Passejar a la vora del mar a Barcelona ha estat molt diferent en funció de l'època en què ens situem. Avui ho podem fer còmodament pels passejos que recorren tot el litoral de la ciutat, però per on passejaven els barcelonins del segle XIX? Ho feien per la muralla de Mar. Aquesta era la muralla que protegia Barcelona pel seu litoral, situada on hi ha l'actual passeig de Colom. S'havia construït al segle XV per protegir Barcelona dels atacs des del mar, completar les muralles de terra i acabar d'encerclar la ciutat. Però l'any 1834, davant la falta d'espais amplis pel passeig dels barcelonins dins la comprimida i densa ciutat intramurs, la muralla de mar es va eixamplar, anivellar, pavimentar i dotar d'il·luminació pel lliure passeig dels ciutadans.
Per accedir-hi i salvar el desnivell des de la ciutat fins a la cota superior de la muralla s'hi van construir dues grans rampes als seus extrems i escales en punts intermedis. A la banda de la Rambla, hi trobàvem la pujada de Framenors, que com a prolongació de la Rambla connectava amb el passeig elevat. I a l'altre extrem, davant de la llotja hi havia una segona rampa que connectava amb el Pla de Palau. Així va esdevenir un dels passejos més populars d'aquella Barcelona, que gaudia d'unes vistes elevades sobre el mar i que permetia als barcelonins gaudir d'un espai ampli i airejat poc habitual a l'època.
🥘 Els desapareguts berenadors de la Barceloneta: quan es menjava marisc i paella amb els peus a la sorra
🥪 Biquini, l’entrepà barceloní que més confusió porta fora de Catalunya. Per què l’anomenem així?
🏬 Entresol? Principal? El perquè de l'embolic dels pisos als edificis de l’Eixample de Barcelona
Amb el pas del temps la funció defensiva de les muralles va perdre sentit i la ciutat necessitava expandir-se. La muralla de Mar, concretament, separava Barcelona del seu port i del barri de pescadors extramurs de la Barceloneta. El 1854, després de llargues reivindicacions ciutadanes i polítiques s'iniciaria l'enderrocament de les muralles de terra, i finalment arribaria el torn de la de mar, que seria l'última a ser derruïda. No es completaria fins al 1881 i en l'espai que quedaria lliure s'hi urbanitzaria el passeig de Colom, i el 1888, per culminar-ho i amb motiu de l'Exposició Universal, al final de la Rambla s'hi alçaria el monument a Colom.
De la muralla no en queda cap rastre visible, però encara en perviu un record en la toponímia de la zona, el Pas de Sota Muralla. Aquest era el nom del carrer que recorria el límit de la ciutat, paral·lelament a la muralla a cota de ciutat. Tot i que originàriament discorria des de la Rambla fins al Pla de Palau, avui en dia només manté el nom un petit tram a la zona dels porxos d'en Xifré, des de la Via Laietana fins al Pla de Palau. També apareixerien diverses restes dels fonaments de la muralla durant les obres de construcció de la ronda del Litoral en aquesta zona. Es va procedir amb el control arqueològic i la seva documentació, però no se’n conservaria cap resta visible.