Vuit premis Gaudí i cinc premis Goya no és l’únic balanç d’èxit que es pot extreure de la pel·lícula El 47, que també ha aconseguit situar al mapa el barri de Torre Baró i, de retruc, el districte barceloní de Nou Barris. Potser per això faltava un homenatge invers, dels veïns cap a una pel·lícula de la que gairebé podem dir que només queda pendent que s’estreni el musical (per què no, si n’hi ha un de basat en El dia de la marmota?) i això és el que ha tingut lloc aquest dilluns al centre comercial Som Multiespai -antic Heron City- de Nou Barris amb motiu de la inauguració d’un gran mural que representa la pel·lícula amb les seves icones més destacades, l’autobús de la línia 47 i Manolo Vital.
🎞️ Torre Baró, o com la pel·lícula ‘El 47’ ha situat al mapa un barri (encara) oblidat
L’acte, que ha comptat amb la presència d’un nodrit grup de veïns de Torre Baró, alguns dels quals participen com a extres a la pel·lícula, ha servit perquè el director, Marcel Barrena, sumés un nou guardó pel film, que aquest cop no ha estat ni un Gaudí ni un Goya, sinó un Torrebaró, un recordatori que li han lliurat els veïns en agraïment per “donar llum al nostre barri”. “De les coses boniques que m’han passat amb aquesta pel·lícula, aquesta és la que m’ha fet més il·lusió”, ha remarcat Barrena en veure el mural, a més de recordar que precisament era en aquest centre on, de jove, anava al Cinesa, per veure “fins a sis pel·lícules seguides”.
Un mural efímer (o no)
El mural, obra de l’artista urbà Morcky, que ha assegurat que ha gaudit amb la seva elaboració perquè El 47, "m’ha tocat molt", tindrà una vigència d’un any, ja que el mur on està situat, ubicat a la planta superior del centre, es canvia anualment dins d’accions d’art urbà que busquen reflectir temàtiques socials vinculades al districte i que enguany tenia claríssim que el motiu havia de ser l’històric segrest de l’autobús. Ara bé, el mateix Barrena, entre murmuris d’aprovació dels veïns, ha apuntat que potser ara ja no caldrà canviar el mural anualment: “No cal canviar-lo l’any vinent, què hi posareu?”, ha demanat als comissaris del mural i a l’autor, apuntant que, en tot cas, només es podria canviar per les cares dels veïns que han fet possible la pel·lícula.
Tot plegat, un reconeixement més a la pel·lícula de la temporada, al film que ha marcat un punt d’inflexió a un dels barris més aïllats de Barcelona i que el mateix Barrena ha definit com “el projecte de la meva vida”. Fins i tot algú ha deixat anar que caldria una segona part, encara que, crítiques a banda per l’omissió de la militància al PSUC i CCOO de Manolo Vital, sembla que ja es va explicar tot el que es podia explicar sobre aquell episodi. Per això mateix, qui sap, potser en uns anys veurem El 47. El musical. De moment no sembla que estigui previst, però si es dona el cas, hi serem per explicar-ho.