Mentre el futur Port Olímpic de Barcelona comença a prendre ritme pel que fa a les obres i ja s’ha articulat la futura proposta gastronòmica, amb l’assignació dels restaurants que podran reobrir un cop acabades les obres, a nivell administratiu l’Ajuntament de Barcelona ha engegat la tramitació del nou pla d’usos, que servirà per definir la transformació urbanística de l’espai i els nous usos lligats a la nàutica, l’economia blava i la gastronomia, que inclourà la prohibició explícita dels locals d’oci nocturn. Així ho ha especificat la segona tinenta d’alcaldia, Janet Sanz, en la presentació d’aquest nou pla d’usos que ha començat ja a tramitar-se.
Així, segons Sanz, la nova normativa posarà fi a un Port Olímpic “dedicat al turisme low cost”, i com a exemple pràctic ha aclarit que “es prohibeixen els locals d’oci nocturn”, és a dir, “els bars musicals que havien generat tants problemes als veïns”, però al mateix temps es “protegeix i preserva la restauració” amb una nova oferta gastronòmica, un cop els restaurants existents abaixin la persiana a la finalització del servei del diumenge 8 de gener del 2023. Tot plegat amb la voluntat que el Port Olímpic deixi de ser un espai aïllat i passi a “ser ciutat”, però amb una primera urgència que és la de ser escenari de la Copa Amèrica de Vela l’estiu del 2024.
Així, la Comissió de Govern de l’Ajuntament ha iniciat ja la tramitació del Pla Especial Urbanístic d’Ordenació i d’Usos del Port Olímpic per avançar cap a un espai sense barreres que sigui ciutat, estigui millor connectat, impulsi l’economia blava i la gastronomia i democratitzi l’accés a les activitats marines. Aquest document constitueix el marc sobre el qual s’ha de basar la nova etapa en què el Port Olímpic està immers des que l’Ajuntament en va assumir la gestió, l’any 2020. Des d’aleshores, l’empresa Barcelona de Serveis Municipals (B:SM) lidera el procés de transformació que està fent del Port Olímpic un espai compromès amb la ciutadania.
Actualització del pla del 2006
El nou pla especial actualitza el redactat l’any 2006 i recull qüestions com la delimitació perimetral del Port Olímpic, la regulació de l’edificació i els usos urbanístics que ha de tenir. En aquest sentit, concreta les activitats que es podran dur a terme en cada àmbit del Port i estableix mesures i criteris que han de garantir l’ordenació de l’espai públic, l’equilibri amb l’entorn i el respecte pel medi ambient. En definitiva, defineix l’ordenació urbanística per a un port proper als barcelonins i barcelonines i arrelat a l’entorn, on conviurà l’activitat econòmica lligada al mar amb un espai públic renovat i de qualitat.
L’àmbit del pla té una superfície de 180.925 m², de la qual 103.561 m² corresponen als sòls de la infraestructura portuària –inclouen els molls de Mestral, Marina, Gregal, Xaloc i el dic de Recer– i 77.363 m², a la làmina d’aigua abrigada. A més, es proposa un sostre total de 32.700 m². A més, el pla especial confirma l’aposta per la nàutica, l’economia blava i la restauració com a eixos centrals de l’activitat del nou Port Olímpic. En aquest darrer àmbit, delimita l’activitat gastronòmica al Moll de Gregal, on es concentrarà el nou model de restauració vinculat al projecte del Balcó Gastronòmic.
Pel que fa a l'economia blava, es promouen activitats nàutiques de formació, de divulgació i recreatives perquè els barcelonins tornin al Port Olímpic i petits i grans guanyin més relació amb el mar. També s’incentivarà la presència d’emprenedors i empreses de serveis nàutics, així com d’entitats que promoguin la innovació, la recerca i l’economia circular en l’àmbit dels sectors blaus. A més, posa l’accent en les millores previstes per fer del Port un espai més accessible, com la construcció de nous accessos cap al barri de la Vila Olímpica i la platja o la generació d’espai públic especialment dissenyat per al passeig, l’estada i la pràctica esportiva.