El Monestir de Pedralbes, a Barcelona, ha iniciat un projecte de recerca, restauració, conservació i difusió de diverses sepultures del segle XIV, l’etapa fundacional de la construcció. Es tracta d’un estudi multidisciplinari dels nínxols ubicats a l’interior de l’església i el claustre on intervenen experts en art, antropologia, arqueologia i història, i abastarà diferents aspectes de la societat medieval de Catalunya. Durant el procés, s'estudiarà el sepulcre de la reina Elisenda de Montcada, entre d’altres.
L’obertura de les primeres tombes s’ha realitzat durant l’últim terç del 2024 i l’any vinent s'analitzaran els materials presents en aquestes, a més d’obrir-se les restants. Els resultats es publicaran el 2026, segons les previsions, coincidint amb el setè centenari de la fundació del monestir i culminant 700 anys d'història protagonitzada per dones, ja que es va construir per albergar una comunitat de monges.
El director de Patrimoni Cultural de l'Institut de Cultura de Barcelona, Jaume Muñoz, ha declarat en un comunicat que "estem iniciant un procés ambiciós i de llarg recorregut que ens permetrà conèixer els fundadors del monestir". El director ha destacat la complexitat de la intervenció, un aspecte que pot observar-se en la varietat d'especialistes que treballen a la restauració, d'àmbits tan diversos com la història de l'art o la medicina forense. També en el lapse de temps necessari per poder-la completar, ja que el projecte comprèn diverses fases d'intervenció a les tombes, des de l'excavació antropològica fins als estudis al laboratori i la restauració.
Per estudiar de manera ordenada tots els elements al laboratori, el cap de la secció arqueològica, Josep Maria Vila, ha explicat que s'analitzaran els elements tèxtils de les restes per entendre el context de la informació i donar motiu a altres estudis complementaris. Així mateix, la directora del monestir, Anna Castellà, ha destacat la importància de conèixer la vida de les dones que el van construir: “Volem recuperar les restes d'aquesta primera comunitat per saber qui eren aquestes dones, com vivien i com era el món femení fa 700 anys”.
L’estudi de les restes humanes
Respecte a la fase de restauració, la tercera i última, el seu responsable, Javier Chillida, ha subratllat la importància del control climàtic de les restes dels sepulcres i de portar-los al laboratori amb seguretat. En aquest sentit, la doctora en biologia humana Carme Rissech, ha explicat que l'estudi de les restes humanes és molt important, ja que són “evidències directes” de les poblacions passades i permeten corroborar les dades històriques existents i ampliar-les o corregir-les. El projecte de recerca permetrà l'anàlisi de diversos aspectes de la societat medieval de Catalunya, com la vida al monestir del segle XIV, les pautes d’alimentació, la vida quotidiana, la mort i la percepció de la dona a l'edat mitjana.