Minut i resultat a la Sagrada Família: què s’ha fet, què falta i com està el conflicte de l’escalinata?

El temple expiatori de la Sagrada Família porta 141 anys en construcció, i tot i que per a molts barcelonins les obres semblen eternes, la seva finalització ja és qüestió d’anys. Tot i que la Junta Constructora prefereix no aventurar-se a donar cap data d’acabament de les obres, després que la pandèmia de la covid-19 va comportar la renúncia a donar per acabada l’obra el 2026 a causa de la caiguda dels ingressos, la recuperació del turisme, que aquest 2023 igualarà les visites del 2019, porta a preveure que els treballs no s’haurien d’allargar gaire més enllà del final de la dècada.

De fet, malgrat l’aturada pandèmica, els darrers anys les obres han pres una velocitat de creuer, amb un ritme que ha comportat inauguracions importants any rere any, en especial pel que fa a les torres, que són els elements més visuals de la construcció. L’‘skyline’ de Barcelona canvia a un ritme vertiginós, amb l’aixecament de la torre de Jesús, que convertirà la Sagrada Família en la construcció més alta de Barcelona després de la torre de Collserola quan s’acabi el 2026, i amb les inauguracions de la torre de la Mare de Déu el 2021, les dels evangelistes Marc i Lluc el 2022 i les dels evangelistes Mateu i Joan aquest 2023.

Què s’ha fet aquest 2023?

La mateixa Junta Constructora informa anualment dels avenços de les obres i recentment ha fet el repàs de les actuacions d’aquest 2023, amb un seguit d’intervencions que combinen les més visibles amb aquelles que no queden tan evidents a la vista del públic però que igualment són importants per a la finalització de l’obra: aquestes són les actuacions d’aquest any segons les explicacions que va donar l’arquitecte director, Josep Faulí, el passat 19 de setembre:

• Sala del creuer. S’ha condicionat l’interior d’aquesta sala situada entre el creuer i la base de la torre de Jesús i s’ha habilitat un accés provisional. Està situada a uns 60 metres d'altura.

• Torres dels evangelistes. Aquest setembre s’han culminat les torres dels evangelistes Mateu i Joan, i durant l’octubre es desmuntaran les bastides, que permetran que es puguin veure en la seva integritat a peu de carrer. La benedicció d’aquestes dues torres tindrà lloc el 12 de novembre, dia en que s’inaugurarà la il·luminació de les quatre torres dedicades als evangelistes i que es mantindrà fins al període nadalenc. En el futur, les quatre torres formaran una aurèola a l’entorn de la torre de Jesús.
• Torre de Jesús. S’ha culminat el novè nivell dels dotze que tindrà el tronc de la torre abans de començar amb el terminal. Actualment, la torre fa 131 metres d’altura, quatre per sota de les torres dels evangelistes i encara 23 per sota de les torres de la Vila Olímpica, els edificis més alts de Barcelona amb 154 metres -la construcció més alta, en tot cas, és la Torre de Collserola, que en fa 267-.
• Restauració de les torres de la façana del Naixement: S’han restaurat els torres de Judes i Maties i es treballa en les de Bernabé i Simó. S’han fet tasques de neteja i substitució d’elements tot i que, segons la mateixa Junta Constructora, els terminals estaven en bon estat tenint en compte que han passat cent anys de la seva construcció.
• Capella de l’Assumpta: Iniciada el 2022, aquesta capella està situada anexa a l’absis del carrer Provença. De moment ja s’han fet els fonaments, trams del claustre i el soterrani que baixa fins a menys onze metres.
• Soterranis: situats a menys cinc metres, hi ha 3.500 metres quadrats buidats, que estaran destinats a museu i tallers.
• Baptisteri: situat a la cantonada dels carrers Sardenya amb Mallorca, a la dreta de la façana de la Glòria, ja es treballa en els fonaments i en la llosa del soterrani.
• Cobertes de les naus laterals: S’ha reprès la feina en les cobertes laterals, que comptaran amb finestres que permetran l’entrada de llum natural sobre les lluernes de les naus.

Què queda pendent?

Malgrat els avenços, tant els més visibles com ara les torres, com els menys visibles, com els que queden en plantes soterrànies, el fet és que encara queda molta feina per fer, de tal manera que encara que el 2026 hi hagi la previsió de coronar la torre de Jesús, la finalització total s’allargarà uns anys més, com a mínim fins a finals d’aquesta dècada o potser encara una mica més enllà. Aquestes són les principals actuacions pendents: 

• Sala del creuer: El 2025 es preveu tenir enllestits els elements d’il·luminació del sostre i l'accés amb passeres, que permetran veure les voltes del creuer.
• Torre de Jesús: Amb l’horitzó de finalitzar-la el 2026 -centenari de la mort d’Antoni Gaudí-, a la torre de Jesús li queden ara tres nivells més del tronc, que a partir d’ara s’hauran de construir amb una bastida exterior, mentre que fins al novè nivell s’ha construït amb una bastida interior. Un cop acabat el tronc encara caldrà fer tot el terminal, que tindrà 17 metres d’altura i estarà coronat per una colossal creu de quatre braços a la qual es podrà accedir per una escala de caragol i el seu interior serà visitable. L’any 2024 es podrà veure el prototip de la creu. També està pendent construir els accessos i l’ascensor. La torre amb la creu farà una altura de 172,5 metres, la qual cosa vol dir que encara ha de créixer més de 40 metres sobre la seva altura actual, el que comportarà un canvi radical de la silueta urbana de Barcelona. Només a tall d’exemple, a l’espai que falta de la torre de Jesús hi cabria el conegut Crist Redemptor de Rio de Janeiro, que fa una altura de 38 metres.
• Restauració de les torres de la façana del Naixement: Queden pendents de finalitzar les restauracions de les torres dedicades a Bernabé i Simó. 
• Capella de l’Assumpta: La previsió és finalitzar aquesta capella, que estarà coronada per un cimbori de 30 metres d’altura, l’any 2025. Quan estigui completada comptarà amb quatre claustres, que ja s‘han començat a construir.
• Cobertes: Actualment es treballa en les cobertes de les naus laterals, però encara queda pendent la coberta central.
• Sagristia: Serà una de les últimes parts que es construeixin, ja que estarà situada a la cantonada dels carrers Provença amb Marina. La raó per deixar pel final aquesta part és logística, ja que ara és la zona que s’utilitza com a entrada i dipòsit de materials.
• Capella de la Penitència: Anirà situada a la cantonada dels carrers Marina amb Mallorca, i encara està pendent de començar.
• Accés de Metro: Dins de la preparació dels soterranis, i a petició de l’Ajuntament de Barcelona, hi ha previst un espai per a una possible connexió directa al Metro sota les escales de la façana del Naixement. Amb tot, segons la Junta Constructora, que finalment es faci l’accés depèn d’estudis que en confirmin la conveniència. De fet, podria quedar per més enllà de l’acabament oficial del temple.
• Façana de la Glòria: És la part visualment més important que encara queda pendent, ja que serà la façana principal, la que dona al carrer Mallorca i estarà coronada per quatre torres que completaran les dotze dedicades als apòstols, conjuntament amb les de les façanes del Naixement i de la Passió. Pel que fa a la construcció en vertical i dins dels límits del solar, només és qüestió de temps que es comenci a construir, però el punt més complicat és el de l’accés, que mereix un tractament a part.

L’escalinata, el punt més crític de la Sagrada Família

Si hi ha un punt que pot encallar la finalització de la Sagrada Familia a mitjà termini, aquest és el de l’accés pel carrer Mallorca a la que en el futur hauria de ser l’entrada principal del temple per la façana de la Glòria. El desnivell del terreny fa que la porta d’aquesta façana quedi elevada diversos metres sobre el nivell del carrer i la Junta Constructora preveu salvar-lo amb una escalinata que travessaria el carrer Mallorca. De fet, el temple sosté que es tracta d’un disseny del mateix Antoni Gaudí, que va preveure la construcció d’un pas elevat sobre el carrer.

La qüestió és que aquest plantejament preveu l’enderroc dels edificis que queden just al davant, o almenys un d’ells, la qual cosa compta amb l’oposició dels veïns, que reclamen una solució a l’accés que no els afecti i que els doni la seguretat que no perdran els seus habitatges. Tot i que sobre la taula hi ha la possibilitat de construir nous habitatges en solars propers, el fet és que fa anys que es manté una pugna entre la Junta Constructora, que no renuncia a l’escalinata i els veïns, representats per l’Associació de Veïns de la Sagrada Família i, especialment, l’Associació d’Afectats per la construcció de la Sagrada Família.

Amb la intenció de trobar una solució consensuada, a principis de l’any 2020 es va celebrar una primera reunió a tres bandes, amb representants del temple, dels veïns i de l’Ajuntament de Barcelona, però l’arribada de la pandèmia va congelar aquesta aposta pel diàleg, que de moment no s’ha reprès. A hores d’ara, la situació continua encallada malgrat que les parts han mostrat els darrers dies la seva intenció de treballar en una solució. El mateix 19 de setembre, en el marc de la presentació de les novetats del temple, el director general de la Junta Constructora de la Sagrada Família, Xavier Martínez, va assegurar que estaven “a disposició de l’Ajuntament per reunir-nos i parlar de l’assumpte”, apuntant, això sí, quin seria el seu punt de partida: “Antoni Gaudí va dissenyar en el seu dia l’escalinata i és una part que no hi renunciarem”.

Per part veïnal, el president de l’Associació d’Afectats per la construcció de la Sagrada Família, Salvador Barroso, va assenyalar en declaracions a ElNacional.cat que els veïns també volien reprendre el diàleg i van instar Collboni a convocar les parts: “Nosaltres també esperem que l’ajuntament ens citi”, va assenyalar Barroso, que defensarà una solució que eviti l’enderroc dels habitatges actuals. 

Amb aquests posicionaments, la pilota està ara a la teulada de la Casa Gran, que haurà de fer el pas de convocar les parts. De moment, però, l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, s’ha limitat a assegurar, a petició d’aquest mitjà en ocasió dels primers cent dies de mandat, que promourà el diàleg: “Puc garantir que hi haurà diàleg amb el patronat i evidentment amb els veïns”, va afirmar. Ara només cal saber quan s’activarà.