Tot i que formalment el govern de coalició municipal de Barcelona comparteix totes les decisions preses més enllà de dissensions internes, el cert és que els darrers mesos el soci menor, el PSC, no ha tingut problemes a ventilar en públic els punts de fricció amb el soci major, Barcelona en Comú. El primer tinent d’alcaldia, Jaume Collboni, no va dubtar a anunciar a començaments d’octubre i pràcticament de manera unilateral que aturava la posada en marxa del sistema de recollida de residus al nucli antic d’Horta davant del desgavell provocat a Sant Andreu, un fet que va agafar a contrapeu els comuns, que van haver de maquillar la situació el mateix dia anunciant que els calendaris anunciats no eren fixos i que estaven oberts a canvis.

Més cap aquí ha estat pública i notòria la discrepància entre els dos socis de govern respecte a la instal·lació a Barcelona d’una franquícia del Museu Hermitage, fins al punt que el mateix dia que els promotors de la filial del museu rus anunciaven la renúncia al projecte, es va produir la contradicció flagrant que mentre la segona tinenta d’alcaldia, Janet Sanz (BComú), celebrava la retirada com una victòria, Collboni insistia a defensar el projecte. I el mateix, pràcticament paraula per paraula, ha passat amb el fracassat projecte d’ampliar l’aeroport del Prat, amb l’afegit que la dissensió també es va fer evident al govern espanyol, on els papers estan invertits.

Finalment, aquesta setmana ha arribat el torn al projecte estrella de l’actual mandat d’Ada Colau, el model Superilla i la seva implantació imminent a l’Eixample. En declaracions a Betevé aquest dimecres, la tercera tinenta d’alcaldia i regidora de Mobilitat, Laia Bonet (PSC), va expressar els seus dubtes sobre l’aplicació d’aquest model de pacificació de carrers que el govern municipal vol estendre a bona part de la ciutat. De fet, Bonet va assegurar que cal “fer compatible incrementar el verd i lluitar contra la pol·lució amb la mobilitat sostenible” i, en aquest sentit, va defensar la reforma prevista al carrer de Pi i Margall, on no desapareixerà el trànsit rodat, en contrast amb les actuacions previstes a l’Eixample.

No es pot replicar Consell de Cent

“Ens podem permetre un Consell de Cent?”, es va preguntar Bonet en referència a la imminent transformació d’aquest carrer en un eix verd, per respondre tot seguit: “Sí, sens dubte, però ens agrada més pensar en lògiques com Pi i Margall, on es combina la pacificació amb el pas del transport públic”. De fet, pel PSC el problema no serà tant convertir quatre carrers ―Consell de Cent, Girona, Rocafort i Comte Borrell― en eixos verds, sinó estendre el model per tot el districte, un projecte que, en tot cas, no hi ha temps que sigui portat a terme en aquest mandat.   

En aquest sentit, Bonet va demanar repensar el projecte, “ajustar, reconsiderar i tornar a ajustar, si fa falta”, perquè “no pot ser una lluita contra el cotxe”. De fet, va apuntar alguns canvis necessaris, entre els quals repensar els girs obligatoris als cotxes a les cantonades de l’eix verd: “Cal fer excepcions perquè en alguns casos el gir obliga a recórrer sis illes de cases per fer un tram de 150 metres, pot provocar una congestió enorme i no ens ho podem permetre“.

Els dubtes del PSC han estat recollits per Junts per Catalunya. El portaveu Jordi Martí Galbis ha recordat als socialistes que “no es pot estar al govern i a l’oposició alhora”. “Tant costava fer-nos costat quan demanàvem informes previs d’impacte?”, ha preguntat. De fet, el Model Superilla ha estat àmpliament criticat per entitats com el RACC i la patronal Foment del Treball, que ja han alertat dels efectes negatius que tindrà la implementació d'aquest model d'urbanització en aspectes com la mobilitat i l’economia.