En un context en que l’Ajuntament de Barcelona ha redoblat esforços per incrementar la fiscalitat turística, amb exemples constatables com la negociació de les ordenances fiscals o l’augment del recàrrec turístic municipal fins als quatre euros i la voluntat d’incrementar-lo fins als vuit, l’Associació Internacional de Línies de Creuers (CLIA) ha reclamat al consistori barceloní que s'ampliï la base de recaptació en comptes de carregar amb més impostos el sector dels creueristes. La patronal dels creuers ha fet aquesta demanda com a conclusió de la presentació d’un informe de la Universitat de Barcelona que conclou que els creueristes de trànsit generen més ingressos que despeses a l’Ajuntament de Barcelona.
L’informe, presentat aquest dimarts pel catedràtic d’Economia Aplicada de la UB Jordi Suriñach, demostra, a partir de xifres d’abast públic, que els creueristes de trànsit, és a dir, aquells que s’estan unes dotze hores a la ciutat, generen més ingressos que despeses i alhora, que són els únics visitants considerats com a excursionistes, és a dir, que no pernocten a la ciutat, que paguen l’Impost d’Estades en Establiments Turístics (IEET, popularment anomenada taxa turística), més el recàrrec municipal. És davant d'aquesta constatació que el director de CLIA a l’Estat espanyol, Alfredo Serrano, ha reclamat a l’Ajuntament de Barcelona que “més que incrementar la taxa, s’hauria d’ampliar la base”.
“Estem sorpresos que els creueristes de trànsit siguin els únics excursionistes que visiten la ciutat unes hores que paguen l’impost turístic”, ha afirmat Serrano, per afegir que si l’Ajuntament necessita més recursos, el que hauria de fer és “ampliar la base de contribuents”, és a dir, posant el focus en aquells turistes que visiten per unes hores la ciutat sense pagar cap impost o recàrrec turístic. Val a dir que, per part de l’Ajuntament, es busca precisament aquest resultat amb noves mesures com l’augment dels preus als autocars turístics per l’ús de les zones d’aparcament a Barcelona, amb la previsió de quadruplicar els preus.
A més, Serrano també ha indicat que respecte al destí dels diners ingressats per l’Ajuntament de Barcelona gràcies al recàrrec municipal, que van ser 80,5 milions d’euros i que el govern municipal destina a despeses corrents en béns i serveis, aquests haurien de tenir “un destí finalista”. “Si la raó per fer el recàrrec és que es generen externalitats negatives, obviant les positives, aquests diners no haurien d’anar a la despesa corrent sinó a alleujar aquells residents que, segons diuen, estan patint aquests prejudicis”, ha assegurat el director de CLIA a Espanya, per afegir que els diners recaptats haurien d’anar “als barris amb més impacte turístic i millorar aquelles infraestructures que utilitzen els propis turistes”.
Més ingressos que despeses
Segons l’estudi de la UB, els creueristes de trànsit generen a l’Ajuntament de Barcelona més ingressos que despeses, ja que paguen entre 6 i 7 euros al dia, depenent de si l’escala és de més o menys dotze hores, mentre que són els únics excursionistes que paguen l’IEET. El conjunt de creueristes, tant de base com de trànsit, va pagar uns 14,5 milions d’euros en taxa i recàrrec, dels quals 11,6 milions d’euros els gestiona directament l’Ajuntament de Barcelona, i es considera, en el mateix estudi, que els creueristes, que representen un 4,1% dels visitants, contribueixen amb el 7,5% de la recaptació, raó per la qual, “el pes dels creueristes respecte del total de visitants és clarament inferior a la seva aportació a l’import total de la recaptació gestionada per l’Ajuntament”.
A més, segons ha insistit Serrano, “el creuerista de trànsit realitza una gran despesa en un curt període de temps i això només pot créixer si es gestiona adequadament per part de les destinacions”. “L’estudi reflecteix, a més, que només amb la seva actual aportació a l’impost d’establiments turístics, els ingressos municipals superen amb escreix les despeses que ocasionen a l’Ajuntament, per tant, són un tipus de visitant que aporta molt al territori i que s’ha de valorar com a tal”, ha afegit.
Finalment, Serrano ha destacat que l’activitat de creuers a Barcelona s’ha incrementat “moderadament” el 2024 en relació amb 2023, amb un creixement del moviment de passatgers del 2,6%, tot i que Barcelona queda per sota de la meitat del creixement a nivell estatal. Així mateix, el director de CLIA a Espanya ha destacat que Barcelona ha experimentat un decreixement d’un 2,8% dels creueristes de trànsit combinat amb un creixement d’un 7,2% dels moviments de creuers com a port base. Una tendència que, en aquest cas, és coincident amb els desitjos de l’Ajuntament de Barcelona.