La redescoberta, més o menys casual, d’una secció del túnel de Metro que recorre el carrer Nou de la Rambla de Barcelona ha fet desempolsar un projecte ferroviari completament oblidat, el d’un metro-llançadora que uniria el que avui són les estacions de metro de la línia 3 de Liceu i Paral·lel a través d’una línia recta per sota del carrer Conde del Asalto -és a dir, l’actual carrer Nou de la Rambla-.

En realitat, el tram de tren subterrani era una de les peces d’un projecte ambiciós dissenyat a principis dels anys vint del segle passat destinat a facilitar l’accés a la muntanya de Montjuïc, en plena febre preparatòria de l’Exposició Internacional del 1929, del qual només queda en peu el Funicular de Montjuïc, i és per això mateix que l’empresa que el va presentar era la mateixa, Funicular de Montjuich S.A. L’objectiu, unir el centre de la Rambla amb el Castell de Montjuïc en només onze minuts, una fita irrealitzable encara avui en dia.

El trajecte estaria dividit en tres parts, la primera de les quals seria precisament el metro llançadora, que uniria la Rambla del Centre, és a dir, allà on el 1925 es va inaugurar l’estació de Liceu, fins a l’avinguda del Marqués del Duero -el que actualment coneixem com a Paral·lel-. El tram de ferrocarril subterrani enllaçaria per una banda amb el Gran Metro -l’embrió de l’actual línia 3 o verda-, que aleshores ja arribava fins a Lesseps, i de l’altra amb la terminal inferior del Funicular de Montjuïc, el qual, a la vegada, a l’estació superior del passeig de l’Exposició enllaçaria amb un altre funicular que pujaria fins al castell. Aquest segon funicular, de fet, va ser una realitat entre el 1929 i el 1981, data en que es va desmantellar tot i que encara queda en peu l’estació inferior, situada a Miramar i que està pendent de que TMB li doni un ús definitiu.

Només dues estacions

Tornant però al metro Liceu-Paral·lel -en nomenclatura de l’època Rambla Centro-Marques del Duero-, el projecte el va concebre com una línia de només dues estacions, sense previsió de continuïtat. Cal tenir en compte que en aquells anys les diferents línies de Metro estaven gestionades per empreses privades que desenvolupaven els seus propis projectes sense parar gaire atenció als interessos generals de la ciutadania.

Fos com fos, la idea era unir les dues estacions en línia recte pel carrer Nou de la Rambla, un trajecte de 812,84 metres de longitud que, malgrat l’aparent senzillesa del traçat s’havia d’enfrontar a diversos reptes constructius, el primer dels quals, foradar en una zona altament urbanitzada amb cases força antigues, i el segon, situar l’estació de la Rambla just per sota de l’actual de Liceu, és a dir passant el nou túnel per sota del ja existent.

Amb tot, les obres van començar el desembre del 1930 i fins l’any 1934 es va poder avançar fins a enllestir les cotxeres, tallers i subcentral transformadora localitzats a la cruïlla del carrer Nou de la Rambla amb el carrer de Vila i Vilà, així com part de l’estació del Paral·lel. El tram central però, va donar molts més problemes, complicats per la necessitat de desviar el clavegueram, la presència obstinada d’aigües freàtiques, les continues vagues dels treballadors i les queixes dels veïns i comerciants, que veien més en l’obra una molèstia present que cap benefici posterior. A tot això, els problemes econòmics de l'empresa van engegar a rodar el projecte.

De fet, l’any 34 pràcticament es van abandonar les obres i l’esclat de la Guerra Civil va paralitzar de tot el projecte, que ja no es va reprendre acabat el conflicte, quan l’empresa constructora va passar per dificultats econòmiques com per afrontar la rehabilitació del tram construït.

El penúltim episodi de tot plegat es viu els anys cinquanta, quan en ple procès de remunicipalització, la propietària de les instal·lacions les va oferir a l’ajuntament, que va acceptar tenir-les en compte en cas de perllongament del Gran Metro. Amb tot, i aquí acaba la història, a finals dels anys 60 es va optar per perllongar la L3 per l’estació de Drassanes, inaugurada l’any 1968 i per l’actual de Paral·lel, estrenada el 1970 -en aquell moment, amb el nom de Poble-sec, canviat el 1975 en obrir l’estació que ara porta el nom-.

El trajecte definitiu de la línia verda va deixar totalment obsolet i innecessari el projecte del metro-llançadora, i el que en quedava de les obres a mig fer, relegat a l’oblit. Fins ara.