L’Exposició Internacional del 1929 va ser tot un revulsiu per a la ciutat de Barcelona i en especial pel vessant de Montjuïc més proper a les zones urbanes. Allà es va obrir l’avinguda de Maria Cristina com la gran via d’accés a un recinte firal que donava la benvinguda amb les dues Torres Venecianes i que quedava coronat pel Palau Nacional, actual seu del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). A banda i banda, un seguit de palaus i pavellons que han donat servei durant gairebé cent anys i que, amb diverses renovacions al llarg dels anys, actualment componen l’espai firal de Montjuïc, que encara acull tota mena d’usos. De fet, un dels més recents ha estat l’habilitació del pavelló Rius i Taulet com a punt de vacunació massiva contra la covid.
Amb tot, molts dels pavellons han quedat obsolets i l’espai es veu ja en la necessitat de passar pàgina el 1929 i encarar el futur amb un procés de transformació que ve obligat per la finalització de la concessió municipal a Fira de Barcelona, actual gestora dels recintes, que expira el 31 de desembre del 2025. La intenció de l’ajuntament, anunciada el passat novembre, de remodelar urbanísticament tot el recinte ha pres forma amb un primer projecte que s’ha pogut visualitzar aquesta setmana i que preveu, en línies bàsiques, aprimar i alhora modernitzar l’espai firal i destinar la resta de sòl a habitatge i equipaments socials.
La plaça de l'Univers, habitualment tancada al públic, desapareixerà i al seu lloc hi haurà un carrer i nous pavellons / David Rico
Ja al novembre es va anunciar l’obertura d’un procés participatiu obert a la ciutadania amb les premisses de remodelar urbanísticament el recinte, però sense qüestionar la permanència de la Fira. En aquell moment, la segona tinent d’alcaldia, Janet Sanz, va assenyalar que “gairebé 100 anys després de la seva construcció”, calia que l’espai firal deixés “de ser un recinte i passi a ser ciutat”, mantenint l'activitat econòmica de la Fira però alhora amb “sensibilitat” a les necessitats de la ciutat. El procés participatiu ha rebut propostes de tota mena, inclòs un Museu del Transport que, de moment, ha quedat fora del projecte.
Menys espai per la fira, però renovat
El punt central d’aquesta renovació és l’aprimament de l’espai firal, que actualment ocupa 130.000 m² de sòl -vials inclosos- i que passaria a ocupar 70.800 m², és a dir, un 53%. Això sí, amb espais “més flexibles, eficients, compactes i moderns”, segons ha informat l’Ajuntament de Barcelona. A efectes pràctics això significaria la conservació del Palau de Comunicacions i Transports, la construcció d’un nou pavelló a l’espai dels actuals Palau de Congressos i Pavelló Rius i Taulet i la remodelació del Palau de la Metal·lúrgia, que quedaria seccionat pel mig per obrir un nou carrer. Tots aquests espais tenen façana a l’avinguda Maria Cristina, que romandria així com a eix central de l’espai firal, el qual mantindria la seva imatge d’entrada, amb les Torres Venecianes i els dos palaus amb façana a la plaça d’Espanya.
Transformació del recinte segons el projecte de l'Ajuntament de Barcelona / AjBCN
La proposta compta amb el vistiplau de Fira de Barcelona, que ha destacat l’oportunitat de modernitzar les instal·lacions, que porta implícita una pròrroga de la concessió. El director general de Fira de Barcelona, Constantí Serrallonga, considera que la proposta comporta un equilibri que permet combinar “l’activitat firal amb habitatge, equipaments i altres usos ciutadans”, i ha destacat que això permetrà “renovar i modernitzar les nostres instal·lacions per convertir-les en un espai singular del segle XXI, aportant alhora nous valors als veïns i a tota la ciutat”, que a més, es combinarà amb l’ampliació, ja en marxa, del recinte firal de la Gran Via.
Què passarà amb la resta de l’espai?
La redefinició del recinte firal suposarà l’alliberament de 50.000 m² per ser destinats a nous usos, que es repartiran en 13.350 m² per a habitatge públic, 22.000 m² per a equipaments públics i 23.225 m² de zones verdes i vials. A més, hi haurà 4.350 m² d’espais vinculats a la Fira que serviran per potenciar altres activitats econòmiques. La zona d’habitatges es construirà a la zona que actualment ocupa el pavelló situat al Paral·lel i el carrer Lleida, habitualment en desús i que serà enderrocat. La previsió de l’ajuntament és donar cabuda a quatre edificis amb mig miler d’habitatges, un nou barri que conformaria una extensió del Poble-sec.
Projecte de nous pisos a l'espai firal de Montjuïc / AjBCN
A la proposta d’habitatges a la banda que toca al Poble-sec cal sumar-hi una reformulació dels vials, que tenen com a objectiu principal connectar per l’actual espai del recinte firal dos barris que fins al moment gairebé han viscut d’esquenes: la Font de la Guatlla i el Poble-sec. La intenció és cedir espai de la plaça de l’Univers -la gran plaça que hi ha dins de la Fira, habitualment tancada al públic- als nous pavellons a canvi d’obrir un nou carrer d’ús públic que connectaria la zona dels nous habitatges amb l’avinguda de Maria Cristina. Al mateix temps, el Palau de la Metal·lúrgia es partiria en dos, donant continuïtat al nou carrer que arribaria a connectar amb el carrer de Mèxic.
Perllongació del carrer de la Guàrdia Urbana
A aquesta reurbanització de la zona s’hi afegirà la perllongació del carrer de la Guàrdia Urbana, que actualment finalitza a l’avinguda de Rius i Taulet i que, amb l’enderroc del palau del carrer Lleida i la construcció dels blocs d’habitatges es podrà allargar fins al Paral·lel, connectant allà amb el carrer Sepúlveda i l’avinguda Mistral. També es millorarà la connectivitat amb l’Eixample a la zona dels habitatges, amb vials nous que connectaran amb els carrers de Floridablanca i Tamarit. Tots aquests canvis comportaran també la millora de la mobilitat als carrers de Lleida i Mèxic, que està previst que passin a ser de sentit únic.
El Palau de Congressos serà enderrocat i substituït per un nou pavelló firal / David Rico
Tot plegat suposarà dedicar més de 23.000 m² a zones verdes i per a vianants, de manera que tot l’entorn, que també preveurà la implementació d’una nova xarxa ciclista, captarà molt més protagonisme del verd, convertint l’entorn en més amable i alhora, més integrat en la ciutat, assolint així un dels objectius de la reforma, millorar l'assimilació de tota la zona en la trama urbana de Barcelona, deixant enrere un ús gairebé exclusiu com a espai firal a un que potenciï les relacions veïnals i que igualment, apropi la muntanya de Montjuïc a la ciutat de Barcelona, conservant, això sí, el caràcter monumental de bona part de l’espai.
El palau del Paral·lel amb Lleida, amb una columnata, donarà pas a habitatges / David Rico
De fet, per sobre de Rius i Taulet no hi ha previstos canvis importants. D’entrada la part de la Font Màgica i el Pavelló Mies van der Rohe no patiran cap canvi, mentre que els dos grans palaus, el de Victòria Eugènia i d’Alfons XIII també es mantindran, tot i que amb alguns canvis. El de Victòria Eugènia es destinarà a equipaments, en concret a acollir una necessària ampliació del MNAC, mentre que el d’Alfons XIII romandrà dins l’àmbit firal com a hub de l’àmbit cultural i Nou Palau de Congressos. Finalment, el pavelló d’Itàlia -el que té forma d’hangar- serà un equipament esportiu.
Horitzó 2029
Segons ha informat Fira de Barcelona, totes aquestes novetats podrien estar enllestides en el marc del centenari de l’Exposició Internacional del 1929, és a dir, amb l’horitzó fixat en l’any 2029. D’aquesta manera, la ciutat podria tancar el cercle de la gran reconversió que va tenir la capital de Catalunya fa un segle amb una nova operació urbanística que, tot i el caràcter limitat, permetria rellançar l’espai en una associació entre la Fira de Barcelona -que mantindrà un 53% de sòl per als seus usos- i la ciutat, amb més habitatge, més zones verdes i millor connectivitat entre els barris adjacents. Tot plegat, una manera de passar pàgina al 1929 amb la vista posada al futur.
Imatge principal: L'avinguda Maria Cristina conservarà el seu caràcter monumental, amb les Torres Venecianes i la Font Màgica a cada extrem / David Rico