La celebració dels Jocs Olímpics a Barcelona l’any 1992 no només van ser cabdals per situar la capital catalana al mapamundi o per demostrar la capacitat del país per organitzar un esdeveniment d’escala global. També va servir, i de fet, era un dels propòsits, per transformar la ciutat. Com ja es va fer en les grans Exposicions, la Universal del 1888 i la Internacional del 1929, i també amb el Congrés Eucarístic del 1952, els Jocs Olímpics no només havien de ser un punt de trobada de l’esport mundial, sinó el reclam necessari per modernitzar una ciutat que, amb l’arribada de la democràcia, podia exhibir tot el seu potencial.
De fet, s’ha convertit en un lloc comú, en parlar de la transformació de Barcelona de finals del segle XX, utilitzar termes com ‘la piqueta olímpica’, perquè és un fet que per condicionar la ciutat per rebre aquell esdeveniment d’importància mundial calia enderrocar moltes de les noses que la ciutat encara conservava d’uns temps en que la ciutat s’havia convertit en un espai gris, envoltat de fàbriques, col·lapsat de trànsit i que vivia d’esquena al mar. Tot aquell procés, que es va iniciar en paral·lel a la designació de Barcelona com a seu olímpica el 1986, es pot recuperar ara gràcies a l’exposició ‘Videograma 92’, que convida a conèixer o, més aviat, a recordar, com era la ciutat de finals dels anys vuitanta i com va quedar per a l’any 1992. Un exercici de nostàlgia contemporània que permet jugar a reconèixer espais com eren abans dels Jocs, com van quedar i finalment, com són actualment.
I és que en el marc de la commemoració dels trenta anys dels Jocs Olímpics, l’Arxiu Municipal de Barcelona ha volgut donar a conèixer part del contingut d’una important donació, la del fons de la productora Clara Films, l’empresa encarregada d’enregistrar la transformació urbana i d’infraestructures de la Barcelona Olímpica. Amb aquest rellevant fons, l’Arxiu Municipal de Barcelona ofereix a la ciutadania l’exposició ‘Videograma’92. El registre fílmic d’una gran transformació’, on es pot gaudir d’enregistraments dels enderrocs, i les obres que, entre altres aspectes significatius, van portar a l’obertura de la ciutat al mar, la construcció de la Vila Olímpica o l’acabament de les rondes.
El llegat de Clara Films, 3.000 hores de gravació
La productora barcelonina Clara Films va enregistrar tot el procés de transformació per encàrrec de Barcelona Holding Olímpic SA (HOLSA) el conglomerat empresarial constituït per impulsar tots els projectes previstos per preparar la ciutat per als Jocs Olímpics del 1992. Això vol dir que els càmeres de Clara Films van tenir accés privilegiat a tots els moments significatius i també que van poder documentar, amb càmeres fixes, com diversos paisatges urbans i industrials i fins i tot algun que a finals dels anys vuitanta encara es podria considerar rurals tot i formar part de Barcelona, es van transformar totalment en un breu període d’anys, entre 1986 i 1992. Ara, tot aquest llegat quedarà custodiat als arxius de la ciutat, però alhora també es posarà a disposició de la ciutadania perquè es pugui consultar.
La productora va ser fundada pel fotògraf i cineasta Josep Clanchet i el seu llegat representa més de 6.000 cintes (3.000 hores de gravació) i més de 800 programes documentals on es mostren les grans intervencions que han donat pas a la Barcelona actual, en espais ara força populars com la façana marítima, que més enllà de la Barceloneta no era més que un seguit de polígons industrials. De fet, tota la part que ara ocupa la Vila Olímpica era una zona industrial que va ser enderrocada. Encara més, als vídeos es pot veure com, a la pràctica, Barcelona no tenia platges al front marítim de Sant Martí.
I és que la reconversió olímpica va suposar un canvi radical en molts punts de la ciutat, amb la desaparició dels últims barris de barraques o els clàssics xiringuitos de la Barceloneta, restaurants que s’estenien per la sorra de la platja. També van desaparèixer zones d’horta encara existents en aquells moments a la Vall d’Hebron. Tot i que les infraestructures esportives, com l’Anella Olímpica o la ja mencionada Vila Olímpica estaven directament relacionades amb els Jocs Olímpics, l’impuls de l’esdeveniment també va servir per realitzar altres grans infraestructures, una de les principals van ser les rondes, Litoral i de Dalt, que han quedat com a eixos vials actualment indispensables.
La Barcelona desapareguda del 92
El visionament dels vídeos no només revela com va canviar la ciutat en els anys preolímpics, sinó que també posa el focus en una Barcelona olímpica que, trenta anys després, parcialment també ha desaparegut. Un exemple evident és la plaça de les Glòries, que va substituir un complicat escalèxtric per l’emblemàtic tambor viari, una infraestructura que va ser enderrocada el 2014 per donar pas a una plaça que encara no està enllestida del tot. Han passat trenta anys des dels Jocs i, per sort o per desgràcia, la ciutat no ha quedat congelada en aquell temps.
‘Videograma’92. El registre fílmic d’una gran transformació’ es pot visitar fins al 15 de gener del 2023, de dilluns a divendres, de 9:00 a 18:00 hores a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona (C. Bisbe Caçador, 4). L'exposició, tant en el format presencial com en el virtual, dona accés a una àmplia selecció dels materials audiovisuals enregistrats i editats per la productora Clara Films entre el 1985 i el 1992 per encàrrec de HOLSA. També s’hi mostren imatges del mateix enregistrament i producció dels vídeos esmentats, així com fotografies i documents conservats actualment als centres de l’Arxiu Municipal de Barcelona. Pensada com una visita d’obres, la mostra permet recórrer, situar al mapa i aprofundir en els principals àmbits d’intervenció urbanística a la ciutat, des del front marítim fins a la muntanya de Montjuïc, en seqüències que van des dels enderrocs fins a les inauguracions. Tot plegat, una exposició per descobrir o recordar com ha canviat Barcelona.