La intenció de l’Ajuntament de Barcelona de renovar íntegrament el pont del carrer de Santander, coneguda la setmana passada, comportarà l’enderroc d’una de les últimes passeres sobre la via del tren que queden a la ciutat, un element que a poc a poc ha anat desapareixent del paisatge urbà tot i que durant anys, quan les vies del tren circulaven en trinxera pel mig de la ciutat, eren ben habituals. La modernització de la ciutat va comportar el soterrament de les vies en carrers tan concorreguts com el de Balmes -completada el 1929- i el d’Aragó -enllestida el 1960- i les va treure del centre de Barcelona.
La gran renovació olímpica va suposar la desaparició d’altres passeres, com les que creuaven les vies del tren al desaparegut barri d’Icària, actualment la Vila Olímpica, on el garbuix de línies de ferrocarril -també desaparegudes- se salvava amb passeres, una de les quals, situada al desaparegut carrer del Gasometre, va protagonitzar un cèlebre anunci de promoció de la Formació Professional als anys vuitanta. Amb tot, i malgrat el seu caràcter d’estructura antiga, el cert és que la majoria de passeres han quedat obsoletes, relegades a espais perifèrics i amb poques excepcions, molt poc transitades, cosa que les converteixen en un espai sòrdid, no adaptat a persones amb mobilitat reduïdes, insegur i que es van fent malbé per manca de manteniment.
A Barcelona i rodalia encara en queden un grapat, amb una distinció d’entrada, les pràctiques i actualitzades, d'una banda, i les totalment obsoletes per l’altra. També hi ha zones urbanes, com la part que va des del Bogatell fins a la plaça de les Glòries, on el tren encara transcorre en trinxera, però on no hi ha cap passera específica per a vianants. A l’espera que a poc a poc acabin per desaparèixer, aquestes són algunes de les que encara avui es poden transitar com un record d’un temps en que els trens circulaven per mig de la ciutat a vista de tothom. Un temps, en tot cas, que no es troba a faltar.
És de les més modernes, ja que es va començar a construir el 2015 amb la finalitat de connectar els carrers de Joan Comorera i de São Paulo, amb l’objectiu de donar als vianants un accés ràpid entre les dues bandes de la via del tren a l’àmbit del centre comercial La Maquinista sense forçar a utilitzar els ponts de vehicles als carrers Palomar i Sant Adrià. Amb disseny modern i tres metres d’amplada, està adaptat per passar-hi amb cadira de rodes. Hauria de desaparèixer amb la finalització de les obres ferroviàries de l’estació de la Sagrera i la conversió de tot l’espai en un gran parc urbà.
La passera de la Maquinista serà algun dia substituïda pel parc lineal de la Sagrera / Carlos Baglietto
La gran passera. El calaix ferroviari de Sants és, de fet, una passarel·la continuada de 760 metres que uneix els barris de Sants i la Bordeta. Inaugurada l’agost del 2016, va ser la manera de cobrir les vies del tren sense soterrar-les, una solució a mitges que no va acabar d’agradar als veïns, en especial els que, de sobte, van veure com apareixia un mirador directe sobre les seves finestres que els va causar una flagrant pèrdua d’intimitat en habitatges situats en segones i terceres plantes. Amb tot, es va guanyar una zona enjardinada i els accessos estan perfectament adaptats, amb rampes, ascensors i escales mecàniques.
El calaix de Sants és una passarel·la continuada, una solució controvertida per amagar el tren sense soterrar-lo / Carlos Baglietto
La passera del carrer Santander és un bon exemple de passarel·la obsoleta i fins i tot sòrdida. Rovellada, mancada de prou manteniment i amb unes escales que impedeixen l’accés a persones amb mobilitat reduïda, per sort té els dies comptats un cop l’ajuntament ha anunciat que la renovació del pont inclourà espai per a vianants i, per tant, la passera serà enderrocada. La previsió és iniciar les obres al setembre i finalitzar-les en disset mesos, és a dir, cap al gener del 2024 ja hauria d’estar el nou pont enllestit i la passera que salva el ramal per on passen els trens amb origen o destí al Maresme, ja hauria d’haver desaparegut.
La passarel·la del carrer Santander hauria de desaparèixer l'any vinent / Carlos Baglietto
Aquesta passera passa per sobre de les vies del tren, però com estan cobertes, no es veuen. Permet l’accés entre Sant Andreu i les zones d’aparcament adjacents a la cotxera del Triangle de TMB i, des d’allà, al barri de la Verneda i la Pau. Més enllà dels usuaris de la zona d’aparcament, el seu ús és residual, i l’escala que salva el desnivell a la banda de Sant Andreu no la fa precisament amable. La reurbanització de la zona un cop acabin les obres de l’estació de la Sagrera també en fa preveure la desaparició. Això sí, a llarg termini.
La passera facilita l'accés a una zona d'aparcament / Google Street View
La passera més transitada de totes és la que es troba a l’Hospitalet de Llobregat connectant els barris de Santa Eulàlia i la Torrassa i a tocar d’una important estació de Metro. A més d’estar catalogat com a bé cultural d'interès local, el pont d’en Jordà -en honor al seu promotor, Josep Jordà i Poll-, té l’estructura de pont ferroviari, amb bigues de perfils d’acer reblonades. A més, està adaptat per a persones amb mobilitat reduïda amb rampes i escales mecàniques al costat de Santa Eulàlia. En tractar-se d’obra catalogada, en cas d’una eventual cobertura de les vies del tren caldria estudiar la seva conservació.
El pont d'en Jordà, la passera més transitada / Carlos Baglietto
La passera que hi ha situada just a l’entrada de la gran platja de vies de l’estació de Montcada Bifurcació té un origen que la situa a Nou Barris, a Barcelona. De fet, es tracta d’una estructura viatgera i reaprofitada, ja que durant els anys noranta estava situada sobre la ronda de Dalt, connectant els barris de Canyelles i la Guineueta entre la plaça de Karl Marx i el pont de vehicles situat a l’altura del carrer Guineueta. La cobertura de la Ronda de Dalt a Nou Barris a principis d’aquest segle va comportar que la passera fos innecessària, i va ser reubicada a Montcada i Reixac. Precisament, està previst que el govern espanyol doni llum verda a les obres de soterrament de l'R2 a Montcada i Reixac per 387 milions d’euros.
Passarel·la reutilitzada, de Nou Barris a Montcada i Reixac / Google Street View
Una altra passera amb nom propi a l’Hospitalet de Llobregat és el pont de la Vanguard, que fa referència a la fàbrica d’electrodomèstics del mateix nom. Ha estat objecte de diverses intervencions artístiques, integrant així l’ús de connexió entre els barris de Sant Josep i Santa Eulàlia amb la sensibilitat cultural. Al mateix municipi de l’Hospitalet de Llobregat i seguint el curs de la via del tren hi ha tres passeres més a la zona del Gornal i l’estació Bellvitge de Rodalies, anomenats dos d’ells com a Pont de Ferro i un tercer com a Pont Verd, pel seu color característic. També n'hi ha una altra abans d'arribar a l'estació de Renfe de l'Hospitalet de Llobregat.
La pujada a la passera, amb un seguit de rampes / Google Street View
Seguint el ramal de ferrocarril per on hi ha la passera del carrer Santander però ja al terme municipal de Sant Adrià de Besòs hi ha dues passeres més. En ordre descendent hi ha una primera al polígon industrial, força sòrdida i en mal estat que uneix les dues parts de l’avinguda del Ferrocarril, i una altra just a tocar de la Ciutat Esportiva Dani Jarque de l’Espanyol en un estat de conservació només una mica millor i que és una de les vies d’accés per als usuaris de les instal·lacions esportives. De tota manera, la proximitat del pont de la Rambla Guipúscoa, amb voreres per a vianants els converteix en superflues.
Passarel·la a tocar de la Ciutat Esportiva de l'Espanyol a Sant Adrià del Besòs / Google Street View