L’arquitecte Ricard Bofill ha mort aquest divendres als 82 anys, segons han informat fonts familiars. Nascut a Barcelona l’any 1939, era conegut, entre d’altres, per ser l’autor d’obres prou conegudes de Barcelona com l’Hotel Vela, a la Barceloneta, i el Teatre Nacional de Catalunya (TNC). També va ser l’autor del Walden 7, edifici d’apartaments de Sant Just Desvern.
Altres obres destacades de Bofill a Catalunya són l’ampliació de l’aeroport del Prat, el Castell de Kafka de Sant Pere de Ribes i els edificis d’habitatges dels carrers Nicaragua, 97-99, i Johann Sebastian Bach, 28, de Barcelona. També va ser l’autor del Santuari de Meritxell d’Andorra. Arreu del món, Bofill va construir obres reconegudes com el Parc del Manzanares de Madrid, el Palau d'Exposicions i Congressos de la Corunya i l’Edifici Shiseido de Tòquio. També té obres a Praga, Luxemburg, Casablanca, Houston, Bordeus, París i Montpeller.
Ricard Bofill i Leví era, per tot plegat, un arquitecte i urbanista de reconeguda fama mundial, amb obra en diversos països i va ser un dels principals impulsors de l’arquitectura catalana de la segona meitat del segle XX. En aquest sentit, és considerat com un dels màxims representants de l'estil postmodern de l'arquitectura contemporània.
Format en la seva joventut a l'Escola Virtèlia i a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona —d'on va ser expulsat el 1957 per la seva militància al PSUC—, va prosseguir els seus estudis a la Universitat de Ginebra. El 1963 va crear el Taller d'Arquitectura, un estudi que a més d'arquitectes i enginyers comptava amb la presència de sociòlegs.
Al llarg de la seva carrera Bofill va rebre nombrosos premis i reconeixements, entre els quals hi ha la Creu de Sant Jordi (l'any 1993), concedida per la Generalitat de Catalunya. El 1985 va ser triat membre honorari de l'Institut Americà d'Arquitectes. A més, Bofill va ser doctor honoris causa per la Universitat de Metz, França (1995); membre honorari de l'American Institute of Architects (AIA) (1985); Officier de l'Ordre des Arts et des Lettres, del Ministeri de Cultura francès (1988), i doctor honoris causa per la Universitat Politècnica de Catalunya (2021).
La mort de Bofill arriba just un mes i mig després del traspàs d’un altre dels grans de l’arquitectura barcelonina, Oriol Bohigas, mort als 95 anys l'1 de desembre passat.
Entre les primeres reaccions a la mort de Bofill hi h la del ministre de Cultura, Miquel Iceta, que ha destacat que Bofill "no serà mai oblidat" gràcies a les "joies" que ha deixat. En declaracions a Efe, el ministre socialista ha expressat el condol als familiars de l'arquitecte i ha sostingut que "és el moment de recordar el que ha fet per l'arquitectura", així com per la projecció internacional de Catalunya i Espanya. "No serà mai oblidat perquè ens ha deixat joies de què gaudirem durant molt de temps", ha subratllat Iceta.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha volgut transmetre el condol a família i amics i ha assenyalat que “la seva mirada cosmopolita i el seu llegat arquitectònic seran sempre recordats dins i fora del país”. Per la seva banda, la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha recordat l’arquitecte com “un dels grans exponents de l’arquitectura postmoderna a casa nostra i Creu de Sant Jordi 1993”.
També s’ha pronunciat el president a l’exili, Carles Puigdemont, que s’ha referit a Bofill com a “arquitecte insubornable, genial i universal”. “Deixa una obra i un discurs cultural d'altíssima qualitat, reconeguda i admirada arreu del món”, ha afegit Puigdemont.