Al barri de la Bordeta, al districte de Sants-Montjuïc de Barcelona, s’hi troba el complex industrial de Can Batlló, un antic recinte fabril que s’està reconvertint en una nova zona d’usos que inclourà zones verdes, un parc infantil inaugurat amb presses electorals i altres equipaments, així com edificis d’habitatges, de tipus privat i també cooperatiu. De fet, algunes d’aquestes parts ja estan acabades, altres estan a mig fer i finalment encara n’hi ha que estan per començar. Una d’aquestes parts pendents, la construcció d’un edifici d’habitatge cooperatiu, amenaça un petit jardí públic del carrer Mossèn Amadeu Oller, que ha mobilitzat els veïns d’aquest carrer per conservar-lo.
L’espai en qüestió es troba al mateix carrer, a la vorera que dona a Can Batlló, fa uns 350 metres quadrats i consta de parterres, diversos arbres i bancs per seure en un eixamplament de la vorera que podria desaparèixer si es du a terme el planejament actual de l’edifici cooperatiu, un fet que va sorprendre els mateixos veïns que almenys fa seixanta anys que gaudeixen d’aquest espai i que fan valer que es va aconseguir gràcies precisament a la reivindicació veïnal que el va reclamar a l’ajuntament franquista de Barcelona, que els el va cedir l’any 1961. Per conservar-lo, els veïns s’han constituït en la plataforma Salvem el Carrer Mossèn Amadeu Oller.
Pau Domingo, Pilar Catalán i Jacint Yagüe son tres dels membres d’aquesta plataforma, que sobre el mateix jardí expliquen les particularitats de l’espai. Segons detallen a ElNacional.cat, l’espai que es va convertir en jardí estava adossat a can Batlló, però no formava part de la fàbrica sinó que corresponia a un tram obsolet del Canal de la Infanta, que durant el segle XIX i part del XX abastia Sants d’aigua del riu Llobregat. A principis dels anys seixanta la reivindicació veïnal va aconseguir que l’ajuntament els cedís l’espai: “El vam guanyar en època franquista i això li atorga un valor simbòlic, perquè el van recuperar els nostres pares i avis”, segons indiquen els veïns actuals.
L’edifici cooperatiu es menjarà el jardí
La mateixa plataforma té documentació que demostra que a la dècada dels setanta l’Ajuntament assumia que l’espai estava cedit als veïns, que se n’ocupaven del manteniment, i afegeixen que en l’actualitat, aquesta zona està cuidada pels serveis municipals de Parcs i Jardins, de manera que es considera “consolidat” el seu ús públic. Ara bé, i aquí rau el problema, en el planejament urbanístic de reconversió de Can Batlló es considera que aquest espai no forma part de la vorera d’ús públic sinó que queda dins del perímetre corresponent al recinte industrial i, per tant, el futur edifici es “menjaria” el jardí, amb l’agreujant que la cessió als veïns del 1961 no consta en cap documentació.
“Tots havíem entès que l’edifici començaria més enllà del jardí”, apunten els veïns, fins que van veure que el projecte contemplava ocupar-lo, i per tant “talar els arbres i fer desaparèixer els parterres i els bancs”. Davant la possibilitat que es comenci a construir al setembre d’aquest any 2024, la plataforma ha començat a plantejar mobilitzacions, la més visible de les quals és la mostra de pancartes que omplen els balcons del carrer Mossèn Amadeu Oller, en edificis construïts durant els anys cinquanta del segle passat, dins la reconversió urbanística a que va donar peu la celebració del Congrés eucarístic del 1952.
“Hem de tenir en compte -assenyalen els veïns-, que durant molts anys hem aguantat els pudors i sorolls de la fàbrica”, i fins i tot incendis, i per això els veïns van considerar una victòria aconseguir l’espai enjardinat, i per ara volen defensar-lo davant la possibilitat que desaparegui per la construcció d’un edifici de quatre plantes, que a més està plantejat amb la façana principal cap a l’interior de can Batlló. “Construir l’edifici és destruir espai dels veïns”, protesten, a més d’assenyalar que això suposarà estrènyer el carrer en aquest tram, “que passaria de tenir 16 a 12 metres”, en un carrer força transitat, per on passa una línia de bus.
“Aquí tenim un espai consolidat, assolellat i arbrat que pot fer servir la gent gran del carrer”, apunten, per afegir que les zones verdes previstes al complex queden just a l’altra punta, al costat del carrer Parcerisa, massa lluny perquè hi vagin els veïns d’edat que “ara només han de travessar el carrer per trobar un lloc on prendre el sol”. A més, consideren que estrènyer carrers i fer desaparèixer espais per a vianants va en contra de l’urbanisme actual i que, a més, faria “augmentar el soroll i la contaminació”. Els veïns, que plantegen al matí d'aquest diumenge, 7 de gener, una jornada de jardineria reivindicativa als parterres que estan en risc de desaparèixer, van portar la problemàtica al passat Consell de barri de la Bordeta, del 18 de desembre del 2023.
A l’Ajuntament no consta la cessió
En aquell Consell de barri, una vintena de veïns van poder exposar les seves reivindicacions i conèixer les explicacions del govern municipal. La regidora del districte, la socialista Raquel Gil, va recordar que l’edifici cooperatiu, que inicialment havia d’anar al carrer Constitució, es va canviar d’ubicació al carrer Mossèn Amadeu Oller per “mitjà d’un procés participatiu per canviar el plantejament global de Can Batlló”, la qual cosa “legitima” la construcció en aquest indret. Ara bé, Gil també va reconèixer que la raó del fet que l’edifici amenaci de fer desaparèixer el jardí és que a l’ajuntament no li consta la cessió: “No hi ha un document als arxius de l’ajuntament que digui que allò estava cedit”, va afegir.
De fet, fins i tot els veïns contemplen que la cessió fos més aviat verbal però en tot cas, defensen que “no s’ha qüestionat en seixanta anys i ara ens ho volen treure”, i per això defensen que es mantingui en la seva dimensió actual. Això sí, van aconseguir de la regidora la predisposició a estudiar la situació a partir de la petició als departaments corresponents de l’Ajuntament dels informes sobre el procés participatiu, d’urbanisme i medi ambient a fi i efecte de “trobar la solució menys dolenta o més bona”. De fet, la regidora va apuntar que al districte eren “conscients de la situació”, però també va afegir que “ara com ara el que hi ha és una cooperativa que té dret a fer un edifici”.
En tot cas, el districte no ha tancat la porta a trobar una solució i la regidora va emplaçar els veïns del carrer Mossèn Amadeu Oller a una futura trobada un cop examinats els informes, que podria tenir lloc a finals de gener o principis de febrer, “on explicarem les opcions, però al final haurem de prendre una decisió i esperem arribar a una possibilitat que sigui la menys dolenta”. Esperançats, els veïns es queden amb que la regidora Gil “no ens va dir que no”, i confien en que es trobi una solució per mantenir un espai que, recorden “no pot ser que el que es va aconseguir durant el franquisme es perdi en democràcia”.
