Dins de la pràctica desaparició dels noms més llampants del nomenclàtor franquista, imposat ‘manu militari’ poc després de la victòria feixista durant la Guerra Civil, n’hi ha un que, sorprenentment, resisteix el pas del temps, tot i que de manera extraoficial.
L’any 1939, l’aleshores avinguda de Pedralbes, que tenia aquest nom des del 1904, va ser rebatejada com a avinguda de la Victòria -de fet, avenida de la Victoria-, en clara referència al triomf de les armes franquistes. Si aquest va ser un dels noms que es va canviar al poc de l’entrada dels franquistes a Barcelona -el canvi va ser el 7 de març del 39, quan encara ni havia acabat la guerra-, també va ser modificat d’urgència amb l’arribada del primer ajuntament democràtic després de l’etapa republicana. El 20 de desembre del 1979, aquesta avinguda recuperava el nom de Pedralbes.
Com molts altres carrers, el nom franquista va perdurar durant un temps, i els vestigis de l’antic nom, també, però el que crida l’atenció en aquest cas és que en ple 2021, és a dir, més de 40 anys després del canvi oficial, hi ha una finca d’aquesta via que manté de forma persistent un rètol amb l’antic nom.
El general Yagüe (segon per l'esquerra) celebra l'ocupació de Barcelona / The New York Times - Col·lecció Bellinogramme
Es tracta de l’immoble situat a l’avinguda de Pedralbes cantonada amb Manuel Girona, en una façana en la qual es pot llegir ‘Avenida de la Victoria 22-24’, un cartell que no només no és l’oficial -de fet just a sota, un rètol municipal aclareix que es tracta de l’avinguda de Pedralbes-, sinó que a més té un caràcter privat, és a dir, forma part de l’edifici i per tant és propietat, com la resta d’elements comuns, de la Comunitat de Propietaris del passeig Manuel Girona número 2, que és com està registrat oficialment aquest edifici. Per tant, el cartell, escrit amb lletres de ferro, no té cap valor oficial, però en tractar-se d’una propietat privada, la seva retirada ha de ser consensuada amb la comunitat. En realitat, l’ajuntament fa anys que intenta arribar a un acord per a la retirada, que podria ser imminent.
Prec d’ERC per la seva retirada
Precisament, el passat 5 d’octubre al consell de Districte de les Corts, Esquerra Republicana de Catalunya va presentar un prec, que va ser acceptat, insistint en la necessitat de retirar una denominació que va ser aprovada el 1939 “en recuerdo de la victoria del ejército del Generalísimo contra el comunismo”, segons va recordar la consellera de districte d’ERC Maria Mercè Garrigosa, que va qualificar el rètol com un “vestigi de la dictadura”.
La consellera va recordar que la llei 52/2007 de Memòria Històrica “estableix que són els ajuntaments els que han de retirar les restes del franquisme de la via pública”, raó per la qual demanava “al districte conjuntament amb la ponència del nomenclàtor que es comprometin a requerir a la comunitat de propietaris per tal que procedeixin a la seva retirada”.
Un altre detall del rètol / Montse Giralt
Per la seva banda, el conseller de dsitricte Manuel Becerra (PSC), encarregat de donar resposta, va anunciar que estava “quasi a punt d’arribar a un acord amb la comunitat”, ja que malgrat la llei de Memòria Històrica, en tractar-se d’una propietat privada, “la última paraula sempre la té la comunitat, encara que sigui el jou i les fletxes o Franco amb la mà alçada”. “És una propietat privada i si la comunitat diu que no, perquè no dona la seva autorització explícita o tàcita, no es pot retirar”, va afegir Becerra, que va assenyalar que tot i “coincidir en l’objectiu”, es tractava d’una “negociació delicada”.
Tot plegat indica que és voluntat de l’Ajuntament de Barcelona pactar la retirada del rètol, un fet que fins i tot podria produir-se de manera imminent i posar fi, així, a un rar i persistent exemple d’exhibició de simbologia franquista que s’ha allargat innecessàriament durant quatre dècades.
Imatge principal: Un rètol privat amb nom franquista persisteix a l'avinguda de Pedralbes / Montse Giralt