Amb la retirada de l’estàtua del negrer Antonio López i López fa dos anys, el monument a Cristòfor Colom s’erigeix avui com l’exemple més obvi —i, per tant, més qüestionat— del passat colonialista de Barcelona. Inaugurat amb l’Exposició Universal del 1888, el complex escultòric dedicat a l’explorador genovès i la conquesta de les Amèriques ha esdevingut un símbol de la ciutat rarament qüestionat. Però avui, arran de les protestes antiracistes als Estats Units i l’enderrocament d’estàtues de colonitzadors, la possibilitat de retirar l’escultura de Colom ha pres prou força perquè l’alcaldessa Ada Colau s’hi refereixi; això sí, per descartar treure-la, assegurant que és "una icona de la ciutat per a bé i per a mal".

Experts consultats per l’ACN es debaten entre enderrocar l’escultura o mantenir-la per revisar el seu significat, i coincideixen que l’herència del colonialisme i l’esclavitud estan més estretament lligades a la capital catalana que qualsevol monument.

L’artista i activista peruana Daniela Ortiz explica que el monument és una "mostra d’agraïment" a Colom perquè "és qui inicia el camí que permet l’enriquiment d’Europa a partir de l’explotació dels pobles del sud". Nega que la població blanca no sàpiga què representa l’estàtua dedicada a Colom o a altres figures claus del colonialisme; al contrari, creu que hi ha "una relació d’admiració" perquè "els europeus saben que s’han beneficiat i segueixen beneficiant-se" del sistema que aquests van forjar. Ortiz, que ha dedicat part de la seva obra a connectar el sistema colonial amb les seves ramificacions més contemporànies, assegura que aquest segueix funcionant "amb les morts en les zones de frontera, amb les deportacions, la persecució de la venda ambulant, etc." "És un monstre immens", diu, "i els monuments són part d’aquest monstre".

Fa una setmana, la líder dels comuns al Parlament de Catalunya, Jéssica Albiach, va proposar la retirada del monument a Colom i més tard va retractar-se’n. La CUP és l’únic grup municipal que ha defensat en repetides ocasions apartar l’escultura. Però Ortiz creu que "resguardar l’estàtua en un museu" no serveix per acabar amb el seu simbolisme. Ella va més enllà i aposta per "tombar-la, vandalitzar-la i marcar una fita històrica per demostrar que això s’ha acabat".

L’historiador Oriol López hi coincideix i també creu que "cal revisar el nomenclàtor i els monuments dedicats a persones vinculades amb el tràfic d’esclaus o el colonialisme", però aposta per "no esborrar-les de l’espai públic i contextualitzar-les, explicant-les molt bé a la ciutadania". López, impulsor de la primera ruta turística centrada en el llegat esclavista de la ciutat, proposa fer "intervencions artístiques que donin una nova explicació" a aquelles figures històriques percebudes com a problemàtiques.

La fortuna dels Güell

La ruta esclavista, impulsada per l’Observatori Europeu de Memòries de la Universitat de Barcelona i oferta al públic a través de l’associació Conèixer Història, acaba el recorregut al pedestal on fa dos anys s’alçava l’escultura d’Antonio López i López (la plaça, situada al capdavall de la Via Laietana, encara manté el nom del que fou el primer marquès de Comillas). L’altre gran nom propi de la ruta, més present en l’imaginari col·lectiu català que López i López, ha aconseguit esquivar la controvèrsia: Joan Güell.

“És sabut que [Güell] tenia plantacions de cotó a Cuba", explica López. Tot i que la implicació directa de Güell en el tràfic d’esclaus no està tan contrastada com la del seu contemporani negrer, està "sobradament demostrat" que a les seves plantacions hi treballaven de manera forçada esclaus vinguts d’Àfrica. La relació entre els dos "indians" va més enllà: la filla de López, Isabel, va casar-se amb el fill de Güell, Eusebi. La parella va anar a viure al Palau Güell, obra d’un arquitecte que trobà en Eusebi el seu mecenes més cèlebre: Antoni Gaudí.

Segons López, fixar-se en el passat de Barcelona —tal com fa la ruta esclavista— serveix per conèixer els lligams entre l’expansió de la ciutat i les fortunes que provenien de les colònies americanes: "Els grans noms de la burgesia catalana d’aquella època van invertir aquests diners fets a les colònies en l’expansió de la ciutat: noves indústries, nous bancs, fàbriques, la construcció de l’Eixample". López reconeix que és una "memòria incòmoda", però creu que "estem obligats a explicar-la".

"Aquestes famílies segueixen sent poderoses"

La doctora per la Universitat Pompeu Fabra i professora a la Universitat Nacional d’Austràlia Karo Moret explica que "moltes d’aquestes famílies segueixen sent poderoses, però han sabut recollir-se i ara la gent ja no sap quina cara fan". Moret, que ha viscut 25 anys a Barcelona, dubta "profundament" que estàtues com les de Colom o Güell siguin retirades. "És una part de Barcelona que no es coneix", i afegeix, amb ironia: "Barcelona és pròspera perquè és fantàstica, perquè els barcelonins són uns emprenedors impressionants. Però van fer mal a gent? No! Com han de fer mal a algú?"

Moret, que investiga la influència de la cultura africana en el coneixement occidental, també creu que els monuments dedicats a colonitzadors han de retirar-se perquè "no són exemple de res", però assegura que el més urgent és corregir el relat històric hegemònic a les institucions educatives. "Segueixo sense entendre que això no s’expliqui de manera general i normativa a la universitat", diu, i critica la gent amb estudis de màster i superiors que encara es refereixen a Güell i altres "indians" com a "emprenedors fabulosos". I afegeix: "Si això no s’incorpora a la història de Catalunya, no hi ha res a fer".