La Mare de Déu de Montserrat és la patrona de Catalunya i la seva festivitat és aquest diumenge, 27 d’abril, jornada en que la Moreneta sortirà en processó per les places del monestir per primer cop en aquest segle i en el marc de la celebració del Mil·lenari. Ara bé, com a patrona de Catalunya hi ha imatges seves arreu del país, i Barcelona, com a capital d'aquest, no és cap excepció, ans al contrari, ja que a la ciutat es poden trobar imatges i representacions de la Moreneta en diversos punts, tant públics com privats, però un dels més curiosos és en el mateix centre de la ciutat, perquè pot passar desapercebuda i, a més, perquè va ser un lloc de culte clandestí durant la Guerra Civil.
➡️ Així van ser les processons de la Mare de Déu de Montserrat del 1947 i 1997
Aquest punt central de la ciutat a què fèiem referència no és altre que la plaça de Catalunya, un espai que uneix l’Eixample amb Ciutat Vella i que és pas concorregut de desenes de milers de persones cada dia. Aquesta plaça, no prevista inicialment al pla Cerdà, va ser urbanitzada diverses vegades, però la seva fesomia actual és, en essència, resultat de la transformació del 1927, en el marc de l’Exposició Internacional del 1929, tot i que la part que toca a la Rambla, amb el monument a Francesc Macià és molt posterior, del 1991. En tot cas, entre 1927 i 1929 es van situar la majoria d’escultures que envolten la plaça.
Precisament, és en aquest conjunt de vint-i-vuit escultures que envolten la plaça on hi ha una reproducció de la Moreneta, però amb la característica que no es tracta d’una escultura específica de la Mare de Déu, sinó que és un complement d’una altra estàtua. En concret, es tracta d’una escultura d’Eusebi Arnau -autor, entre altres obres, de les figures femenines de l’escenari del Palau de la Música Catalana- que representa fra Joan Garí, un personatge llegendari que hauria estat un anacoreta de Montserrat, fet que explica que sostingui en braços una representació de la Moreneta. Com totes dues figures, fra Garí i la Moreneta, estan fetes en el mateix bronze fosc, fàcilment la segona pot passar desapercebuda a primer cop d’ull.
Una figura clandestina durant la revolució del 1936
L’estàtua en qüestió està situada al costat Besòs de la plaça de Catalunya, prop de les terminals de l’Aerobús i a pocs metres de la façana d’El Corte Inglés. Però, com s’ha explicat, és fàcil que si un no la busca, no la vegi, i això explica un episodi singular d’aquesta Moreneta: la seva vida clandestina durant els primers mesos de la Guerra Civil. Un cop el cop d’estat feixista va portar a la guerra, Barcelona va viure una situació revolucionària que va incloure la crema d’esglésies i convents, així com la persecució de religiosos i creients. En aquest context revolucionari, aparentment no es va caure en l’existència de la figura de la Moreneta al mig de la ciutat i, per tant, no va patir cap atac, i això que els partits revolucionaris tenien les seves seus principals ben a prop.
Els que sí que van caure en l’existència de la Mare de Déu a la plaça de Catalunya van ser alguns catòlics, que la van convertir en un lloc de culte clandestí. De manera dissimulada, hi havia creients que s’aturaven davant l’efígie per resar i fins i tot s’explica que en l’entorn es feien confessions simulant simples converses entre coneguts, o bé es donava la comunió fent veure que es repartien caramels. Aquestes pràctiques van durar uns mesos, els de l’esclat revolucionari, fins que la Generalitat, potser sobre avís de les pràctiques que s’hi duien a terme, va optar per retirar l’estàtua, que no va ser restituïda fins un cop acabada la Guerra Civil per les noves autoritats franquistes. Evidentment, en aquell moment de nacionalcatolicisme, la situació havia produït un gir de 180 graus i ja no només no calia practicar el culte clandestinament, sinó que més aviat es perseguia els que no practicaven de manera notòria la fe catòlica.