Quan el 9 maig de 1991 va morir a Suïssa el magnat Julio Muñoz Ramonet es va iniciar una història que, passats trenta anys, encara no ha acabat. L’empresari i industrial, que va fer fortuna en temps de l’estraperlo i l’especulació aprofitant la corrupció inherent de la dictadura franquista, va fer un regal enverinat a la ciutat de Barcelona, li va llegar el seu patrimoni, que consistia en una fabulosa col·lecció d’art a més dels edificis i jardins de la seva propietat al carrer de Muntaner de la capital catalana.
Però tan bon punt que es va saber que el magnat havia testat a favor de la ciutat de Barcelona, bona part de l’art de la seva col·lecció va desaparèixer i s’ha pogut anar recuperant amb comptagotes. Així, l’any 2017 van ser recuperats els quadres ‘L’aparició de la Mare de Déu del Pilar’, de Goya i ‘L’Anunciació’ d'El Greco, que ara estan dipositats al MNAC; el 2018 es van recuperar dotze pintures més en una finca de Sant Andreu de Llavaneres propietat de les germanes Muñoz Vilallonga, filles de l'industrial i l’any passat, en dues operacions de la Guàrdia Civil al febrer i al març es van recuperar fins a 583 quadres ocults en diversos locals i habitatges de Barcelona, Madrid i Alacant, propietat de familiars de l’empresari.
Façana i jardí de la finca Muñoz Ramonet / ACN
Amb tot, el gruix d’aquestes obres, que inclouen entre altres, quadres de Francisco de Goya, Marià Fortuny i Ramon Casas a més de retaules gòtics, encara no han estat retornats a la Fundació Muñoz Ramonet, que depèn de l’ajuntament de Barcelona i és l’hereva legal de la col·lecció, que continua amb una llarga batalla legal amb els descendents de l’empresari.
Ara, coincidint en el temps amb l’anunci del pla de l’ajuntament de convertir els edificis del llegat en un centre singular dedicat a la cultura, l’art i la ciència, un projecte que no ha agradat gens al grup municipal de JxCat, que hi proposava una biblioteca, el tinent d'Alcaldia de Cultura, Educació i Ciència de Barcelona, Joan Subirats, s’ha mostrat convençut, en declaracions a l’ACN, que l'ajuntament podrà culminar el procés de recuperació de les obres del llegat i encarar una primera exposició "d'almenys d'una primera part" en el proper any o, a tot estirar, abans que s'acabi el mandat.
Exposició al mateix edifici
A més, Subirats ha reconegut que l'edifici principal del complex del carrer de Muntaner podria acollir de manera permanent una "part molt significativa" de les obres i que el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) podria reunir la resta, ja que en garanteix la "salvaguarda i manteniment" i encaixa en el període històric de la seva col·lecció.
Entrada d'una de les finques del palau Muñoz Ramonet / ACN
De moment, i segons ha declarat Subirats a l’ACN, l’ajuntament està a l'expectativa del jutge, que és qui els dona indicacions del punt fins al qual poden arribar: "Ara cal veure l'estat de conservació, quines coincideixen amb catàlegs que tenim de les obres de llegat sempre sota vigilància del jutge per saber si ja es poden començar a traslladar i on les dipositem".
En tot cas, tres dècades després de la mort de Muñoz Ramonet, el llegat encara no ha arribat sencer a mans de la ciutat i les previsions més optimistes de l’ajuntament situen una primera exposició parcial per al 2022 o, potser, el 2023. Una història, sembla, de mai acabar
Imatge principal: Un dels quadres recuperats l'any 2018, malmès amb un estrip / ACN