La pregonera de la Mercè 2023, l’escriptora Najat el Hachmi, no s’ha deixat intimidar per les crítiques rebudes per diversos col·lectius pel seu suposat discurs trànsfob i en la lectura del text que ha donat el tret de sortida de la festa major de Barcelona s’ha reivindicat com a dona lliure i independent que esperona les dones a alliberar-se del domini masculí, en especial les musulmanes, a qui ha convidat a desfer-se del vel islàmic en un discurs que ha tingut el seu moment més àlgid quan ha afirmat que “Si els predicadors misògins dediquen hores i hores a la nostra manera de vestir, és perquè és un símbol molt poderós i clar de sotmetiment”, per la qual cosa ha recordat les paraules de l’advocada iraniana Nasrin Sotoudeh, que va dir: “Si ens poden obligar a portar aquest mig metro de tela, podran fer amb nosaltres el que vulguin”. “Doncs sabeu què?, no deixarem que això passi, no tindran ni mig metro de tela ni un mil·límetre de la llibertat que mereixem”, ha afirmat entre aplaudiments.

 

Un pregó on El Hachmi ha recordat les seves vivències com a nena marroquina que va créixer a Vic i que posteriorment es va emancipar a Granollers per acabar residint a Barcelona, traçant les dificultats que va passar, però també com va haver de trencar llaços amb aquells que li coartaven la llibertat —de fet, és la història que explica al seu primer llibre, L’últim patriarca—. L’escriptora ha recordat que encara avui “hi ha moltes noies que es veuen obligades a fer la tria més dolorosa que se li pot plantejar a un ésser humà: escollir entre la llibertat o la pertinença, entre ser qui ets i assumir el preu que et faran pagar o sotmetre’t per continuar formant part de la teva família, el teu grup de procedència”. 

La pregonera, Najat el Hachmi, l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni i l'alcalde de Kíiv, Vitali Klitxkó, han sortit al balcó de l'Ajuntament un cop finalitzat el pregó / Foto: Montse Giralt

Tot i eludir cap referència a les crítiques directes de mantenir un discurs contrari als drets de les dones trans, El Hachmi ha fet una al·lusió a la polèmica quan ha indicat que “és molt sorprenent que avui en dia defensar drets fonamentals a Barcelona i no a Teheran, sigui considerat polèmic” i ha lamentat que "les persones que anomenem la violència i l’opressió, la discriminació i les injustícies siguem incòmodes, ens vegin com a conflictives, fins i tot molestes”. Per això s’ha dirigit a les dones, en especial les migrants, i els ha recordat: “Teniu dret a ser qui sou i aspirar a viure lliures perquè cap de nosaltres no ha nascut per sotmetre’s”. “No som traïdores ni reneguem de la nostra procedència per voler la independència”, ha insistit. L’escriptora també ha arrencat aplaudiments quan ha assenyalat que “l’explotació sexual no és una feina, és un malson”, a més de ser “la vergonya de qualsevol ciutat que es tingui per lliure i democràtica”.

 

Prèviament, en la introducció al pregó, l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha assegurat: “És un honor viure la meva primera Mercè com a alcalde”, per demanar un moment de record per a les víctimes de la guerra d’Ucraïna, el terratrèmol del Marroc i els aiguats de Líbia, a qui els ha dit: “No esteu sols, Barcelona és solidària i està al vostre costat”. També s’ha referit a les crítiques per l’elecció de la pregonera apuntant que Barcelona escolta tothom: “Avui diem sí a la paraula i diem no a la censura perquè el pregó és una veu de totes les veus”. També s’ha referit al fet que “el català segueixi obrint portes, a casa nostra, al Congrés i esperem que aviat a Europa” i ha reconegut la lluita de “les jugadores de la selecció espanyola de futbol, a Najat el Hachmi i totes les dones que lliuren cada dia aquest combat que ha de ser de tots i de totes”.

 

Abans de donar pas a la pregonera, Collboni ha cedit la paraula a l’alcalde de Kíiv, Vitali Klitxkó, que ha apuntat que la capital ucraïnesa “està encantada de participar en la festa de la ciutat”, a més d’agrair l’ajuda barcelonina de “camions de bombers i generadors elèctrics” i ha convidat els barcelonins a gaudir de la representació cultural ucraïnesa present a la festa major de Barcelona. Abans de començar el pregó, dos col·lectius de signe contrari han coincidit a la plaça de Sant Jaume, uns en contra de la pregonera i altres a favor, sense que s’hagin produït més incidents. Acabada la lectura del pregó, la festa major de Barcelona ja ha començat oficialment.

Un cop acabat el pregó, han començat oficialment les festes de la Mercè amb el Toc d'Inici a la plaça de Sant Jaume / Foto: Montse Giralt