Reixes a totes les portes i finestres, cel·les d’aïllament, filats i tanques metàl·liques al perímetre exterior i un interior fosc i lúgubre… Així era, fins fa uns anys, la torre situada al carrer del Bosc número 2 de Barcelona, un casalot situat al costat de l’estació de FGC de Peu del Funicular, ja a la falda de Collserola, que el 7 de febrer comença una nova vida molt allunyada del seu truculent passat, quan començarà a formar part dels espais docents de l’escola EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona. Una història més aviat fosca que ara comença un nou episodi, aquest cop, sí, lluminós.
Els operaris ultimen detalls, però les parets conservaran les seves capes històriques / Montse Giralt
I és que aquest edifici, d’ara endavant EINA Bosc, arrossega un passat que aviat quedarà feliçment superat pel seu nou ús, però que d’alguna manera romandrà en una rehabilitació que ha deixat al descobert dibuixos i grafitis que s’han anat acumulant al llarg del temps, donant la imatge d’una rehabilitació inacabada però que en realitat busca intencionadament la sensació de ‘work in progress’ com a estímul a la creativitat dels alumnes, que podran utilitzar els nous espais principalment com a tallers. De fet, pocs dies abans de la seva posada en marxa i encara amb operaris treballant, la sensació és que queda molta feina per fer, però és precisament aquesta la intenció que es busca.
Una mica d’història
L’immoble del número dos del carrer del Bosc va ser construït cap als anys trenta del segle passat i, en paraules de Miquel Molins, president de la Fundació EINA, la seva història “no va ser especialment feliç”. Entre els anys cinquanta i vuitanta va ser la seu de l’Hogar Santa Marta, una entitat que acollia “noies descarriades”, principalment mares solteres. De fet, el mencionat Hogar depenia del Patronato de Protección de la Mujer, que al seu torn depenia del ministeri de Justícia. ‘Protegir’ mares solteres era, segons sembla, amagar-les a la muntanya, lluny de la gent ‘normal’. Per cert que la fundadora de l’Hogar va ser Ángela Castells, guionista del cèlebre programa radiofònic ‘Consultorio de Elena Francis’.
Pati central i edifici annex, obra d'Oriol Bohigas / Montse Giralt
Si la història d’apartar mares solteres ja era prou trista, el següent episodi de l’edifici encara va ser pitjor, amb l’arribada de la democràcia l’edifici va passar a la Generalitat de Catalunya, que el va convertir en un Centre de Menors també d’infausta història, on menors estrangers no acompanyats sobrevivien en un “règim gairebé penitenciari” fins que va ser clausurat el 2012. Des d’aleshores, l’immoble, amb quatre plantes i una torre i un edifici annex -originalment, un cosidor- dissenyat, atenció, per Oriol Bohigas el 1964, havia quedat en desús, fins ara. La Generalitat i EINA han tancat un acord de cessió per 35 anys amb un cost pel centre educatiu de 60.000 euros anuals.
Obert al barri
La conversió de l’antic centre de menors en nou espai universitari resol l’existència d’un immoble en desús, abandonat i en altre temps conflictiu i és amb aquesta voluntat que es vol obrir al veïnat del Peu del Funicular, un dels barris de muntanya de Barcelona que habitualment només són notícia per nevades o atacs de senglars. A més, obrir EINA Bosc significa en certa manera tornar als orígens d’un centre educatiu que va obrir el 1967 a la torre Dolcet, a la carretera de Vallvidrera i pocs centenars de metres del nou edifici. El 1994, aquesta escola hereva de les idees de la Bauhaus i l’Escola d’Ulm es va traslladar a la seva actual seu, al Palau dels Marquesos de Sentmenat, sobre la Ronda de Dalt, que ara compartirà dependències amb el nou edifici, situat a un quilòmetre de distància.
Presentació del nou centre d'EINA. Les lletres de la part superior són restes del Centre de Menors, i no seran eliminades / Montse Giralt
En tot cas, segons ha relatat Pau Solà-Morales, director d’EINA, la rehabilitació de l’EINA Bosc no ha buscat una “predestinació”, sinó que s’ha fet amb la intenció de “redescobrir” els espais amb un “esperit d’experimentació”. Per això, els nous espais habilitats, molt oberts i diàfans, serviran principalment per traslladar-hi els tallers, mantenint les aules i la seva important biblioteca a la seu principal. A les parets, amb una certa “ànima EINA”, s’han respectat deliberadament moltes de les capes històriques del lloc, amb una intervenció arquitectònica mínima en l’espai, com un element més que ajudi a estudiants i professors en la potenciació de l’aprenentatge d’un disseny entès com a “successió de presa de decisions”.
Reforma de l’entorn
EINA Bosc, a més, té prou elements per a convertir-se en un revulsiu del barri. En la intenció de l’equip directiu s’inclou oferir espais de reunió als veïns, però també preveu integrar-se millor en l’esperada reforma de l’estació de Peu del Funicular de FGC, amb una andana tan curta que el primer vagó dels trens queda dins del túnel que travessa Collserola i no obre portes i el quart només permet la baixada de passatgers -en direcció Vallès, i a la inversa en direcció Barcelona-. De fet, el pas dels trens és perfectament audible des dels tallers d’EINA Bosc, però s’espera poder resoldre-ho amb una futura reforma de l’estació.
A l'espai verd al costat de la via del tren s'espera poder fer-hi un accés per a vianants / Montse Giralt
A més, EINA també preveu arribar a un acord amb l’Ajuntament de Barcelona per urbanitzar tota una zona de bosc que queda als peus d’EINA Bosc i que forma ja part del Parc Natural de la Serra de Collserola, amb l’objectiu de facilitar l’accés a peu al nou centre i, especialment, evitar-hi l’accés en cotxe, ja que no hi ha places d’aparcament habilitades a les rodalies. La intenció és desplegar noves dinàmiques ecològiques i promoure la recerca en sostenibilitat a través del disseny i l'art. Tot plegat un horitzó de futur que comença el 7 de febrer, quan començarà a marcar un present molt més creatiu que el seu infaust passat.
Imatge principal: L'edifici vist des de la carretera de Vallvidrera / Montse Giralt