Parlar català constitueix el quart motiu discriminació a Barcelona, per darrere de les discriminacions xenòfobes, per motiu de salut i LGTBI-fòbiques. Així es desprèn de l'últim informe de l'Observatori de les Discriminacions de Barcelona, que s’ha presentat aquest dimarts a la tarda a la capital catalana. Durant el 2023, l'informe apunta que a la ciutat de Barcelona es van comunicar fins a 125 discriminacions per l’ús d’una llengua, totes vinculades al català. Aquesta xifra suposa un creixement del 38,9% respecte de les 90 discriminacions denunciades el 2022, que ja eren més que les 55 del 2021, les 47 del 2020 o les 45 del 2019. En total, l'any passat les discriminacions per parlar en català van representar un 14,45 % del total de denúncies, un percentatge lleugerament superior al de l'any anterior. L’any passat es van registrar 865 situacions de discriminació, és a dir, 234 més que les 631 del 2022. Del total, 230 incidències van ser per racisme i xenofòbia; 217 per salut; i l’LGTBI-fòbia va ser el tercer motiu, amb 205 denúncies.

La majoria de discriminacions per parlar català van ser perpetrades per empreses o entitats privades —80 casos— i per administracions públiques —45 casos. En el primer cas, els agents discriminadors van ser treballadors que van negar l'atenció a persones que volien continuar parlant en català, agents en oficines bancàries i treballadors de comerços i restaurants. Amb relació a l'administració pública, van ser perpetrades, sobretot, per funcionaris de l'àmbit de la salut i per agents dels cossos de seguretat locals.

Motius de discriminació a Barcelona l'any 2023 per nombre de denúncies. Font: Observatori de Discriminacions de Barcelona

Mireia Plana, vicepresidenta de Plataforma per la Llengua, ha destacat en la presentació de l'informe que la sanitat és un dels sectors que més preocupa l'entitat pel que fa a les discriminacions lingüístiques. Explica que sovint, quan els discriminats es queixen, els agents discriminadors modifiquen la narrativa dels fets ocorreguts per no fer front a la denúncia i acaben relativitzant la situació i culpabilitzant-ne la víctima. D'altra banda, assenyala que la necessitat de ser atès porta a cedir i canviar la llengua en molts casos. "La sensació de vulnerabilitat es percep especialment en l'àmbit de la salut mental, la pediatria i la gerontologia", explica.  Per a l'ONG del català, l'Informe demostra que la discriminació lingüística la pateixen especialment els catalanoparlants, i que la normativa que teòricament n'empara els drets no és efectiva per aturar les discriminacions que pateixen ni la impunitat dels qui les practiquen.

Racisme, LGTBI-fòbia i discriminació per motius de salut

En el cas de la discriminació racial, l’Observatori subratlla que les persones que més situacions per racisme i xenofòbia van viure són les d’origen magrebí o àrab, seguides de les persones negres, i, en tercer lloc, les d’origen llatinoamericà. Les entitats i empreses són el principal agent discriminador, amb situacions provinents de les direccions de les empreses, la seguretat privada d’espais d’oci i discoteques, persones treballadores de clíniques privades o agents d’empreses immobiliàries. En el cas de discriminació per motiu de salut, de les 217 incidències registrades 151 van estar relacionades amb diagnòstics de salut mental i 42 tenien a veure amb la salut sexual i reproductiva. El principal agent discriminador en aquest àmbit va ser l’administració pública, subratlla l’Observatori. De les 205 incidències per LGTBI-fòbia a Barcelona, 109 van ser per gaifòbia i 58 per transfòbia, i el principal agent discriminador van ser les persones particulars. L’agressió física ha estat el tipus de discriminació més recurrent en aquestes situacions.

 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!