Aquest mes de novembre se celebren els quaranta anys del reconeixement, per part de la Unesco, de tres obres d’Antoni Gaudí com a patrimoni mundial, concretament el Palau Güell, el Park Güell i la Casa Milà -més coneguda com la Pedrera-. Una fita que va suposar el reconeixement a escala global de l’obra modernista de Barcelona i, en particular, la d’Antoni Gaudí, que amb els anys s’ha convertit en una icona de la ciutat. La llista va ser ampliada l’any 2005 -l’any vinent en farà vint- amb una segona tongada de reconeixements que va incloure la Casa Vicenç, la cripta i la façana del Naixement de la Sagrada Família, la Casa Batlló i la Cripta de la Colònia Güell -aquesta última al municipi de Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat)-. Sobre la taula hi ha una tercera ampliació en l’horitzó.
Anem a pams. En una primera fase del reconeixement de l’obra de Gaudí, ara fa quaranta anys, el 2 de novembre del 1984 es van declarar tres obres que es van veure així reconegudes i, especialment, protegides en la seva integritat, perquè precisament la declaració de Patrimoni Mundial per part de la UNESCO -l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura- obliga a tenir una especial cura en la conservació i respecte a l’estat originari de les obres distingides. A més, aquestes tres obres de Gaudí van ser dels primers monuments contemporanis a rebre aquesta important distinció. Aquestes van ser les tres obres distingides:
Palau Güell: El modernisme en ple Raval
Situat al carrer Nou de la Rambla, al Raval, el Palau Güell és una de les obres d’Antoni Gaudí a Barcelona que poden passar més desapercebudes. Amb tot, no es tracta pas d’una obra menor, ja que, com en altres obres encarregades pel principal mecenes de Gaudí, Eusebi Güell i Bacigalupi, l’arquitecte va poder comptar amb finançament gairebé il·limitat i molta llibertat creativa. És per això mateix que la façana principal evoca un castell de l’Edat Mitjana, molt en la línia dels corrents neogòtics que van impregnar el primer modernisme. Edificat entre 1886 i 1890, la residència familiar dels Güell es va situar al Raval per unir, per un passadís actualment cegat, el nou immoble amb els edificis que el mateix Güell posseïa a la Rambla, als actuals números 35 i 37, on Eusebi hi havia viscut de solter.
Park Güell: D’urbanització fracassada a jardí d’èxit
L’espai icònic de Gaudí fora del centre de la ciutat és el Park Güell, un projecte no reeixit de construir una urbanització per a famílies benestants que va quedar en un dels jardins més espectaculars del món. L’any 1900, Gaudí, arquitecte de capçalera dels Güell, es va encarregar de concebre la urbanització, dissenyant el traçat de camins, viaductes i escales que unien les parcel·les previstes, a més de zones comunes, com la sala hipòstila, que havia d’acollir un mercat, i la plaça central, que volia ser l’eix vertebrador d’aquell nou barri que comprendria seixanta habitatges per reunir el bo i millor de la societat barcelonina. D’aquell fracàs en deriva el seu èxit actual, on hi ha problemes de massificació turística.
La Pedrera: Viure de lloguer en un patrimoni mundial
A més de patrimoni de la Unesco des de 1984, la Casa Milà és un dels espais més populars de l’obra de Gaudí a Barcelona. Precisament la seva singular façana li va valdre el nom amb la que és comunament coneguda, la Pedrera. Situada al xamfrà del passeig de Gràcia amb el carrer Provença, suposa l’eclosió de l’Eixample com a gran aparador de la burgesia per mostrar el seu poder. L’edifici va ser construït entre 1906 i 1912 per encàrrec de Pere Milà i Roser Segimon, que van ocupar la planta principal i van destinar la resta de plantes a lloguer, amb la particularitat que encara hi ha llogaters que hi viuen.
L’ampliació del 2005: de quatre a set obres
L’any 2005, l’obra de Gaudí considerada com a patrimoni mundial per la Unesco va ser ampliada amb quatre obres més, en el que seria la consagració de l’obra gaudiniana i que va revertir en l’augment de la projecció internacional de la ciutat de Barcelona. En aquesta ocasió van obtenir aquest reconeixement tres obres situades a la capital de Catalunya i una de fora de la ciutat. En concret, els edificis distingits van ser la Casa Batlló, al passeig de Gràcia; la Casa Vicens, al carrer Carolines de Gràcia; la part històrica de la Sagrada Família, és a dir, la cripta i la façana del Naixement, i la Cripta de la Colònia Güell, situada al municipi de Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat).
La tercera ampliació, una aposta de futur
Pel que fa a una tercera ampliació, el passat mes de juny els representants de sis entitats titulars d’edificis dissenyats per Antoni Gaudí van signar un protocol d’intencions amb l’objectiu de sumar esforços perquè les obres que gestionen assoleixin la declaració de patrimoni de la humanitat, amb l’objectiu que l’any 2026, en ocasió del centenari de la mort d’Antoni Gaudí, puguin tenir-se enllestits els informes per elevar formalment la petició. D’aquestes sis obres, dues són a Barcelona, la Torre Bellesguard i el Col·legi de les Teresianes -Col·legi Teresià de Barcelona-, una a Palma, que és la intervenció de Gaudí a la Catedral-Basílica de Santa Maria de Mallorca, i les altres tres pertanyen a les obres gaudinianes fora dels Països Catalans: el Caprici de Comillas (Cantàbria); el Museu Casa Botines de Lleó i el Palau Episcopal d’Astorga (Lleó).
De fet, segons va assenyalar a ElNacional.cat l’arquitecte conservador de la Torre Bellesguard i comissari de l’Any Gaudí, Galdric Santana, aquesta ampliació podria arribar a finals de dècada, perquè els promotors treballen ara amb “l'objectiu pel 2026 de tenir l'informe, el document previ i descriptiu dels valors d'autenticitat” d’aquest seguit d’obres gaudinianes, perquè l’administració pública, en última instància l’Estat espanyol, pugui tramitar la petició davant la Unesco a través d'ICOMOS, el Consell Internacional dels Monuments i Llocs Històrics. “Un cop es fa això, poden passar perfectament tres o quatre anys, és a dir, té perspectives d'assolir-se entre el 2029 i el 2030”, va afegir Santana. Per tant, en cinc o sis anys, el patrimoni mundial de la Unesco podria comptar no amb tres ni amb set obres de Gaudí, sinó amb tretze.