Els treballs de recerca al jaciment de la Cova Simanya, situada al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l'Obac (Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental) han permès identificar fins a 54 restes neandertals corresponents a, com a mínim, tres individus, fet que el converteix en el més important de Catalunya i un dels més rellevants de la península Ibèrica. La presentació pública de les restes neandertals, aquest dimarts al matí, ha coincidit amb la publicació de l’article científic 'New assemblage of late Neanderthal remains from Cova Simanya (NE Iberia)' a la revista científica internacional 'Frontiers in Earth Science'. Les restes corresponen a, com a mínim, tres individus: un adult que probablement va ser una dona, un jove d’entre 11 i 12 anys i un infant d’entre 7 i 8 anys.
La Cova Simanya compta amb més de 300 metres de recorregut i, per la seva accessibilitat, ha estat una de les cavitats més visitades de Catalunya. “Un dels objectius del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac és aproximar els visitants al medi natural i al medi geològic i, alhora, oferir un espai a la recerca i investigació”, ha explicat el director del Parc, Àngel Miño, que ha afegit que la “geomorfologia del Parc – amb agulles, barrancs, parets, avencs i coves- és una de les característiques singulars de l’espai”. La cova es pot visitar gràcies a itineraris guiats organitzats per la Diputació de Barcelona.
L'estudi d'un conjunt de materials dipositats a les instal·lacions del Museu d’Arqueologia de Catalunya procedents d’unes intervencions als anys 1978-79, va alertar els investigadors de la presència de restes neandertals a la Cova Simanya. Aquest fet va incentivar als investigadors iniciar un projecte de recerca l’any 2020 amb els objectius principals d’estudiar-ne les restes fòssils humanes i el seu context arqueopaleontològic. Paral·lelament, els treballs d'excavació recents han permès reconstruir l'origen i la història de les restes neandertals, així com la recuperació de noves. Així mateix, les eines de pedra recuperades, els ossos d'animals processats pels neandertals i les fogueres documentades suggereixen que la Cova Simanya va ser un enclavament significatiu per a les poblacions del Paleolític mitjà.
El conjunt està format per 54 restes neandertals
Les restes corresponen a tres individus: un adult, probablement una dona, un juvenil d'uns 11 o 12 anys i un individu infantil d'uns 7-8 anys. “De tot el conjunt destaca especialment l'individu adult, del qual s'han identificat restes de tots dos braços, entre ells hi ha un húmer sencer i una mà pràcticament completa, i també dels peus, a més de diferents vèrtebres i costelles”, ha afirmat el doctor Antonio Rosas, director del Grupo de Paleoantropología del MNCN-CSIC. També s'han identificat fins a 10 peces dentals i un fragment de mandíbula. Dues d'aquestes dents pertanyen a l'individu juvenil i les vuit restants poden ser compatibles amb l'individu adult, tot i que “no es pot descartar la possibilitat que corresponguin a més individus”, ha afegit.
El conjunt presenta trets anatòmics inequívocs que permeten adscriure'l clarament als neandertals. Aquests detalls no només ajuden a diferenciar aquests individus d'altres espècies del gènere Homo, sinó que, a més, permeten entendre millor la filogeografia dels neandertals que van poblar Europa abans de l'arribada de la nostra espècie Homo sapiens. Segons Rosas “els fòssils de la Cova Simanya ajudaran a esclarir el paper que ha tingut la península Ibèrica en la complexa història evolutiva dels neandertals” En aquest sentit, l’investigador i un dels millors experts internacionals en neandertals ha afirmat que “avui comencem a saber que hi ha diferents llinatges d’aquesta espècie extingida però, a hores d’ara, encara no coneixem els motius de com i on es van originar”. “Ibèria i la Cova Simanya tenen molt a dir en aquest sentit”, ha pronosticat.
La Catalunya Central, territori clau per als neandertals
La proximitat de la Cova Simanya amb altres jaciments arqueològics del Paleolític mitjà com les Coves del Toll (Moià), l'Abric Romaní (Capellades) o la Cova Gran de Collbató, evidencia clarament que la Catalunya Central va ser un territori clau per a les activitats i els assentaments dels neandertals durant el Plistocè superior. A les properes campanyes d'excavació, l'equip de recerca té previst continuar amb els treballs al complex càrstic de Simanya, incloent-hi la Cova del Triangle i la Cova de la Canal, situades a escassos 50 metres, amb l'objectiu de conèixer amb més profunditat el poblament prehistòric en aquest territori clau.