La nova fase d’obres a la Rambla, per la qual s’ha començat a treballar en tot l’àmbit de la vorera que dona al Barri Gòtic, inclou les preceptives prospeccions arqueològiques, que de moment s’han centrat en la plaça del Teatre, és a dir, l’eixamplament situat a l’embocadura del carrer Escudellers. Els primers treballs ja han donat resultats d’interès, per bé que es tracta de troballes esperades, ja que la zona està prou cartografiada -sovint per plànols militars- per a preveure què es trobarà, clar que sense saber l’estat de conservació i abast de les troballes. En aquest marc ja han aflorat restes de la muralla medieval de la Rambla i els indicis del fet que ben a prop se situa el portal de Trentaclaus, a l’altura del carrer Escudellers, i que serà excavat en una futura fase de la intervenció arqueològica, encara sense calendari.
El portal de Trentaclaus era un dels que permetia l’accés a la ciutat de Barcelona des de la muralla de la Rambla, construïda a partir de l’any 1285 sota el mandat del rei Pere el Gran en el marc de la Croada contra la Corona d’Aragó i té la singularitat que, acabat l’enfrontament bèl·lic, va ser el Consell de Cent, és a dir, l’administració civil de la ciutat de Barcelona, la que va assumir la tasca de fortificar la ciutat, esdevenint la primera gran obra pública del precedent històric de l’Ajuntament de Barcelona. Més enllà de l’apunt històric, es tractarà del primer portal de la muralla de la Rambla que quedarà al descobert, tot i que serà de forma temporal, perquè el futur d’aquestes troballes és el de ser documentades i novament tapades.
Murs del segle XIII i monedes del segle XIX
En tot cas, segons ha indicat Xavier Maese, arqueòleg del Servei d'Arqueologia de Barcelona, les prospeccions arqueològiques “formen part de l’obra”, és a dir, ni endarrereixen ni condicionen l’obra perquè són una part intrínseca d’ella en aquells trams on és previst trobar evidències del passat. En aquest cas, de moment ja s’ha pogut obrir un tram de la plaça del Teatre on es veu clarament un fragment de la muralla del segle XIII, d’uns tres metres d’amplada i alguns murs addicionals, i canalitzacions d’aigua molt posteriors, del segle XIX, on s’han trobat monedes d’aquella època, en concret, maravedís de la reina Isabel II.
Així mateix, aquesta primera prospecció en aquest àmbit no deixa de ser un tast del que s’espera trobar més endavant, quan es pugui treballar en el sector de la plaça que dona directament al carrer Escudellers i on estava situat el portal anomenat de Trentaclaus o dels Ollers, i que donava al barri dels artesans terrissaires, que feien olles i escudelles, entre altres atuells de ceràmica. Cal tenir en compte que a la mateixa plaça, però uns metres en direcció mar, es pot veure un pany de la muralla a l’accés de vehicles del pàrquing subterrani que hi ha allà mateix.
Irene Cruz, directora de l’obra, ha destacat durant la visita que ha tingut lloc aquest dijous al matí als mitjans de comunicació que el tram de muralla que ara ha aflorat permet entendre la tècnica constructiva i el paper que feia el mateix mur defensiu com a “canalització de la riera”, és a dir, el curs fluvial que dona nom a la mateixa Rambla com a tram final d’una riera. També ha destacat que la mateixa construcció de la muralla va suposar l’enderroc dels edificis situats a menys de tres metres de distància d’aquesta construcció. Al seu torn, Maese ha singularitzat aquesta intervenció apuntant que “poques vegades podem localitzar restes de la muralla”, amb l’afegit que en aquest cas, “a més, trobarem la porta d’entrada”.
Cal tenir en compte que aquestes prospeccions formen part d’una obra de reurbanització que té prevista una durada de deu mesos en aquest costat de la Rambla, per tant, encara que no hi ha calendari per seguir obrint la plaça del Teatre, tot plegat hauria d’estar enllestit la primavera de l’any vinent. Maese ha recordat que la Rambla és “una obra complicada”, especialment un cop s’ha acabat la part inferior, que és molt més àmplia. Tot i que els equips d’arqueòlegs estan convençuts que trobaran més restes de la muralla en altres trams, cal tenir en compte que les obres de construcció del metro -de les quals ja fa un segle-, fetes amb un criteri molt diferent de l'actual pel que fa a les restes arqueològiques, circumscriuen l’àmbit de possibles troballes a l’espai de les voreres i, com és el cas, en eixamplaments com el de la plaça del Teatre.