Turó de la Rovira, en una zona costeruda marcada històricament per la presència de pedreres i, més recentment, per barris de barraques. Un lloc per veure tot el barri és el pont de Mühlberg, situat al final del carrer del mateix nom i que comunica la part alta dels barris de Can Baró i el Carmel amb el parc del Guinardó salvant el buit deixat per una de les antigues pedreres del barri. El pont, de tipus militar, va ser instal·lat el 1991, fa setanta metres de longitud i passa per sobre d’un precipici d’unes desenes de metres sobre el carrer situat a sota, el de José Serrano. Sobre el nivell del mar, la seva altura aproximada és d’uns 250 metres.
El Carmel: Les millors vistes de Barcelona
El barri del Carmel se situa als vessants muntanya dels turons del Carmel i de la Rovira, als cims dels quals hi ha incomparables vistes en 360 graus de Barcelona, és a dir, no només de cara al mar, sinó també a Collserola. Les vistes més conegudes, i probablement les millors, són les del cim del Turó de la Rovira, un espai compartit amb el barri veí de Can Baró i que acull les restes de les bateries antiaèries instal·lades durant la guerra Civil, així com del barri de barraques dels Canons. Cal tenir en compte, això sí, que el cim del Turó de la Rovira té horari restringit per evitar problemes de massificació.
La Clota: El barri enclotat i amb menys habitants de Barcelona
Com passa amb el barri de cases barates de Can Peguera, el barri de la Clota no és que contingui singularitats, sinó que la singularitat és tot el barri. Per extensió no és el més petit de Barcelona -ho és Can Peguera- però és el menys poblat, amb uns 700 veïns, i amb l’afegit que es troba enclotat, d’aquí el nom, en una depressió entre els barris del Carmel i Horta i separat d’altres nuclis de població per amples avingudes com les de Vidal i Barraquer i de l’Estatut de Catalunya. La seva fesomia és de cases baixes i configuració rural, encara amb algunes masies i petits horts. Entre els edificis destaca una casa amb torre mirador, anomenada popularment del Desig.
La Font d’en Fargues: Modernisme recuperat
El de la Font d’en Fargues és un altre dels barris singulars del districte, ja que té una configuració més propera a una urbanització de torres residencials que al que comunament s’entén com a barri urbà. Situat al vessant montanya-Besòs del Turó de la Rovira, pren el nom d’una font situada a l’àmbit del Parc del Guinardó i que és un dels atractius del barri, especialment des que, recentment, s’ha restaurat el quiosc-bar modernista, a més de la gruta d’accés a la deu i s’ha reurbanitzat tota la zona.
El Guinardó: L’escultura que centra el barri
El barri del Guinardó, situat al vessant mar-Besòs del Turó de la Rovira pren el nom del mas del mateix nom, actualment un casal d’entitats. En la seva extensió inclou tot el recinte de l’Hospital de Sant Pau i gran part del Parc del Guinardó, però un espai especialment cèntric és la plaça del Nen de la Rutlla i la seva escultura, que s’ha convertit en tot un símbol pels guinardorencs. L’escultura del Nen de la Rutlla representa, a escala real, un nen jugant amb un cèrcol i és una obra de l’escultor Joaquim Ros i Bofarull, autor d’altres obres a Barcelona com els conjunts l'Adoració dels Reis i l'Adoració dels pastors de la façana del Naixement de la Sagrada Família i respon a una iniciativa de l’alcalde Porcioles per dotar d’escultures diferents places de Barcelona.
Horta: Una plaça major de les de tota la vida
El barri d’Horta és l’epicentre del districte, malgrat no comptar en el seu territori la seu del mateix. Tot i que els límits del barri s’enfilen per Collserola, on hi ha el barri no reconegut de la Font del Gos, el nucli correspon a la històrica vila d’Horta, municipi independent fins que no va ser agregat a Barcelona el 1904. Com a antic poble, manté una configuració de carrers estrets i cases baixes, amb el centre situat a la plaça Eivissa, que fa el paper de plaça major de les de tota la vida, com a zona comercial i de restauració i espai per a tot tipus de celebracions populars. L’epicentre de l’epicentre és l’escultura L’Eivissenca, que representa una dona amb el vestit típic d’aquesta illa.
Montbau: El capritx d’un jubilat
El barri de Montbau, que ja s’enfila cap a Collserola, pren el nom d’un torrent del mateix nom. Tot i que inclou en els seus límits el complex hospitalari de la Vall d’Hebron, el nucli està conformat per un polígon d’habitatges que, tot i edificat durant el desarrollismo, és un exemple reeixit d’aquest tipus de promocions immobiliàries a preu fet, amb edificis de factura correcte, espai per a equipaments i zones verdes. La sorpresa del barri, però, es troba al carrer Vayreda, on un jubilat, Carles Soler, es va dedicar durant deu anys a embellir un talús amb una escultura de còdols i pedres d’uns cent metres de llargada de clara inspiració gaudiniana, que evoquen el Park Güell. Aquest espai es coneix actualment com a Jardins de Carles Soler o el Capritx de Montbau, i ha estat restaurat recentment.
Sant Genís dels Agudells: La pinacoteca amagada
El de Sant Genis dels Agudells és un altre dels barris d’Horta-Guinardó que s’enfila cap a Collserola. A diferència de Montbau, que és bàsicament un polígon residencial, Sant Genis es diferencia per les seves cases baixes, sobretot a la part superior. El barri pren el nom de la parròquia del mateix nom, de les més antigues de Barcelona i, juntament amb la de Santa Maria de Vallvidrera, les úniques que mantenen cementiris parroquials. Ara bé, una visita al barri no pot passar per alt el curiós Museu Palmero, instal·lat en una masia del segle XV amb detalls gòtics i que conté la col·lecció de quadres del pintor Maestro Palmero, una pinacoteca amagada amb més d’un centenar d’obres.
La Teixonera: Aparador d’art urbà
El barri de la Teixonera és un d’aquells, com el de Verdum/Verdun a Nou Barris i el de Navas/Torrent de la Guineu a Sant Andreu, que no té el nom clarament definit. Oficialment, s’anomena la Teixonera, però hi ha la reivindicació d’anomenar-lo Taxonera, en record de Joaquim Taxonera, propietari dels terrenys on es va aixecar el barri, que inicialment havia de ser una urbanització de segones residències i que va acabar sent, en bona mesura, un barri d’autoconstrucció. És per això que d’aquest barri és destacable un mural urbà molt especial pintat sobre una paret mitgera i visible en un dels punts neuràlgics del barri, a la sortida de Metro de l’estació El Coll | La Teixonera (L5). El mural es titula Amb les nostres mans i és una obra de Roc Blackblock de l’any 2019 que reivindica la història de l'autoconstrucció d'habitatges en barris com aquest.
La Vall d'Hebron: Pop art monumental
El barri de la Vall d’Hebron, situat per sota de la ronda de Dalt -i que no inclou, per tant, el complex hospitalari del mateix nom- està conformat per una zona residencial i una altra esportiva. Més o menys a la frontera entre les dues zones es troba una rèplica del Pavelló de la República, que alhora conté una rèplica del Guernica de Picasso. Just al davant, a l’avinguda Cardenal Vidal i Barraquer, es troba una de les obres més espectaculars d’art pop de Barcelona, Els mistos de Claes Oldenburg i Coosje van Bruggen, instal·lada el 1987 i que representa una capsa de mistos, de les de format llibret, amb algun d’encès i altres ja cremats. El seu punt més alt se situa a 20 metres d’altura.
