Els canvis de nom de carrers, històricament, han anat a remolc dels canvis polítics i, en menor mesura, socials, i l’aparició del nomenclàtor franquista és un bon exemple, quan després de la victòria feixista es van purgar els noms de moltes ciutats i pobles de tot Espanya per esborrar tot rastre de republicanisme i, en el cas de Catalunya, de catalanisme. Uns canvis que van ser revocats amb l'arribada de la democràcia tot i que encara en queda algun cartell persistent.

Canviar noms de carrers, en tot cas, és un procediment habitual que reflecteix els canvis que experimenta la societat i no són exclusius d’èpoques de guerra o dictadura, sinó que també són habituals en democràcia. A la ciutat de Barcelona, com es canvia el nom d’un carrer?

Procediment obert a la ciutadania

Canviar el nom d’un carrer a la ciutat de Barcelona té un procediment perfectament reglat però obert a la ciutadania. De fet, el mateix ajuntament o qualsevol persona, entitat tant pública com privada o associació de qualsevol tipus i àmbit, tenen capacitat per proposar un canvi de denominació d’un carrer o bé per proposar un nom concret a un carrer o espai encara sense nom. El mateix web municipal té un espai habilitat per fer propostes a tal efecte.

Rètol d'una via que ja no existeix, actualment és l'avinguda de la Riera de Cassoles / Canaan

L’organisme municipal que gestiona les peticions i decideix els canvis és la Ponència del Nomenclàtor una comissió interdisciplinar municipal, que s’encarrega de rebre les propostes, estudiar-les i consultar els districtes municipals. Si la Ponència arriba a un acord favorable pel canvi, eleva la proposta a l’alcaldessa, encarregada de signar l’aprovació definitiva del canvi de denominació.

Noms de persona: cinc anys després de la mort

A Barcelona, per dedicar un carrer a una persona concreta és necessari que hagin passat, com a mínim, cinc anys des de la seva mort, un termini obligatori que només té una excepció prevista, que la persona en qüestió hagués rebut, en vida, la Medalla d’Or de la Ciutat.

A tall d’exemple, per dedicar un carrer a l’activista antifeixista Neus Català -traspassada el 13 d’abril del 2019- o al divulgador científic Eduard Punset -traspassat el 22 de maig del 2019-, cal esperar a l’abril i el maig del 2024, respectivament. 

Feminització del nomenclàtor

En els darrers anys l’actual govern municipal ha dut a terme força canvi de noms de carrers i altres espais públics, bona part d’ells amb una tònica general, intentar equilibrar la gran diferència entre carrers dedicats a homes i els que porten nom de dona, que actualment són al voltant del 8% del total. Entre aquests canvis s’inclouen els més recents, com el carrer d’Elisa Moragas i Badia -fins al 9/9/21, carrer dels Reis Catòlics- o el carrer d’Emilia Llorca Martín -fins al 14/1/21, carrer de l’Almirall Aixada-, els quals no s’escapen d’una intencionalitat d’eliminar noms amb contingut polític.

Una altra tònica és la de suprimir noms relacionats amb la monarquia actual, i com a exemples recents s’ho troba l’avinguda de la Riera de Cassoles -fins al 31/3/19, avinguda del Príncep d’Astúries- i l’avinguda dels Quinze -fins al 7/2/19, avinguda de Borbó-. En aquests dos casos es van recuperar denominacions tradicionals d’aquelles vies.

 

Imatge principal: Aquest mes de setembre el carrer dels Reis Catòlics ha passat a anomenar-se d'Elisa Moragas i Badia / Barcelona.cat