La setmana entrant el districte de Nou Barris de Barcelona celebrarà unes jornades dedicades al quarantè aniversari de la seva fundació, en record al fet que va ser l’any 1984 quan l’Ajuntament de Barcelona va aprovar la vigent divisió de la ciutat en deu districtes, configurant el de Nou Barris com a nou espai territorial amb entitat pròpia. De fet, tot i que aquesta celebració arriba a l’octubre, la divisió va ser aprovada pel plenari municipal el 18 de gener d’ara fa 40 anys. Aquella nova organització de la ciutat va arribar pocs anys després de la recuperació de la democràcia municipal amb les eleccions del 1979 i va tenir la virtut de recuperar la memòria dels antics pobles del pla -Gràcia, Sant Gervasi de Cassoles, Sants…- abandonant la precedent identificació impersonal per mitjà de números romans.
Una segona virtut d’aquella divisió va ser la de reconèixer la singularitat d’una sèrie de barris de nova creació que, tot i formar part majoritàriament de l’àmbit de l’antic terme municipal de Sant Andreu, havien desenvolupat una identitat pròpia. De fet, aquells barris van créixer de forma desendreçada entre camps de conreus i les seves corresponents masies i també enfilant-se als primers contraforts de Collserola, on al costat de la població local es van anar sumant les onades d’immigrants espanyols dels anys 50 i 60 del segle passat, que es van convertir en nous barcelonins i nous catalans i que, davant l’absència de serveis i equipaments, van trobar en l’associacionisme i la lluita veïnal la manera de reivindicar-se.
De fet, la mateixa pel·lícula d’èxit El 47 ha partit d’un fet històric, el segrest d’un autobús, per situar al mapa un d’aquests barris, el de Torre Baró, però més important, ha posat sobre la taula la raó de ser d’un districte que es reivindica com a barceloní, si es vol perifèricament barceloní, però en tot cas, un districte que juntament amb Ciutat Vella i l’Eixample -i aquests dos per raons històriques i territorials òbvies- arrela directament en la ciutat de Barcelona sense reivindicar una filiació diferent d'aquesta, a diferència dels antics pobles del pla que, encara avui, mantenen una identitat diferenciada i fins i tot irredempta.
De Ciutat Nord a Nou Barris
En tot cas, tot aquell garbuix de barris crescuts a cops d’autoconstrucció en uns casos i de polígons a preu fet del ‘desarrollismo’ en altres, va acabar constituint una part de Barcelona crescuda entre Sant Andreu i Horta, però amb identitat pròpia que va culminar amb la constitució d’un districte que inicialment s’havia d’anomenar amb el no-nom de Ciutat Nord -com Ciutat Vella i l’Eixample, que també tenen noms més funcionals que toponímics- però que finalment es va batejar amb un altre no-nom, el de Nou Barris, que malgrat tampoc tenir un origen en la toponímia tradicional, sí que tenia una arrel en el mateix rovell de l’ou de la identitat d’aquells nous barcelonins, el de l’associacionisme veïnal.
I és que aquest nom, que ja forma part intrínseca de Barcelona i que juga amb la polisèmia de la paraula nou, que defineix la xifra i també la novetat, procedeix de la revista 9 barrios, editada durant els anys setanta i que duia com a subtítol aquest llarg text: “Hoja informativa de la Asociación de Vecinos del sector Vallbona-Torre Baró-Trinidad, que comprende también los barrios de Verdun, Roquetas, Prosperidad, Guineueta, Canyelles y Ciudad Meridiana”. Fets els comptes, d’aquí surten els nou barris inicials que acabarien donant nom al districte.
Ara bé, en l’actualitat i conforme a la divisió vigent de Barcelona en 73 barris, que no va tenir lloc fins al 2006, el districte està conformat no per nou barris, sinó per tretze. Això és perquè inicialment el projecte de Nou Barris n’incloïa certament nou però amb uns matisos sobre els esmentats a la publicació veïnal, ja que separava la Trinitat en dos, la Nova i la Vella, i unia en un la Guineueta i Canyelles amb el nom del primer. El 1984 la Trinitat Vella va quedar assignada al districte de Sant Andreu i es va recuperar la divisió entre la Guineueta i Canyelles i finalment es van incorporar al nou districte els barris més vinculats a Sant Andreu: Santa Eulàlia de Vilapicina, la Torre Llobeta, Porta, el Turó de la Peira i Can Peguera -fins al 1998, anomenat Ramon Albó i, popularment, Cases Barates-. Finalment, els barris de Santa Eulàlia de Vilapicina i la Torre Llobeta es van fusionar en el de Vilapicina i la Torre Llobeta.
Per tant, els tretze barris que conformen Nou Barris són els següents:
- Vilapicina i la Torre Llobeta
- Porta
- El Turó de la Peira
- Can Peguera
- La Guineueta
- Canyelles
- Les Roquetes
- Verdum
- La Prosperitat
- La Trinitat Nova
- Torre Baró
- Ciutat Meridiana
- Vallbona