La sessió de constitució de la comissió no permanent d’estudi per fomentar la presència del català a l’entorn digital i als nous formats tecnològics a l’Ajuntament de Barcelona ha servit per posar sobre la taula la situació complicada en què es troba la llengua dels catalans a la capital del país. Com a inici de les sessions, s’ha presentat un informe que recopila dades que fan palesa la disminució de l’ús social del català a la ciutat, principalment entre els joves, ja que actualment és la llengua habitual d’un 36% dels barcelonins. Per districtes, només en un, el de Gràcia, hi ha majoria de catalanoparlants.

L’informe, presentat per la tinenta d’alcaldia Maria Eugènia Gay, recull diversos estudis i enquestes prèvies. Així, segons l’Enquesta de Serveis Municipals del 2023, el català és la llengua habitual del 36,5% de la població, el castellà és l’habitual del 55,9%, i el 7,4% de la població té altres llengües com a habituals. Segons l’Enquesta a la joventut de Catalunya del 2022, el 48% dels joves catalans té com a llengua inicial el castellà, el català el té com a llengua inicial el 32%, el 14% té una altra llengua com a inicial, i el 5,4% combina tant el castellà com el català.

Només majoria a Gràcia

Per districtes, aquest informe apunta que el de Gràcia és l’únic de Barcelona on la llengua habitual és el català, amb un 52,9% de veïns que el fan servir com a llengua principal. A partir d’aquí, la xifra va baixant: un 45,4% a les Corts; 44,2% a Sarrià-Sant Gervasi; 43,8% a l’Eixample; 38,1% a Horta-Guinardó; 37,3% a Sant Andreu; 36,1% a Sants-Montjuïc, 23,2% a Sant Martí; 19,5% a Ciutat Vella i, a la cua, el 17,7% de Nou Barris. A més, segons l’Enquesta d’usos lingüístics de la població de Catalunya, del 2008 al 2018 el català va passar de ser la primera llengua de 397.000 barcelonins a ser-ho de 373.000. El castellà va passar dels 783.000 als 788.000, mentre que altres llengües van passar de 141.000 a 176.000 parlants. La combinació de català i castellà va passar de 74.000 a 46.000. 

Encara pitjor, a totes les franges d’edat, més de la meitat de les persones no tenen gens d'interès a aprendre la llengua catalana ni en millorar-la, la qual cosa implica una disminució de la llengua en determinats contextos que pot incidir en la cultura i la societat. També es mostra que a la franja d’edat dels més joves (de 15 a 29 anys) no hi tenen gaire interès, amb un 52,1% (tot i que a la de les persones de més de 65 anys és superior, amb un 71,8%). Pel que fa a la llengua utilitzada per interactuar en webs o blogs, segons l’Idescat, el català era utilitzat sempre o quasi sempre pel 27,6% de la població el 2017 i un 27,8% el 2021. El català va ser utilitzat algunes vegades pel 25,5% dels catalans el 2017 i un 36% el 2021. En canvi, l’ús habitual en xats i fòrums va passar del 24% al 16,7% del 2017 al 2021. A les xarxes socials també va disminuir l’ús del català del 31% al 24% en quatre anys. En l’àmbit de la missatgeria mòbil, l’ús habitual és més elevat, arriba al 40%, però ha disminuït respecte al 47% del 2017. L’ús esporàdic ha augmentat del 19 al 33%.

Objectius de la comissió no permanent

Segons recull l’ACN, la comissió no permanent analitzarà l’estat actual del català a l’àmbit digital i l'ús que en fan els joves. L'objectiu és estudiar una estratègia municipal que reverteixi la situació actual i ofereixi propostes concretes per promoure l’ús del català en els entorns digitals i especialment entre la joventut. Comptarà amb la participació d'especialistes de diferents sectors per dotar-la d’expertesa. Els temes a tractar inclouran el diagnòstic de la situació del català entre els joves a l’entorn digital, els nous formats audiovisuals i el seu ús en català, els videojocs i creadors de contingut, els projectes d’èxit en territoris de parla catalana i altres països i el paper dels mitjans de comunicació públics en la promoció del català.

Les cinc sessions en què se celebrarà aquesta comissió fins al novembre seran públiques i la comissió requerirà la presència de persones expertes i rellevants per a l'estudi, com ara Rosa Romà, directora de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; Genís Roca, president de la Fundació PuntCat; Alba Riera, creadora de contingut per a xarxes socials; Arnau Rius, fundador del Canal Malaia; Albert Lloreta, realitzador audiovisual i fundador de la cooperativa Bonobo Films, i Àlex Hinojo, primer viquipedista resident a Catalunya i gestor cultural.

A la sessió constitutiva, el govern municipal, del PSC, i JxCat, Comuns i ERC s’han posicionat a favor de fomentar el català a l’àmbit digital i juvenil, mentre que PP i Vox no s’hi han mostrat contraris, però han culpat de la davallada de l’ús les polítiques lingüístiques de la Generalitat de les últimes dècades.