La plaça de Sant Jaume de Barcelona enguany no té pessebre, ni tradicional ni modern, ja que ha estat substituït per un immens estel de 20 puntes que inclou un espectacle de música i llums que va ser estrenat, de manera poc convincent, el passat divendres. Ara bé, que al bell mig de la plaça no hi hagi pessebre no vol dir que no n’hi hagi enlloc, ja que aquest 2024 l’Ajuntament de Barcelona ha optat per traslladar el pessebre del Museu Marès, de format tradicional, al pati interior de la mateixa Casa Gran, una decisió no exempta de polèmica. A més, la catedral de Barcelona també ha posat el seu, un any més, al claustre del temple, mentre que a mitjans de desembre, n’hi haurà un tercer, al pati del Palau de la Generalitat.
A l’espera del que pugui oferir la Generalitat, de moment crida força l’atenció el pessebre situat al pati de carruatges de l’Ajuntament de Barcelona, amb visita lliure i gratuïta tots els dies de la setmana fins al 5 de gener del 2025 en horari d’11 a 19 hores de dilluns a divendres i una hora més, fins a les 20 hores, els diumenges i festius. Elaborat per l’Associació de Pessebristes de Barcelona, està inspirat en la celebració de l’any Salvat-Papasseit, i per això recrea l’ambient portuari del Moll de la Fusta tal com el va conèixer el poeta, que va treballar-hi com a vigilant nocturn els anys 1915 i 1916.
Es tracta d’un pessebre de format tradicional que, amb tot, té una factura moderna, ja que aquest cop no es recrea l’imaginari tradicional, barreja d’estereotips de Terra Santa a l’època romana i costumari romàntic català, ni tampoc ens trasllada a la Itàlia de l’edat mitjana de Sant Francesc d’Asís com la proposta del 2023, sinó que fa un viatge en el temps a fa poc més d’un segle per recrear el Port Vell, amb els seus rafals -o ‘tinglados’- i els seus carregaments de fusta, d’on prendria el nom el principal moll de la ciutat, i una col·lecció de personatges que recreen els que es podrien trobar en aquell moment, des del mateix Salvat-Papasseit fins al vell llop de mar i algun personatge de dubtosa reputació, així com l’inevitable caganer i una parella de Mossos d’Esquadra, que recorden els legionaris romans de pessebres encara més tradicionals.
No hi falta, en tot cas, la recreació de les escenes més habituals, com l’arribada dels Reis d’Orient, en un segon pla on es recrea un carrer de Barcelona i que ocupa bona part del fons, així com l’anunciació als pastors que, en aquest ambient mariner, es transforma, encertadament, en anunciació als estibadors, representant l’anunci de la bona nova en un moment de lleure dels treballadors portuaris. L’escena principal és, evidentment, el naixement, amb la sagrada família -sense bou ni mula- dins d’un vagó de mercaderies que recorda les desaparegudes instal·lacions ferroviaris del Port Vell de Barcelona. Tot plegat, un pessebre molt urbà i industrial que remet a una Barcelona que existia tot just fa un segle.
A la catedral, figures de gran format
Així mateix, ja és visitable, també gratuïtament, el pessebre del claustre de la catedral de Barcelona. La proposta d’enguany, emmarcada en l’Any Jubilar convocat pel Papa Francesc per al 2025 sota el lema ‘Pelegrins de l’Esperança’, recrea un itinerari enmig de la natura a partir de figures de gran format que conviden a un curt però emotiu passeig per l’interior del claustre. L’escenografia proposa un camí d’expectació i misteri mitjançant capes tèxtils penjades dels arbres del claustre, que amaguen parcialment l’escena del naixement. Aquesta escena central, coberta per un entramat de ferro i vímet, es revela progressivament al visitant, evocant l’espera davant la revelació del Fill de Déu.
La natura protagonitza el muntatge, que intencionadament busca conscienciar sobre l’ecologia i la cura de la creació, amb un paisatge vegetal que inclou espècies com les baies vermelles del grèvol, el fruit de la pebrotera de jardí, les flors blanques de l’el·lèbor, les espigues del llentiscle, que combinen el verd amb el vermell i que acompanya l’escena del naixement de Jesús. Tot plegat es complementa amb vegetació mediterrània com la farigola, l’olivera, el marfull, l’espígol i l’esparreguera. El pessebre de la catedral es pot visitar fins al 12 de desembre en horari de 10 a 13.30 h i de 16.30 a 19.15 h de dilluns a dissabte, i de 10 a 13 h i de 16.30 a 19.15 h diumenges i festius.
El de la Generalitat es fa esperar
Finalment, hi haurà un tercer pessebre tradicional al cor de Barcelona, el que hi haurà al pati de carruatges del Palau de la Generalitat, confeccionat, com el de l’Ajuntament, per l’Associació de Pessebristes de Barcelona. De moment poc se’n sap, a banda que també recrearà un ambient mariner, però sí que se sap que només estarà obert al públic quatre dies, del 16 al 20 de desembre en horari de 17 a 21 hores. Com els altres dos, serà d’accés lliure i gratuït.