L’avinguda Maria Cristina de Barcelona és un conjunt monumental que, per anar bé, s’ha de visitar de nit, en un dia amb poca humitat i, cosa no gaire difícil en una gran ciutat, amb una atmosfera no excepcionalment neta. I ja posats a demanar, sense restriccions per sequera. Aquestes són les condicions necessàries per gaudir al màxim de l’espectacle de llum i aigua que ofereix la Font Màgica, actualment fora de servei per la manca d’aigua. Amb tot, hi ha un component de tot plegat que no falla mai i que, a més, és una de les icones de Barcelona. Ens referim a la il·luminació posterior del Palau Nacional, l’enorme edifici seu del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) que corona tot el conjunt, on es projecten nou impressionants feixos de llum.
De fet, aquests feixos de llum, que amb les condicions atmosfèriques apuntades més amunt poden arribar a ser visibles a un centenar de quilòmetres de distància, son part del llegat encara viu de l’Exposició Internacional del 1929 -fins al punt que conformen el logo de Fira de Barcelona- i un fil directe amb la motivació inicial d’aquella ‘expo’, projectada inicialment com a Exposició d’Indústries Elèctriques. Els espectacles lumínics, molt de moda en aquella època, enllaçaven perfectament amb la lloa a l’electricitat prevista i la inclusió dels projectors coronaven tot el conjunt monumental de l’avinguda i alhora retallaven la silueta de l’imponent Palau Nacional.
Gairebé cent anys després i amb la Font Màgica fora de servei -esperem que temporalment-, la il·luminació dels focus del Palau Nacional es manté en marxa, tot i que sense la majestuositat que implica el funcionament de tot el conjunt de llums i fonts. L’horari canvia en funció de l’època de l’any, i, a tall d’exemple, durant el setembre es pot veure de dijous a diumenge entre les 21 i les 24 hores, mentre que a l’octubre s’encén de divendres a diumenge de 20 a 22 hores. Poc o molt, la imatge dels feixos retallant el Palau Nacional sobreviu també a la sequera.
Entrada bàsica a 2 euros
Ara bé, si per gaudir d’aquest símbol icònic cal mirar al Palau Nacional des de l’avinguda Maria Cristina, el que poca gent sap és que descobrir on estan situats els projectors és possible i a un preu molt econòmic. N’hi ha prou amb pujar a les terrasses-mirador del MNAC, un al·licient a la visita d’aquest edifici no gaire coneguda. De fet, tot i que la visita a l’edifici es pot fer dins de la sempre recomanable visita al Museu Nacional d’Art de Catalunya, veure només les parts públiques de l’edifici, com la Sala Oval, és possible amb una tarifa força econòmica, dos euros, que a més inclou la visita a les terrasses.
A les cobertes del MNAC hi ha un itinerari prefixat que condueix el visitant al voltant de tota la part superior de l’edifici, on es poden descobrir vistes inèdites de la ciutat, tant per la banda que dona a Montjuïc com per la banda que dona a la plaça Espanya. La volta sencera culmina en una terrassa-mirador sobre l’avinguda Maria Cristina, que ofereix la visita des de més altura possible de tot el conjunt firal. Ara bé, a mig camí d’aquest itinerari es poden veure els projectors, una curiositat que no passa desapercebuda i que, al preu de dos euros, està a l’abast de tothom.