N’hi ha prou amb fer un tomb per les zones més turístiques de Barcelona per constatar que el turisme massiu ha tornat a una certa normalitat tot i que ara es visqui en un context postpandèmic i la mascareta encara segueixi present als carrers. I tornar a la normalitat vol dir tornar a la massificació, especialment constatable en qualsevol espai estret de Ciutat Vella, on l’anar i venir dels grups turístics sovint congestiona carrers i places, amb llocs com Sant Felip Neri com a exemple clar d’excés d’aforament. Per això, després del parèntesi -per alguns, descans- obligat per la pandèmia de la Covid-19, cal tornar a posar sobre la taula la necessitat de trobat un model turístic sostenible per a Barcelona.
El repte no és gens fàcil, ja que cal tenir en compte que hi ha molts interessos no sempre coincidents, encara que l’objectiu final, el de garantir la sostenibilitat d’un turisme que cohabiti amb els barcelonins sense generar molèsties, pugui ser compartit per actors tan diversos com els empresaris hotelers, comerciants, restauradors, guies turístics habilitats, associacions veïnals i, també, el mateix Ajuntament de Barcelona. Un sondeig als diferents sectors aboca diferents punts de vista en aspectes com la gestió turística, la necessitat de requalificar el tipus de turisme que rep la ciutat, les mesures que cal aplicar per garantir la seguretat i com es pot millorar la relació amb els veïns.
Es pot parlar de normalitat turística?
D’entrada cal preguntar-se si realment es pot considerar la situació generada en els últims mesos de retorn del turisme, especialment viscuda per Setmana Santa i amb perspectives de creixement de cara a l’estiu, com un retorn a la normalitat, entesa aquesta com la situació anterior a la pandèmia, tot tenint present que, en aquesta comparació, el concepte de ‘normalitat’ no només vol dir el retorn del turisme, sinó també dels problemes que aquest comportava en aspectes com la massificació i aglomeracions, la proliferació de pisos turístics i bicitaxis, la inseguretat o l’augment expansiu del soroll, especialment de matinada, generant molèsties entre els veïns.
“Si per normalitat el que volem dir és que hem deixat enrere els dos anys de restriccions i la realitat turística ha tornat a tenir recorregut, doncs sí, però demano que evitem les comparacions lineals amb l’any 2019”, assenyala en declaracions a elNacional.cat el regidor de Turisme de l’Ajuntament de Barcelona, Xavier Marcé, que en un primer diagnòstic d’aquest retorn del turisme assenyala una dada compartida per altres actors: “No tenim turisme rus, ni asiàtic, ni una part del turisme americà”. Cal tenir en compte que l’absència de turisme rus ha estat provocada per la invasió d'Ucraïna, mentre que l’asiàtic i el nord-americà té a veure encara amb les restriccions per la pandèmia.
De fet, aquesta absència la tenen ben present a la patronal Foment del Treball. Com indica a aquest mitjà Guillermo Vallet, president de la Comissió de Turisme de Foment, el turisme rus “era un client molt d’hotels de cinc estrelles, i ara ens està venint un turisme més de proximitat, d’Europa principalment”, tot i que a poc a poc es comença a notar una recuperació del turista nord-americà. Tot i aquesta recuperació, des del Gremi d'Hotels de Barcelona assenyalen que hi ha un 9% d’establiments hotelers que encara no ha obert. “No és la mateixa normalitat”, apunta Manel Casals, director general del Gremi d'Hotels.
Turistes o veïns, qui va primer?
En tot cas, el que és constatable és que Barcelona torna a estar plena de turistes i això genera una qüestió en la que els veïns hi tenen molt a dir: com combinar la presència de visitants amb el dia a dia dels ciutadans. Pere Mariné, vocal de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) recorda que des de la seva entitat, “fa anys que diem que la massificació turística és un problema greu, i la dependència excessiva també”. Tot i assenyalar que “el turisme és una activitat interessant per a Barcelona”, considera que “en els llocs públics cal gestionar les visites, tenir control sobre els guies, les agències i els autocars”.
En aquest aspecte, els guies oficials també tenen les seves queixes, com apunta Macarena Bergada, presidenta de l’Associació de Guies Habilitats per la Generalitat de Catalunya per un Turisme Responsable i de Qualitat (Aguicat), amb el retorn del turisme “els problemes han tornat i agreujats”, i culpa directament l’Ajuntament de Barcelona de causar la massificació amb la seva política de reducció d’espais on encotxar i desencotxar visitants: “Els autocars turístics no poden parar a qualsevol lloc, només a les zones habilitades”, afirma, per afegir que per bona part de Ciutat Vella i l’Eixample només hi ha una parada possible, Correus.
“Vulguis on vulguis anar, fins i tot a la Pedrera, has de baixar a Correus”, assegura Bergada, que considera que aquesta mesura incrementa la presència de turistes a Ciutat Vella i, a més, “discrimina la gent gran”, que es veu obligada a fer llargs desplaçaments a peu. Per la seva banda, Gabriel Jené, vicepresident de Barcelona Futur, apunta que una solució a la massificació és la utilització de la ‘big data’, amb la qual es pot tenir “informació dels accessos dels turistes en determinats llocs i en determinades hores”, una eina que pot servir per “gestionar i regular” la massificació.
Barcelona, la millor ciutat del món?
És bo recordar que a finals d’abril, la secció de viatges del diari britànic ‘The Telegraph’ va concloure que la capital de Catalunya és la “millor ciutat del món” i, per això mateix, un lloc de gran afluència de turistes. En aquest sentit, Ángel Díaz, membre de la Sectorial PIMEC Turisme, apunta que “la nostra gran sort i alhora problema és que Barcelona és una de les ciutats més desitjades del món i això vol dir que hi ha molta motivació de visita”. Per això, apunta que un dels reptes de la gestió del turisme és “reduir la seva estacionalitat”.
De fet, tal com apuntava el primer tinent d’alcaldia, Jaume Collboni, en un acte recent de promoció del turisme científic, la gestió municipal passa per “descentralitzar, desestacionalitzar i diversificar el turisme”. En aquest sentit, el regidor Marsé sosté que cal aconseguir un turista “que no sigui vacacional i que sigui de més qualitat” i per això defensa la necessitat d’apujar els preus dels hotels. Aquest aspecte però, genera controvèrsia. Mentre el Gremi d’Hotels es mostra favorable, perquè “el preu dels hotels defineix el valor del turisme”, des de la FAVB es mostren en desacord perquè seria “un filtre elitista”. “Hauria d’haver-hi més hotels de dues i tres estrelles i no tants de quatre o cinc, això serviria per reajustar l’oferta”, apunta Mariné.
Per la seva banda, des de l’entitat d’empresaris Barcelona Futur sobta la proposta quan “Barcelona va tenir l’oportunitat de tenir un Four Seasons”, que finalment va triar Madrid. “Si un hotel d’aquesta magnitud s’instal·la aquí, fas pujar els preus i dones més valor afegit, i bons hotels, bones botigues i bons restaurants tiren cap amunt i eviten la massificació”, afirma Jené. Des de Pimec apunten que el que cal és dedicar els recursos “a aconseguir que vingui la gent que volem que vingui”, i això implica, més enllà del poder adquisitiu, buscar aquell turista “que està disposat a valorar-nos pel que som, la nostra cultura, el nostre estil de vida, gastronomia i tradicions”.
La seguretat, l’assignatura pendent
En tot cas, un dels problemes que ha acompanyat el retorn del turisme és el dels robatoris. Sense anar més lluny, els darrers dies a Barcelona hi ha hagut successos com l’assalt i robatori d’un rellotge valorat en 150.000 euros al barri de Santa Caterina o la confusa agressió a un guàrdia urbà de paisà per tres turistes que l’haurien confós amb un lladre a la Barceloneta. Tots els sectors són conscients d’aquest problema, perquè com indica Guillermo Vallet (Foment), “els lladres busquen facilitats”. “El que haurien de fer les administracions és legislar en aquest sentit, perquè no pot ser que hi hagi gent enxampada 50 o 60 vegades, i siguin al carrer”, afegeix, per afirmar que “els lladres han de saber que a Barcelona no ho tindran fàcil”.
Per la seva banda, Ángel Díaz (Pimec), “la seguretat és un dels reptes”, i per això recorda que fa un temps “es va aconseguir que Ciutat Vella fos un entorn segur però avui en dia no ho és”. De fet, tots els sectors coincideixen que cal fer molts més esforços en seguretat, tot i que el posicionament de l’ajuntament, expressat en anteriors ocasions pel regidor de Seguretat, Albert Batlle, és advocar per canvis legislatius, fora de l’abast municipal, que evitin la multireincidència. A més, en el capítol d’irregularitats cal incloure també la presència dels habitatges d’ús turístic (HUTs) il·legals, cada cop més restringit, i la competència deslleial de guies no acreditats.
D’aquesta última qüestió, qui hi té molt a dir és Macarena Bergada (Aguicat), ja que els guies acreditats es veuen directament afectats per la presència dels autodenominats Free Tours, guies que es promocionen com a gratuïts, “perquè la trampa és que ho venen com una activitat gratuïta, però després conviden els assistents a donar una propina, i això és competència completament deslleial perquè els guies paguem impostos”. A més, considera que els Free Tours no són interlocutors vàlids perquè les associacions de guies oficials “tenen codis de bones conductes” que els que van per lliure no tenen, ni tampoc formació.
Tot plegat, quin model turístic necessita Barcelona?
Feta la radiografia de la situació, arriba l’hora de preguntar quin model turístic necessita Barcelona. En aquest sentit, i malgrat les diferències en la diagnosi, un concepte és coincident, el de la “sostenibilitat”. Pel regidor de Turisme, Xavier Marcé, el que cal és “un turista basat en tres o quatre grans criteris, que no sigui vacacional, de fet no ho és, la mitjana és de tres nits; en segon lloc, que sigui de més qualitat i en això, cal que els preus dels hotels pugin; també més digitalitzat en els espais més icònics, on comprar entrada anticipada, i un turisme amb interessos que portin valors afegits, de negoci i més compromesos ecològicament”.
Per a Pere Mariné (FAVB), l’aposta ha de ser per “un model amb decreixement de visitants, però si cada vegada ofertes més places d’hotel vas en direcció contrària; el PEUAT [Pla Especial Urbanístic d’allotjaments turístics] va ser un primer pas, que no ha estat efectiu, ja que han augmentat el nombre de places”. “Cal controlar l’oferta -afegeix Mariné- i per això estem en contra de l’ampliació de l’aeroport, però a més cal gestionar millor les visites, els guies, les agències, i aconseguir descentralitzar, per oxigenar els espais més congestionats”. “Barcelona ha de poder acollir un turisme sostenible”, conclou aquest representant veïnal.
Al seu torn, Manel Casals (Gremi d’Hotels) és molt crític amb la “mala gestió” de l’ajuntament, amb exemples com el PEUAT o el debat sobre la concentració turística, “que s’ha gestionat malament”. Per a l’empresari hoteler el que cal és no fer “discursos polítics i assegurar-nos que ens cal un turisme de qualitat”. “Nosaltres cobrem de donar de dormir a la gent -recorda-, i per això som els primers interessats que el que ve de fora dormi bé”. Per això recorda que bona part del turisme que visita Barcelona “no dorm a la ciutat, i això és el que els polítics són incapaços de gestionar”.
Guillermo Vallet (Foment), considera que ja hi ha un model consensuat de “turisme de cultura i valor afegit, amb nous pols d’atracció turística, més zones per repartir el turisme, que s’obri més enllà de Barcelona” i per fer això apunta que, primer de tot, “ja n’hi ha prou d’utilitzar el turisme com una eina política”, i per continuar, cal “polítiques d’inversió en nous pols turístics”, entre els quals hi hauria la muntanya de Montjuïc, “que pot pivotar entre la cultura i l’esport, com a muntanya verda i sostenible”. Com a conclusió, Vallet apunta que cal evitar caure “en el debat destructiu i la turismofòbia, perquè a tots ens interessa que vagi bé i que no hi hagi molèsties”.
Per la seva banda, Ángel Díaz (Pimec), considera que el repte és consolidar un “model de turisme de gestió sostenible, on vingui a Barcelona la gent que volem que vingui, però això demana un esforç de constància, plans clars i temps”. A més, reivindica que Barcelona té “grans infraestructures mèdiques, escoles de negoci, espais esportius, i per això es poden identificar molts motius de visites, i el que hem de fer és treballar per atreure aquesta gent”. "Cal gestionar la realitat, que és que Barcelona és un destí d’èxit, i tenim la sort de tenir atributs com el clima i una marca consolidada”, afegeix, per concloure que el que cal fer és “identificar les pràctiques il·legals i no permetre-les”.
Gabriel Jené (Barcelona Futur) apunta com a eixos bàsics del model turístic barceloní “la desestacionalització i l’esponjament” i recorda que Barcelona “no és una ciutat turística de sol i platja, sinó vinculada a molts altres motius: culturals, esportius, congressos, tecnologia, biomedicina…”. I per això considera que si es produeix massificació és per la “polaritat que té Barcelona respecte a altres zones com el Maresme o la Costa Daurada, que són destins de sol i platja, però prenen Barcelona com punt de visita”, però cal tenir present que “l’atracció de la ciutat va més enllà de la vinculació del turisme de masses i cal atreure gent tot l’any”. I com a exemple, el Mobile World Congress: “Es fa al febrer, fa fred i Barcelona s’omple, aquest és el model que ha de tenir la ciutat”.
Finalment, Macarena Bergada (Aguicat), considera que el repte és aconseguir “un turisme sostenible, respectuós amb la ciutat i els ciutadans i de qualitat”, però apunta que per aconseguir això el que cal és que “els serveis que ofereix Barcelona siguin de qualitat, perquè segons l’oferta tindrem un públic o un altre”. Per això reivindica la necessitat de treballar en aspectes com la “formació continuada i les bones pràctiques” i apunta que si l’ajuntament opta per “promocionar altres zones i descongestionar les zones més turístiques, primer cal una logística que ens permeti arribar-hi”. A més, fa una recomanació clara i concreta per millorar la relació amb els veïns: “Que es faci obligatori l’ús de radioguies” com a mesura clau per reduir la contaminació acústica.
