Les obres de reurbanització del carrer de Ventalló, situat al barri del Camp d'en Grassot i Gràcia Nova, al districte de Gràcia, han fet sortir a la llum un refugi antiaeri, probablement el catalogat com a número 0342. Segons ha informat l’Ajuntament de Barcelona, des del Servei d’Arqueologia de la ciutat s’estan coordinant les tasques arqueològiques juntament amb la direcció arqueològica i la promoció de l’obra (BIMSA), per tal de poder accedir a l’interior del refugi, i comprovar el seu estat de conservació. En les properes dues setmanes es procedirà a fer el buidatge de l’entrada del refugi, la qual es troba tota plena de runa, fins a arribar al tapiat inferior que dona accés a la galeria principal del refugi. 

En aquest punt, i un cop destapiat, la Unitat de Subsol dels Mossos d’Esquadra accedirà a l’interior del refugi per dur a terme la inspecció pertinent, i comprovar la integritat del mateix i el seu estat de conservació. Depenent del seu estat, posteriorment es procediria a documentar arqueològicament tot el refugi mitjançant un escàner 3D. Un cop enllestides aquestes tasques es podrà confirmar que es tracta realment del refugi antiaeri número 0342. La troballa s’ha produït durant les obres per millorar l’accessibilitat i donar prioritat al vianant al carrer de Ventalló. L’actuació consisteix en la implantació de plataforma única, la incorporació de mobiliari urbà, la plantació de nou arbrat i millora del verd, la instal·lació de nou enllumenat i el soterrament de les línies aèries de serveis existents. Les obres continuen paral·lelament a les feines dels equips d’arqueòlegs a la zona de la troballa.

Quatre galeries en creu

Segons el web municipal La ciutat dels refugis, el catalogat com a 0342, del que es conserven plànols i apunts topogràfics, va ser construït el setembre del 1937, no es va acabar completament i era una construcció en mina amb quatre galeries que s’havien d’unir en un punt central –la cruïlla dels actuals carrers Pare Laínez i el passatge Nogués- formant una creu. El refugi, doncs, comptava amb quatre accessos. El primer estava ubicat davant el número 420 del carrer Sardenya, amb un tram d’escala que salvava un desnivell d’uns 10 metres. La galeria girava en direcció oest fins a l’actual número 54 del carrer Pare Laínez. Aquest tram, d’uns 35 metres de llarg comptava amb un pou de ventilació.

El segon accés se situava davant el número 16 del passatge Nogués i es basava en un únic tram d’escala. El tercer accés es trobava ubicat davant el número 1-3 del passatge Nogués, a tocar de la confluència amb la Travessera de Gràcia. Disposava d'un tram d’escala que salvava un desnivell de 6 metres, a partir del qual la galeria s’allargava, per la banda est del carrer, uns 26 metres fins a arribar a l’alçada del número 10-12 on hi havia un pou de ventilació. Finalment, el quart accés, es trobava emplaçat davant el número 14 del carrer Ventalló. Es tractava d’un tram d’escala que salvava un desnivell d’uns 10 metres. En arribar al carrer Pare Laínez, la galeria girava en direcció est 15 metres fins a arribar davant el núm. 44-46 d’aquest carrer. 

Segons els plànols els túnels feien al voltant d’1,5 metres d’ample per 1,95-2,15 d’altura i alguna de les galeries comptava amb banquetes laterals d’obra a les dues bandes. El refugi estaria molt proper d’un previsible objectiu militar, la caserna de cavalleria de Girona, situada en el que avui són equipaments -entre els quals, la comissària dels Mossos d’Esquadra d’Horta-Guinardó- i els Jardins del Baix Guinardó.