L'any 1326 el rei Jaume II i la seva esposa, Elisenda de Montcada van fundar el monestir de Pedralbes i el 3 de maig de 1327 va ser inaugurat. Al convent sempre hi ha viscut una comunitat de monges clarisses, que en els seus inicis albergava, principalment, filles de nobles, i és més, la mateixa reina Elisenda va fer construir-hi un palau annex on es va traslladar quan va morir Jaume II. Encara avui en dia hi ha monges clarisses al monestir, però això deixarà de ser així d'aquí a unes setmanes. Sor Immaculada, sor Pilar i sor Isaura, de 90, 73 i 66 anys, són les tres úniques monges clarisses que encara hi viuen, però està previst que al febrer marxin les tres i s'instal·lin a l'ordre de Santa Clara que hi ha al monestir de Vilobí d'Onyar. Després de gairebé 700 anys, les monges clarisses ja no habitaran al monestir de la capital catalana.
Tal com explica El Periódico, la marxa de les tres monges es deu a la falta d'efectius, o, cosa que és el mateix, la falta de vocació. Com que no hi ha relleu ni monges joves que puguin acompanyar les que ara hi viuen, les tres monges han decidit demanar al trasllat a Vilobí. No estaven en posició de poder mantenir les obligacions de la vida contemplativa”, expliquen fonts del monestir al citat diari. Aquestes mateixes fonts, però, no volen dir què passarà amb el monestir a partir d'ara: "Primer les persones, després els immobles", indiquen
Una sortida voluntària
El passat 10 de gener es va crear una recollida de firmes a Change.org per "evitar el desallotjament de les últimes monges clarisses del monestir de Pedralbes". Davant d'això, l'ordre de Santa Clara vol aclarir que les tres monges marxen perquè volen i no per cap altre motiu, com dona a entendre la recollida de firmes, que aquest dimecres té prop de 800 firmants.
El text de la petició destaca el paper de les monges i subratlla que "no es limita només a l'esfera religiosa, sinó que també han estat un exemple viu de com les dones han contribuït a la preservació de la cultura al llarg dels segles". "El seu desallotjament no només representa una pèrdua material, sinó també la desaparició d'un símbol de la lluita i la dedicació femenina en la història", denuncia aquest text. Tot i això, l'ordre de Santa Clara insisteix que les monges marxen per voluntat pròpia i que seran acollides "amb tota calidesa" a Viloví d'Onyar. Es tracta, expliquen, de tres dones d'edat avançada i afegeixen que és preceptiu que les comunitats del monestir tinguin almenys cinc monges.