L’inici del curs escolar 2024-2025 ha arribat acompanyat a Barcelona de la concreció de la sortida de l’exalcaldessa Ada Colau de l’Ajuntament, prevista per al plenari d’octubre, que tindrà lloc el dia 25 d’aquell mes. Això vol dir que en l’any i escaig que Collboni fa que és batlle, ja han plegat tres dels seus rivals a les eleccions de maig del 2023, ja que, a més de Colau, han renunciat Ernest Maragall per part d’Esquerra Republicana i l’exalcalde Xavier Trias per part de Junts per Catalunya - Trias per Barcelona. Tot plegat fa que l’actual alcalde encari el nou curs amb un panorama diferent del de fa un any i, malgrat que el repte de conformar un govern més ampli continua pendent, l’escenari, probablement, ha quedat aplanat.
Tant és així que aquest mateix dilluns i en el marc de l’inici del curs escolar, Collboni ha assegurat que manté la "mà estesa" a Barcelona en Comú per arribar a "acords pressupostaris i de governabilitat". L’alcalde ha insistit en la "voluntat" d'arribar a "acords progressistes" a l'Ajuntament: "La voluntat com a alcalde progressista és articular una majoria progressista", ha remarcat, i ha defensat la intenció que hi hagi "diàleg i acord” amb les formacions al consistori durant el mandat. Sobre la marxa de Colau, Collboni ha expressat "respecte personal i polític" a la decisió de l'exalcaldessa.
De fet, un cop superat el primer quart de mandat, el plenari municipal ja ha viscut dos canvis de lideratges, el primer amb Elisenda Alamany com a nova presidenta del grup d’ERC en substitució d’Ernest Maragall, que es va acomiadar al plenari de desembre del 23, i el segon i més recent, el de Jordi Martí Galbis al capdavant de Junts - TriasXBCN després de la sortida de Trias al plenari de juny, als quals caldrà afegir ara el futur nomenament de Janet Sanz com a presidenta del grup municipal de Barcelona en Comú, un cop Colau faci efectiva la renúncia al plenari d’octubre.
En aquest context, la possibilitat que s’acceleri la formació d’un nou govern municipal més ampli torna a estar sobre la taula, i ara, amb el camí més aplanat, ja que la presència de Colau al plenari, per la seva condició d’exalcaldessa, dificultava la conformació d’un govern de coalició entre el PSC, els comuns i els republicans. Cal tenir present que, en el cas d’ERC, ja hi ha sobre la taula un preacord, òbviament avalat pel grup municipal, que va quedar paralitzat enmig de les negociacions d’investidura del nou president de la Generalitat i que, donada la situació actual de la formació, podria quedar ajornat fins que Esquerra no hagi celebrat el seu congrés, que tindrà lloc el 30 de novembre.
Precisament, el fet que ara sigui ERC qui necessiti el seu temps per prendre una decisió sobre la seva entrada al govern municipal pot beneficiar Collboni, que en aquest any llarg ha estat capaç de governar i aprovar pressupostos malgrat la seva minoria de 10 regidors, i que ara pot temptejar la possibilitat d’integrar els comuns de Janet Sanz en un govern que podria assolir a mitjà termini una majoria progressista, paradoxalment, la mateixa que havia defensat Colau tan bon punt es van conèixer els resultats electorals. Una majoria absoluta de 24 regidors, que, en cas de produir-se en els propers mesos, també demostraria que Colau era un impediment per fer-la possible.